“has après les regles: donar, generosament, incondicionalment, conscientment, tot l’amor que pots donar a cada moment.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2023/10/molts-danys-laura.html
Als 20 tenim la cara que ens ha tocat
Als 30 la que ens hem feta
Als 40 la que ens mereixem...
Aquesta és la dita.
I ens recorda que som un organisme en construcció.
Deixem enrere històries, persones, creences...
Aprenem destreses, acumulem eines, enfortim músculs...
Estimada Laura,
Estàs entrant als 30, un moment de balanç...
Estàs entrant als 30, el moment en què les estadístiques diuen que el teu món social es sol tancar si decideixes determinades coses...
Estàs entrant als 30, el moment en què es plantegen preguntes que condicionen decisions que canvien el teu espai vital per sempre...
Vols tenir fills, sabent, com ho hem sabut tots, que no et sents preparada i que no en sabràs prou fins que hagi passat molt de temps de pràctica?
Vols quedar-te en la feina que tens, com si fos el teu projecte de vida, invertint temps i passió?
Vols decidir fer un bon manteniment del teu cercle d’amistats, assumint que serà més difícil, pels compromisos de tothom? Estàs disposada a ser estratègica i envoltar-te de persones que també han decidit ser-ho?
Vols invertir en la parella, fer-te un espai en el món dels anomenats Màsters, construint un vincle basat en una comunicació fluïda, a pesar de la dificultat de passar temps de qualitat amb la persona que estimes?
Vols seguir compromesa en la teva autocura, quan feina, casa, família, parella, amistats, tiraran de tu i ompliran el teu temps?
Les respostes que vagis donant a cada una d’aquestes preguntes marcaran la teva vida durant la propera dècada.
I arribaràs als 40...
I tindràs la cara que et mereixes...
Molts d’anys!!!
Una abraçada oxitocínica ...
P.S. Els 30 són tan rodons que no puc deixar d’imaginar el que dirien les persones que ja no hi són.
El padrí, a part de dir-te que “has arribat a bon port”, faria la broma de sempre: “has notat que avui alguna cosa pesa més?”
En Kiko vendria amb un regal trambòlic, molt preocupat per saber si t’agradaria i t’abraçaria una vegada i una altra...
Ton pare, en Pere, estaria com sempre, pletòric, orgullós i amb un ram de flors celebraria que ets tu mateixa, envoltada de gent que t’estima.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada