Quan el món es torna fosc...

“La vida és tempestuosa i la vida és preciosa, i reconeixent que les dues coses van entortolligades és part del secret de la fosforescència total”

Julia Baird “Phosphorescence”

 

“La clau de la vida és intentar activament reduir el patiment dels altres. Aquest també és el remei al nostre patiment; als nostres sentiment de separació i de desconnexió. I és l’antídot essencial per a la solitud”

 Nick Cave

 

“Si te romps el coll, si no tens res per menjar, si la teva casa es crema -llavors, tens un problema. Qualsevol altra cosa és un inconvenient. La vida és inconvenient. La vida és grumollosa... Un grumoll en els cereals, un grumoll en el coll i un grumoll en un pit no són el mateix tipus de grumoll. Una persona hauria d’aprendre la diferència”

Robert Fulghum

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem ser feliços encara que el món es torni fosc? Aquesta és la cerca del que Julia Baird anomena “la llum interior”, en un moment en que la seva vida estava realment en perill. Aquesta “llum interior” de la que parlava la poetessa Emily Dickinson, es troba amb quatre passes, ens explica al llibre “Phosphorescence”:

 

 

1.- Presta atenció.

Presta atenció. Calla. Escolta. Mira. Als altres, al que t’envolta, al que passa...

La joia del silenci no té a veure amb el bloqueig del soroll, sinó amb la reconnexió amb el que ens envolta. La natura té la seva pròpia música.

No deixis d’estar present i de fruir de cada moment. Pensa-hi després. 

No donis res per suposat.   

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

2.- No subestimis el poder calmant de les rutines i de la quotidianeitat.

Cuida’t, fes exercici, menja a poc a poc, estigues pendent dels amics i de la gent que t’estima, parla amb ells, passa temps amb ells. Cultiva el sentit de l’humor. Troba temps per les coses que tenen sentit. Recorda la màgia de la música. Estima i passeja el teu gos.

Recorda que els plaers senzills són la clau. Les expectatives altes et faran infeliç.

 

3.- Cerca meravellar-te i entrar en contacte amb la natura, cada dia.

Admirar-se del que veiem o sentim ens proporciona un sentit de la mesura. Som criatures petites en un món molt gran, ple de curiositats i de meravelles que ens envolten. Quan experimentem això, el nostre jo es dilueix. Sentir això ens converteix en més amables i més generosos amb els que ens envolten.

La natura, amb els seus verds de les plantes, les fulles, els arbres i les vistes des de les finestres, poden fer-nos més feliços i més saludables. Els “banys de bosc” ens alliberen de l’estrès. L’aigua té un efecte encara més gran. La mar ens recorda la nostra mesura. Nadar és una forma de meditació.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

 

4.- Practica l’amabilitat, abraça els amics, celebra la família, accepta les imperfeccions i els dubtes, viu amb totes les teves forces.

Sentir-nos part d’una comunitat ens pot fer més resilients, no només fent-nos sentir millor en el mateix moment, sinó protegint la nostra salut mental en el futur. Les connexions socials i les relacions són el predictor més gran de salut i de benestar durant la vida.

Les persones necessitem connectar, sentir que no estem sols.

“De manera massa freqüent ens contem històries de fracàs i oblidem honorar el fet que ho vam intentar, el fet que teníem propòsit, que ens importava”. Reivindicar la nostra història i les nostres imperfeccions forma part del camí de trobar la llum interior quan les coses van maldades. No tenim el cos perfecte, ni la vida perfecte. Però no hem de deixar que això ens defineixi, ni a nosaltres ni als altres. Hem de practicar l’amabilitat. Sempre.

 

 

Bona reflexió!