“A tots ens reparteixen cartes. A alguns ens toques cartes millors que a altres. I si bé és fàcil obsessionar-se amb les cartes que tenim i sentir que ens ha tocat una mà pèssima, el joc real consisteix en les eleccions que anem fent amb aquestes cartes, als riscos que decidim assumir i les conseqüències amb les que decidim viure. La gent que de manera consistent pren les millors decisions en les situacions que es van presentant són les que, en general, surten endavant en el pòquer i en la vida. I no són necessàriament les persones amb les millors cartes”
“ningú passa per la vida sense col·leccionar algunes cicatrius”
“Hem de prioritzar els valors de ser honestos, fomentar la transparència i d’abraçar el dubte sobre els valors de tenir raó sempre, sentir-nos bé i obtenir venjança”
“Quan deixem anar les històries que ens contem a nosaltres mateixos, ens alliberem per, finalment, actuar (i fallar) i créixer”
“Només podem tenir èxit en allò en què estem disposats a fallar. Si no estem disposats a fracassar, llavors no estem disposats a arribar a l’èxit”
“Aprèn a suportar el dolor que has triat. Quan tries un nou valor, optes per introduir una nova forma de dolor a la teva vida.”
“L’amor malaltís es sustenta en dues persones que intenten escapar dels seus problemes a través de les emocions que deriven del que senten; en altres paraules, s’aprofiten una de l’altra com una manera d’escapar. L’amor sa sorgeix quan dues persones reconeixen i gestionen els seus propis problemes amb el suport mutu, com a parella”
“El compromís t’ofereix llibertat perquè ja no estàs distret pel que no té importància ni per la frivolitat”
“Només quan ens sentim còmodes amb el fet de la nostra pròpia mort -amb aquest terror, amb aquesta angoixa subjacent que motiva totes les ambicions frívoles de la vida-, llavors podem triar els nostres valors amb més llibertat, sense els lligams d’aquesta cerca il·lògica de la immortalitat”
Mark Manson,
“El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda”
Una bona vida és el resultat de prioritzar els bons valors. Tenir bons valors possibilita que triïs millor i que tinguis problemes millors. I quan tens millors problemes, tens una vida millor.
Mark Manson, en el seu llibre “El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda”, proposa reflexionar i adoptar 5 valors disruptius:
1.- Responsabilitat radical.
Accepta la responsabilitat del que t’està passant. És l’única opció que tens si vols canviar.
Preguntes a fer-nos:
Quina importància hem triat donar a les coses?
Quins valors de referència tenim per fer el que fem?
Quins paràmetres tenim per valorar la nostra vida?
Són bones aquestes eleccions, aquests valors, aquests paràmetres?
2.- Acceptació de la incertesa.
Reconeix la teva ignorància i posa en dubte les teves creences.
Preguntes a fer-nos:
Quina certesa tenim de que els nostres valors són correctes?
Sobre quins prejudicis estan fonamentats?
Quin és el nostre nivell d’ignorància?
D’on venen les nostres creences?
Quina història ens hem contat sobre qui som?
Quines situacions fan sentir més amenaçada la nostra identitat?
3.- Aprèn a conviure amb el fracàs.
La disposició a acceptar els errors és l’única forma de seguir aprenent.
Preguntes a fer-nos:
Estem disposat a fallar?
Les nostres metes són coses que depenen de nosaltres o dels altres?
Estem centrats en el procés o en el resultat final?
Per quins valors estem disposats a sofrir?
Estem preparats per actuar a pesar del dolor i de la incertesa?
Entenem que ens hem de posar en marxa amb una passa qualsevol, per petita que sigui?
4.- Aprèn a dir “no”.
El temps és limitat. Els recursos són limitats. Pensa en el que hi cap a la teva vida. Rebutja el que no té prioritat.
Preguntes a fer-nos:
A què estem disposats a renunciar pels nostres valors?
A què diem que “no” quan diem que “sí” a alguna cosa?
Estem en una feina o en una relació insatisfactòries per la por a deixar-ho anar?
Estem esperant que alguna altra persona es faci càrrec dels nostres problemes?
Fins a quin punt estem disposats a acceptar que la nostra parella ens digui que no vol seguir?
Estem amb una persona perquè la necessitem o perquè simplement la volem a la nostra vida?
Amb quins valors ens volem comprometre?
5.- Contempla la teva mortalitat.
L’acceptació de la nostra finitud és, tal vegada, l’única cosa que ens permet mantenir la distància per tal de decidir la importància dels nostres valors.
Preguntes a fer-nos:
Ens fa por la mort?
Evitem pensar en la mort?
Podem acceptar que tenim un temps limitat i que hem de passar-lo amb el major sentit possible?
Podem triar els valors que ens permetin tenir una vida significativa, mentre encara respirem?
Què deixarem a la gent que estimem?
La responsabilitat radical suposa acceptar que la teva vida és teva i que les circumstàncies per les que estàs passant ara mateix són el teu punt de partida. Hi ha el que hi ha i quan deixes de lluitar contra la realitat del que passa pots començar a canviar. No es tracta de culpa, ni de trobar els responsables. Es tracta de fer-te càrrec de la situació i, així, tenir l’opció de canviar el que realment depèn de tu. No controlem el que ens ve ni el que ens passa, però sí com ho interpretem i com hi podem respondre.
El dolor serà present a la nostra vida, en un moment o un altre, però tenim el dret de triar el que significa per a nosaltres. L’altra opció, que Manson anomena “victimisme chic”, suposa desfer-se de la responsabilitat dels problemes donant la culpa als altres, tenint així la sensació de creure’s amb dret a tot i sentint-se víctima de les circumstàncies. Això provoca, bàsicament, onades d’indignació moral que ens deixen centrats en els problemes i no ens deixen cercar solucions.
L’acceptació de la incertesa suposa acceptar que les històries que ens contem a nosaltres mateixos són això, històries (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/12/veritats-brutals-que-poden-ajudar-te.html). Les nostres creences, els nostres prejudicis són el resultat del funcionament del nostre cervell, amb una ment altament inexacta i amb una tendència a quedar-se enganxada a les seves pròpies cabòries. Una forma d’evitar els problemes que comporta tot això, en forma de creure que el món ens deu alguna cosa, és acceptar la incertesa. La incertesa fa possible que deixem de jutjar als demés i a nosaltres mateixos. I ens dona l’opció d’aprendre, ja que només qui accepta no saber pot aprendre alguna cosa.
El fracàs forma part de la nostra vida. La millora de qualsevol habilitat es basa en afrontar milers de petits fracassos. Si algú és millor que nosaltres, el més probable és que hagi fallat més vegades que nosaltres. L’evitació del fracàs ens confina en una zona de confort en la que deixem de créixer (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html). El que som és el resultat de processos que han vingut amb dolor i fracàs. De la mateixa manera que sofrim dolor físic per tal d’enfortir músculs i ossos, hem d’acceptar el dolor emocional si volem assolir una certa resiliència, una autoconsciència major i una vida més feliç, ens assenyala Manson. Es tracta de trobar la motivació. Tanmateix, la motivació és un cicle infinit d’una cadena que inclou la inspiració i l’acció. Entra en acció i tal vegada trobaràs la inspiració que alimentarà la teva motivació que alimentarà la teva acció... Es tracta de fer alguna cosa, el que sigui que ens posi en marxa.
Has d’aprendre a dir “no” per tal de trobar el teu camí. La teva posició a la vida és el resultat de les teves eleccions. I no pots fer-ho tot o dir que sí a tot (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/05/la-importancia-del-no.html). En cas de no voler dir “no”, per por al malestar que es pugui crear, a la incomoditat o al dolor que això pugui generar en tu o en les altres persones, pots trobar-te en una feina que no vols i en relacions que et fan sentir buit. Per sentir que dues persones diuen sí al compromís de la relació, han d’estar disposades a acceptar el “no” quan sigui. Cada una de les persones, explica Manson, ha d’estar disposada a responsabilitzar-se dels seus propis problemes. La confiança és el gran secret de les relacions que funcionen. Hem de ser capaços de dir “no” al que no volem i de ventilar les nostres diferències. Hem de ser capaços d’arribar a la llibertat gràcies al compromís, només dient “no” al que no volem podem construir relacions i coneixements profunds. Només així deixem d’estar distrets pel que no té importància.
Contemplar la pròpia mortalitat és l’antídot en contra dels valors fràgils, superficials i mediocres de la vida, ens recorda Manson (vegeu també, https://benestaremocional.blogspot.com/2015/07/el-segon-ale.html). Com deien els estoics, no quedarà res del que hem fet, no ens endurem res del que hem aconseguit. La pregunta que ens fa la mort és “Què deixaràs darrera teu?” Si no ens fem aquesta pregunta podem confondre fàcilment el que és important amb el que és superficial. L’única forma de sentir-te còmode amb la idea de la mort, explica Manson, és veure-la i entendre-la com alguna cosa que et transcendeix i triar valors que no només et serveixin a tu, sinó “valors simples, immediats, controlables i tolerants en el món caòtic que ens envolta. Aquesta és l’arrel de la felicitat.” Quan no ens hem sortim, ens perdem en la sensació de que som el centre de l’univers i tot el que ens passa de dolent és una gran injustícia, quedant ressentits pel fet que no s’ha respectat el nostre dret a estar bé.
Bona reflexió!
P.S. En paraules de Mark Manson:
“Tu ja ets gran perquè, davant una confusió interminable i la mort imminent, continues triant a què has de donar importància i què ha d’importar-te una merda. Aquest simple fet, aquesta simple elecció dels teus propis valors en la vida, ja et converteix en algú preciós, ja et converteix en algú exitós i ja te converteix en un ésser estimat.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada