“Hi ha una manera simple i gratuïta de millorar la salut mental: deixa el mòbil i fes qualsevol altra cosa”
“ iGen. “ Jean M. Twenge
iGeneració:
Terme registrat per Jean M. Twenge per etiquetar als nascuts després del 1995.
El llibre que recull les característiques d’aquest grup es titula: “iGen. Why Today’s Super-Connected Kids Are Growing Up Less Rebellious, More Tolerant, Less Happy -and Completely Unprepared for Adulthood*
*and What Means for the Rest of Us”.
Les dades d’aquesta estudiosa de les generacions i de com la cultura afecta als valors de les persones indiquen el que el títol del llibre anuncia:
Els joves i adolescents nascuts després del 1995, de la iGeneració, viuen una vida lligada als dispositius electrònics, estan superconnectats, creixen més a poc a poc que les anteriors generacions, es rebel·len menys contra l’status quo, són més tolerants i individualistes, són menys feliços i els costa entrar en el món adult de les responsabilitats.
Twenge compara la cultura de vida dels integrants de la iGeneració (nascuts entre el 1995 i el 2012) amb els anomenats Boomers (nascuts entre 1948 i 1964), els de l’anomenada GeneracióX (nascuts entre 1965 i 1979) i els Mil·lennistes (nascuts entre 1980 i 1994).
La iGeneració és la primera de la història que ha nascut lligada al fenòmen de la vida digital. Són el que es coneix com a “nadius digitals”. Passen la majoria dels seus dies connectats als seus mòbils. I semblen veure i viure el món a través de les pantalles.
Fins a quin punt podem dir que això ha condicionat la seva manera de viure? Fins a quin punt és la causa de les diferències generacionals amb els Mil·lennistes?, es demana Twenge.
Encara que les mostres que s’analitzen són americanes, podem fer una certa generalització. Twenge articula la reposta en deu punts:
1.- Sense presses, tornant grans a poc a poc.
Arribats a l’adolescència, els de la iGeneració es comporten més com a nins que els de les generacions anteriors. Els pares segueixen supervisant tot el que fan, les acompanyen, les matriculen a la Universitat, estan al dia de les tasques escolars… La majoria dels fills no es rebel·len contra això, al contrari.
Els joves d’aquesta generació han treballat menys, passen menys temps fent deures, surten menys amb els amics i no proven alcohol fins més endavant. Estan més d’acord amb les afirmacions “M’agradaria tornar a la seguretat de la infància” i “L’etapa més feliç de la vida és quan ets petit”.
2.- Presència contínua de les xarxes i d’internet.
Els de la iGeneració passen més temps en línia i xatejant. Ocupen menys temps en mirar revistes, llegir llibres o mirar TV. La gran majoria, no llegeixen, ni tans sols els llibres obligatoris de l’institut ni els de la Universitat. Miren vídeos online (bé, aquestes dades són d’abans de la pandèmia. Des del 2017, els reels, vídeos curts penjats a diverses xarxes socials, són els guanyadors universals de l’atenció dels joves).
3.- Gairebé mai cara a cara; gairebé sempre virtualment.
La majoria del temps, les relacions socials dels adolescents de la iGeneració es donen online. Cada vegada surten menys amb els amics. Les dades indiquen que passar més de dues hores online empitjora la salut mental dels adolescents (i això és més cert com més jove és l’adolescent). A més, en tot el món hi ha un repunt del suïcidi. Sembla que passar molt temps amb pantalles, augmenta el risc de conductes autolítiques. En canvi, activitats com l’exercici físic i passar temps presencials amb amics, milloren totes les dades de salut mental i actuen com a protectores.
L’evidència preliminar, avisa Twenge, indica que la manca de relacions socials presencials pot afectar directament a les habilitats socioemocionals dels joves i, així, a la seva vida. Situacions com entrevistes, fer amics nous, adaptar-se a contextos nous, es veuran afectades.
4.- Inseguretat: el creixement desmesurat del malestar en la salut mental.
Hi ha una onada d’empitjorament de la salut mental entre els joves i els adolescents. I al darrera hi ha la marca de l’individualisme com a fet cultural, amb el seu focus en el jo i la seva deixadesa pel que fa a les qüestions de comunitat. Tanmateix, l’efecte de l’individualisme sobre la iGeneració no és el mateix que sobre els Mil·lennistes. Així com aquests darrers han viscut en una cultura més narcissista, l’efecte de l’individualisme sobre els de la iGeneració combinat amb el seu ús massiu del mòbil ha fet que es produís una onada de sentiments de solitud i d’inseguretat sobre la pròpia vàlua.
Els joves i els adolescents declaren sentir-se més sols que mai. Com menys interaccions socials tenen en persona, més sols es senten. Com més sols es senten, més por tenen al rebuig. Com més basen els seus stàndards en el que veuen en les xarxes socials, més por tenen al fracàs (en part pel fet que la gent només mostra la part bona en els mitjans). Les noies són més vulnerables a tot això, ja que passen més temps amb els mòbils i estan més pendents del seu aspecte físic.
Per altra banda, els adolescents i joves de cada vegada són menys autònoms i depenen més dels pares.
Twenge alerta d’un altre factor de risc: la manca de son, dormir menys de 7 hores. Un 57% més d’adolescents no dormen el mínim necessari, cosa relacionada amb un major ús del mòbil. Els joves que llegeixen llibres no solen tenir aquest problema.
5.- Menys religió, menys espiritualitat.
Amèrica s’està europeitzant, indiquen les dades relacionades amb la religió. Els de la iGeneració es declaren amb més freqüència no religiosos.
6.- Més seguretat, menys incomoditat, menys comunitat.
“Els de la iGeneració són els de la infància amb cadiretes al cotxe, acompanyament a l’escola en lloc de caminar-hi, els dels parcs amb gronxadors segurs. Boomers i GeneracióX lliures movent-se pel barri han donat pas a una iGeneració supervisada moment a moment.”
Els de la iGeneració volen seguretat. No solen beure alcohol i troben que es més segur fumar marihuana. Valoren la seguretat física, assumeixen menys riscos i, fins i tot, eviten la confrontació emocional.
Els de la iGeneració que passen més temps en les xarxes socials solen tenir actituds més individualistes i valorar menys la implicació comunitària i els valors que s’hi relacionen.
7.- Més preocupació pels ingressos. Menys luxe.
Mentre els joves de la generació anterior, els Mil·lenistes, valoraven que la feina fos inherentment interessant i gratificant, els joves de la iGeneració es centren en no odiar massa la feina i en fer-la bé per poder promocionar. No els interessa, tampoc, fer amics a la feina. Ni ser emprenedors. Volen seguretat econòmica i tenir casa pròpia. No els interessen tant els luxes com a les generacions anteriors. Sí pensen en la casa, el cotxe i les vacances.
8.- Sexe, matrimoni i fills, sempre més tard.
En els anys 90, la majoria de dones es casaven quan tenien vint i pocs anys. En canvi, els de la iGeneració solen tenir menys cites i tenir sexe més tard, posposant les relacions serioses fins al finals dels vint.
Els de la iGeneració indiquen estar més preocupats pel seu benestar personal, per l’estabilitat econòmica i, per tant, el sexe i les relacions són “distraccions”. Tenen menys opcions per no coincidir en persona. I afirmen voler evitar el rebuig, les malalties de transmissió sexual i la incomoditat de trobar-se i coneixer-se.
En el cas dels homes, la pornografia ajuda a no haver-se de comprometre amb algú real. Com diu una periodista, la pornografia és sexe calent i emocions fredes.
A més, els de la iGeneració conviuen amb la idea de que la identitat personal no té a veure amb les relacions, de manera que si encara no et sents com a adult no has de tenir una relació íntima.
Això no vol dir que no aspirin a tenir una relació estable en un futur. No donen massa importància a la institució del matrimoni com a tal. I, en el primer lloc de les seves preocupacions, no hi ha la família, si no l’estabilitat econòmica.
9.- Més inclusius, més LGTB friendly. Menys disposats a parlar de gènere o de desigualtats racials.
Els de la iGeneració donen per suposada la igualtat.
La majoria estan d’acord amb el matrimoni entre persones del mateix sexe. La sexualitat és considerada una cosa privada, lliure i individual. Pensen que les etiquetes sobre orientació sexual no són del tot necessàries. Són els primers en haver viscut les operacions de canvi de sexe des de petits i les normalitzen amb més facilitat.
Per evitar problemes, intenten no parlar de qüestions racials.
10.- Més individualistes, menys polítics, menys participatius.
Els de la iGeneració no volen tenir massa a veure ni amb el govern ni amb els polítics. Creuen que la implicació en assumptes de gestió social i política no canviaria gaire la realitat.
Els de la iGeneració consumeixen informació a través de les xarxes i el que valoren més del món polític és l’autenticitat. També, com a resultat de la pol·larització dels mitjans, tenen opinions polítiques extremades, encara que pocs indiquen interés en estar informats o en participar en la vida pública.
La pregunta que queda en l’aire, diu Twenge, és Com podem ajudar als joves i als adolescents d’aquesta generació?
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada