“Quan ets adult, la vida, la felicitat, la salut, la salut mental, la vida social, les amistats, els límits, les necessitats i l’èxit són tots responsabilitat teva”
Mel Robbins “Deixa’ls fer”
“Què és el més important per a tu? En aquest cas la gent normalment contesta que l’important són les relacions personals, les connexions, el sentir que fas alguna cosa significativa pels altres, l’entrar en flux després d’aconseguir estar completament present (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). I, pregunta, això és el que fas? Això és el que fem? On deixem aquestes 4.000 setmanes?”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/4000-setmanes-o-que-vols-fer-amb-el-teu.html
“A tots ens reparteixen cartes. A alguns ens toques cartes millors que a altres. I si bé és fàcil obsessionar-se amb les cartes que tenim i sentir que ens ha tocat una mà pèssima, el joc real consisteix en les eleccions que anem fent amb aquestes cartes, als riscos que decidim assumir i les conseqüències amb les que decidim viure. La gent que de manera consistent pren les millors decisions en les situacions que es van presentant són les que, en general, surten endavant en el pòquer i en la vida. I no són necessàriament les persones amb les millors cartes”
Mark Manson
“El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda”
“Ja sé que deus pensar: Però jo no vull que la gent tingui opinions dolentes de mi, Mel. Ja ho sé. Jo tampoc ho volia. Però la por del que puguin pensar els altres et fa dubtar molt de tu mateix.
No soc prou bo. (Per a qui?)
No soc prou intel·ligent. (Per a qui?)
S’enfadaran amb mi. (Qui s’enfadarà?)
Els meus pares no hi estaran d’acord. (I què?)
Si faig això, no cauré bé a ningú. (A qui et refereixes amb ningú?)
Què pensaran els meus amics? (El que els doni la gana)
Em queda malament, això? (Segons el criteri de qui?)
Totes aquestes pors comunes estan vinculades a altres persones.”, ens diu Mel Robbins a “Deixa’ls fer”.
Totes aquestes pors comunes estan vinculades al criteri d’altres persones. Als valors d’altres persones.
Qui són aquestes persones? Les persones que marquen el criteri del que està bé, el que vals, el que et mereixes?
Vols mesurar la teva vida en funció d’aquests criteris? Vols viure la teva vida en funció d’aquests criteris?
O vols dedicar la teva vida a convèncer aquestes persones de que tu tens raó?
A la feina acostumo a dir que has de triar entre tenir raó o estar bé. Si tries tenir raó hauràs de sometre’t al criteri dels que “tenen raó” o hauràs de lluitar per imposar el teu criteri per tal que els altres admetin que “tens raó”.
Triar estar bé suposa acceptar que ets responsable de les teves tries, que has de revisar els teus criteris i que has de suposar bona intenció per l’altra banda.
Triar estar bé suposa entrar en el “deixa’m fer” de Robbins.
Triar estar bé suposa “esbrinar quin tipus de relació [amb els altres i amb el món] vull crear en funció del tipus de persona que vull ser i dels meus valors”.
“Deixa que els familiars siguin qui són. El teu pare no canviarà. La teva mare no canviarà. Els teus germans no canviaran. Els teus sogres no canviaran. L’única persona que pot canviar ets tu.
Quan fas aquest exercici, és possible que vegis la teva família [i els teus amics, la teva parella, els teus fills…] tal com és per primer cop a la vida. Són humans. No pots controlar el que ha passat. No pots controlar qui són. Només pots controlar qui seràs tu d’ara endavant.”
Si, com déiem a l’entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/08/deixals-fer-deixa-ho-anar.html), adoptem les relacions verticals (dues persones que intenten relacionar-se el millor possible, des del lloc on són, com poden, i que renuncien a les lluites de poder i a mostrar la pròpia superioritat) podrem “triar estar bé” i actuar com la persona que volem ser (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/07/com-et-tractes-tu-mateix-o-com-fer.html).
Nicole Vignola, en el seu llibre “Neurohábitos”, ens proposa fer-nos una sèrie de preguntes:
Quina narrativa t’estàs repetint a tu mateixa que no et deixa ser la teva millor versió?
En quina casella t’has tancada que t’obliga a viure en l’espai comprimit d’aquests murs?
Quins són els teus valors fonamentals? (Valentia, generositat, integritat, lleialtat, creativitat, curiositat…) (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2023/02/i-tu-que-timporta.html i
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/09/quins-son-els-teus-valors-com-vols-que.html)
Com seria, per tu, una persona “ideal”?
Què tens en comú amb aquesta persona?
Quins valors comparteixes amb aquesta persona?
Qué et diferencia d’ella?
Les afirmacions que et fas a tu mateix són certes?
Si són certes, pots canviar-les?
Si no les pots canviar, pots acceptar-les?
Com pots acceptar el que sents i tractar-te amb compassió?
Què et pot treure de la teva xerrameca negativa?
Què pots fer per millorar el teu estat d’ànim?
Per què segueixes comparant-te amb el que surt a les xarxes socials? [Quins valors hi ha al darrera de les imatges amb les que et compares? Vols formar part de la gent que defensa aquests valors?]
Pots deixar de comparar-te, tractar-te amb respecte i compassió i agrair tot el que tens?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada