Passa al contingut principal

Joves, nins, pares i mòbils....

“Ho has de tenir clar: les companyies que porten les xarxes socials estan dirigides per persones que volen treure’n profit. Cada vegada que una nova app millora la quota d’usuaris perquè els adolescents estan tota la nit usant-la, aquestes companyies fan diners. Només hi perden els nostres fills”


“Els iGeneració tenen por, pot ser inclús estan aterrats. Creixent a poc a poc, criats per valorar la seguretat i assustats per les implicacions de les desigualtats econòmiques, han entrat a l’adolescència en un temps en el que la seva activitat primària és estar pendent d’una petita pantalla rectangular que pot donar-los “m’agrades” o rebutjar-los. Els dispositius que tenen a les seves mans han allargat la seva infància i els ha aïllat de la vertadera interacció humana. Com a resultat, són, al mateix temps, la generació més protegida i la més fràgil mentalment. Estan més centrats en la feina i són més realistes que els Mil·lennistes, adonant-se de la certesa de que necessitaran lluitar amb força per aconseguir-ho. Són exquisidament tolerants i han aportat una nova consciència de la igualtat, de la salut mental i dels drets dels LGTB, deixant enrere estructures tradicionals com la religió. Els de la iGeneració tenen una bona base per aconseguir l’èxit, amb la seva naturalesa pràctica i la seva prudència inherent. Si poden apartar-se del constant sorollet dels seus mòbils i superar  el pes terrible de la seva por,  podran volar. I la resta de nosaltres serem allà, celebrant-ho”


iGen. “ Jean M. Twenge














Qualsevol canvi cultural ve amb coses bones i amb altres no tant bones.

Els adolescents d’avui estan més segurs (a nivell físic) que mai, però no per la seva autoresponsabilitat, si no perquè estan fent determinades coses més tard (conduir, consumir alcohol, tenir relacions sexuals…).


Això és el que va quedar clar amb l’anàlisi de Jean M. Twenge en el seu llibre sobre la iGeneració (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/10/igeneracio-els-nadius-digitals-i-la.html).


Tanmateix, les preguntes a fer-nos són:


Com podem protegir els nostres fills de l’ansietat, la depressió i la solitud en aquesta edat digital?

Com podem agilitzar la transició cap a l’edat adulta?

Com pot canviar el món laboral per treure el millor d’aquesta generació?



1.- El mòbil i els seus perills.


Més hores de mòbil, més sentiments de solitud, més ansietat, més depressió, més possibilitat d’aparèixer conductes autolítiques. Per tant, hem de trobar la manera d’aconseguir menys hores de mòbil i més temps de connexió autèntica.


La proposta lògica pels pares cap als més petits és mirar de donar el mòbil el més tard possible. 


Tanmateix, en moltes ocasions són els pares els que donen el mòbil per conveniència i per seguretat. S’ha de dir que vivim en unes condicions de màxima seguretat i el nivell de problemes cívics és el més baix de tots els que hem conegut. De totes maneres, s’aconsella donar un rellotge intel·ligent, per exemple, que no tingui opció de carregar-hi xarxes socials i només tingui cridades.


L’accés a mòbils amb xarxes socials seria recomanable en els adolescents més grans, quan tenen més criteri i les afecta menys la pressió d’aquestes. Si els més joves volen accedir a les xarxes ho podrien fer des de l’ordinador d’un dels pares durant un temps pactat.


No usar mai més de dues hores al dia.


Compte especial amb les noies. Són les més perjudicades per l’ús de les xarxes socials.


Twenge proposa el següent als pares:


Abans de donar el mòbil, instal·la una aplicació de control parental.

No es pot deixar a carregar el mòbil a l’habitació durant la nit. Si fa falta es pot comprar un rellotge despertador pel matí.

Potenciar l’ús de contingut tipus històries, que desapareixin en un temps determinat.

Posar normes sobre la presència de mòbils durant les menjades o les trobades amb amics. Deixar-los a un lloc fora de la vista.

No tenir el mòbil a la mateixa habitació quan s’està fent deures o estudiant.

Especialment en el cas de les al·lotes, que es veuen pressionades pel contingut sexualitzat, advertir sobre les imatges que s’envien. Una vegada que s’ha enviat una foto, ja no es té el control. Ja tenen el control de les imatges altres persones.

Tenir xerrades honestes sobre el tema de la pornografia. Recordar a la gent que el que circula no és real.



2.- El dèficit relacional i de les habilitats socials.


Els adolescents que passen més temps amb els amics són més feliços, es senten menys sols i estan menys deprimits. Estar amb amics protegeix.



Connectar amb els altres i tenir relacions profundes és un dels factors més importants per tenir una vida llarga, sana i feliç (vegeu    https://benestaremocional.blogspot.com/2024/02/una-bona-vida.html).


Els pares han de deixar de pensar que sortir amb els amics i passar temps amb ells és una pèrdua de temps.


Els pares han de deixar de pensar que practicar un esport o anar a teatre és una pèrdua de temps.


Fer esport, passar temps a fora i relacionar-se amb altres persones, creant un sentit de comunitat, són maneres de prevenir estats d’ansietat i depressius.


Els joves que han tingut més connexions reals tenen menys problemes gràcies a haver treballat les habilitats socioemocionals.


En cas de que sigui necessari, anar a teràpia és una bona inversió vital.



3.- Madurar. Estar preparats per la vida.


L’autonomia és molt important per a la maduració. Els joves necessiten tenir el seu temps. També necessiten tenir experiències: sortir, equivocar-se, aprendre a conduir…


Els pares, afirma Twenge, haurien d’afavorir les sortides dels seus fills. Només socialitzant s’aprèn a socialitzar. A més, hauríen de fomentar que els fills poguessin circular sols i tenir el càrnet de conduir.


Per altra banda, tenir experiències podria ajudar a que els joves de la iGeneració deixessin d’evitar la confrontació i entressin a dialogar en cas de necessitar que algú respectés les seves necessitats.


S’ha d’estar al damunt del bullying, però també s’ha de propiciar que els adolescents i els nins sàpiguen com sortir de situacions com que un amic vulgui jugar amb una altra persona, que algú s’enfadi i digui coses que no ha de dir o que es generi una discussió sobre les regles d’un joc.


S’ha de donar opció a aprendre com afrontar opinions controvertides. En lloc de queixar-se i demanar un espai de seguretat, es podria discutir, ignorar o donar arguments en contra.



4.- A l’escola i a la feina.


La imatge dels integrants de la iGeneració és la d’una persona pràctica, seriosa i ansiosa, centrada en aconseguir “passar de curs” I en aprovar els examens que en trobar la joia d’aprendre. Pensen en la formació universitària o altra tipus de formació, com un mitjà per tal d’arribar a una feina millor, per tenir més diners, no necessàriament per aprendre més.


Els professors, integrants de generacions de Boomers, GeneracióX i, inclús, Mil·lennistes, que estimen el que ensenyen i volen transmetre la joia d’aprendre, ho tenen difícil per mantenir els seus objectius. Twenge proposa adaptar el material, de manera que sigui més visual i suposi una atenció més dinàmica, i centrar els objectius en treballar el pensament crític (posant l’èmfasi en les diferències entre el coneixement científic i el mètode que suposa i el que troben fàcilment per internet, que no ha passat gairebé per cap filtre) i en l’utilitat del que es treballa a classe per entendre com funciona realment el món.


Pel que fa al món laboral, els de la iGeneració tal vegada no són massa bons en fer curriculums, però sí en presentar-se visualment a través d’un vídeo. En contrast amb els Mil·lennistes, els iGeneració estan més centrats en la feina i són més realistes. 

Solen tenir una bona ètica de treball, però tenen por a equivocar-se, cosa que les fa sentir insegurs. Solen necessitar seguretat, unes intruccions molt concretes per tal de fer les tasques i més supervisió. La retroalimentació sobre el seu rendiment sempre convé que sigui a curt termini i breu.


Se les ha de dir que volen ajudar-los, que estan de part seva i que el feedback que s’ofereix és per millorar les seves opcions d’èxit. S’ha de reenquadrar la crítica com una camí cap a la millora dels resultats.


Els mànagers no s’han de preocupar si els joves consulten als pares. Forma part de la seva normalitat.



Bona reflexió!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del ...