“no voler que passi una cosa suposa vigilar que no passi aquesta cosa, el que suposa, de retruc, viure parant atenció a aquesta cosa i a qualsevol indici de que pugui tornar a aparèixer. La vida es suspèn per tal de poder vigilar la possible presència del que els pot fer mal. Aquestes persones no viuen, es preocupen.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/el-dolor-es-inevitable-el-sofriment-es.html
“Expulsar [la nostra part fosca] no és una bona manera de lidiar amb ella, el que es reprimeix o s’ignora té tendència a créixer”
Priya Parker “The Art of Gathering”
“Quan acceptes el teu dolor pots controlar els impulsos del teu cervell emocional i canalitzar-los cap a una acció o comportament productius”
“Ser resilient no suposa sentir-se bé sempre –suposa que acceptes sentir-te malament a vegades” Mark Manson
“En tots els processos en els que només cerquem el plaer, ens trobem amb un problema: ens desconnectem dels altres per tal de centrar la nostra atenció només en nosaltres mateixos. El poder, els diners, la lluita per l’estatus, el plaer de les drogues, al final ens tanquen en un joc de “suma zero”, on agafem el troç de pastís en un món on no n`hi ha gaires. Deixem de compartir. Deixem de connectar. Ens sentim buids. Ens sentim sols.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/per-superar-el-dolor-primer-lhem.html
La vida humana floreix amb la connexió.
Connexió amb altres persones.
Connexió amb el propi cos, amb la natura, amb els propis valors, amb l’art, amb el propòsit…
Les connexions autèntiques, però, tenen una condició: apropar-se als altres amb curiositat i respecte. I això només és possible si som amos de les nostres paraules i també dels nostres silencis.
Així, anem pel món intentant connectar i la qualitat de les nostres interaccions i de les relacions que establirem, estaran condicionades per una banda per la nostra capacitat per saber el que sentim, el que pensem i el que volem i, per l’altra, per la nostra capacitat per estar presents i escoltar als altres (que també senten, pensen i volen, segurament coses diferents).
Per obrir-nos als altres, primer hem de lidiar amb el nostre món interior, acceptar-lo i aconseguir actuar d’acord amb els nostres valors.
En el nostre espai mental, contínuament s’hi presenten:
Pensaments, en forma de judicis, regles, plans o preocupacions.
Emocions, tals com por, excitació, amor o vergonya.
Tendències cap a actuar, com desitjos, sensacions d’urgència o cravings.
Records del passat o de les relacions que hem tingut.
Sensacions corporals, com dolor físic, benestar o plaer.
Tot això és informació sobre com el nostre sistema mental i corporal afronta el que està passant o avisa sobre les pròpies necessitats.
Tanmateix, tenim una tendència natural a evitar el que és negatiu.
Evitem el dolor, intentem evitar l’angoixa, els records negatius, la por, el malestar… I ho fem de maneres diferents.
Com ho fem?
Insensibilitzar-se: menjar molt o restringir els aliments, beure alcohol, prendre substàncies, fer molt exercici físic o fer-se mal a un mateix.
Comprimir-se: tensar la musculatura, estrenyer la mandíbula i les dents, tensar l’abdomen o aguantar la respiració.
Distreure’s: somiar truites, pensar en altres coses, fer bromes per fugir d’estudi, cercar experiències adrenalíniques, fer multitasking o passar molt de temps amb el mòbil o pantalles.
Fer evitació: no anar a llocs, aïllar-se, dormir molt, dir sempre que no, cancel·lar plans o amagar-se del món.
Sobrecarregar-se: fer molta feina, estar molt ocupat, anar d’una tasca a una altra sense descans, anar accelerat per la vida.
Sobrepensar: intel·lectualizar, ruminar, preocupar-se per tot, donar voltes a les coses o sobreanalitzar.
Culpar: donar culpes als altres, jutjar o criticar negativament als altres o a un mateix.
Si davant una emoció negativa, per exemple, usem qualsevol de les estratègies de la llista, el resultat serà sempre el mateix: ens tancarem en una roda que no ens deixarà obrir-nos al món i connectar amb el que hi ha a fora, amb els altres.
Torna a mirar la llista.
Quines coses fas?
Quines emocions, pensaments, sensacions o records estàs evitant?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada