“Una identitat és una construcció, les mentides de fonaments i els adjectius de decoració” Roser Cabré-Vendrell “Aioua”
“Donar a llum no és l’únic que separa a les dones dels homes: també separa a les dones d'elles mateixes i transforma profundament la idea que una dona té de l’existència. Una altra persona ha existit dins d’ella i, després de donar a llum, ambdues viuen sota la jurisdicció de la seva consciència. Quan la mare està amb aquesta altra persona no és ella mateixa; quan està sense aquesta altra persona no és ella mateixa; per això és tant difícil separar-se dels fills com quedar-se amb ells. Aquest descobriment ve juntament amb la sensació que la vida s’ha empantanegada sense remei en el conflicte o ha caigut en una trampa mítica de la que un lluita eternament per escapar-ne en va”
“Què entenc per “dona”? Una cosa falsa; un magatzem de cosmètica, un món de boutiques perfumades, d’articles embolicats en paper de seda i pestanyes postisses, de locions i maquillatge francès, un món en el que es pronuncien paraules com sofriment, autocontrol i aguant, normalment, clar que sí, en relació amb la pèrdua de pes; un món impregnat de la seva particular i lleu opressió voluntària; un món on es poden trobar interseccions amb el que és real en els seus marges; determinats tipus d’infelicitat, discriminació o por; tot un àmbit de l’existència tant passada com present, que amb el pas del temps esdevé cada vegada més individualista, indeterminat i desarticulat. El que en un altre temps significà ser dona, si és que és possible determinar aquest significat, ja no ho significa; tanmateix, en un sentit clau, en el sentit de la procreació, ho segueix significant. El destí biològic de les dones segueix sent aixecar-se entre les runes de la seva desigualtat”
Rachel Cusk “Un trabajo para toda la vida”
Situacions que pots trobar a la consulta psicològica en relació al fet de la maternitat:
Ens trobem amb una persona que, en un moment determinat de la seva vida, està preparada biològicament per procrear.
Ens trobem amb una persona que ha de començar a decidir si ha de procrear o no i quin seria el moment adequat.
Ens trobem una persona que té una vida i que ha de competir professionalment amb persones que no han de ser el recipient biològic de la procreació humana.
Ens trobem amb una persona que, com qualsevol persona humana, té una penya que, d’una manera o altra, marca el camí a fer.
Ens trobem una persona que, en cas de dir “sí” a la maternitat, pot trobar-se que el seu cos diu “no” o que ha d’invertir molts diners per tenir l’opció d’aconseguir-ho.
Ens trobem una persona que, en cas de dir “no” a la maternitat, pot trobar-se amb que la qüestionen, d’una manera o altra.
Ens trobem una persona que no acaba de saber què suposa invertir els seus recursos en la maternitat i que, moltes vegades, no té el suport necessari per conservar part de la vida que havia construït i fer de mare al mateix temps.
(Sobre la socialització de la maternitat:
no es soluciona amb “la idea que la nostra salvació passa per alliberar-nos de les urpes de la necessitat, ni tampoc amb exalçar la necessitat, les cures i el deure en comptes de la llibertat. El primer camí invoca un esquema arxiconegut en què compten més l’autosuficiència i la independència que la dependència, la cura i la feblesa; el segon, obre la porta a tota mena de demandes irrealitzables i inoperants i ens instal·la en un territori sense alegria que neix de la codependència i s’estén cap a la humiliació i la servitud” Maggie Nelson “Sobre la llibertat”)
Ens trobem una persona que toparà amb els gurus de la maternitat i de la criança que li pertoquen generacionalment o per cultura assignada. Aquests personatges li diran què pot fer-se, què no i com s’ha de fer. Què pot menjar o no el bebè; com, quan i amb qui ha de dormir; amb qui ha d’estar i durant quin temps; com s’han de sentir tots... Desmarcar-se del corrent dominant, pot ser un problema. Seguir les pautes de la penya i del guru pertinent, pot ser un problema.
(“En les cultures tribals, diu [la psicòloga], la mare treballa al camp; els nins -quan ja han après a no tirar-se al foc on es cuina- es dediquen a córrer en manada, com ànneres. Només en la dècada dels cinquanta [del segle XX] la voluminosa economia va permetre a les dones quedar a casa forjant la fantasia actual de la criança (...) No et deixis angoixar per la idea que has d’estar fent coses per ell cada segon, insisteix la doctora G.” Mary Karr “Iluminada”)
Ens trobem una persona que pot acabar abduïda pel seu rol de mare i perdre el seu espai relacional i la seva salut emocional.
(“La criança planteja unes dificultats especials, en la mesura que comença sent protecció en estat pur i pel camí s’ha d’anar transformant en una forma de cura més espaiosa i complexa, sense que hi hagi indicadors clars de quan ni com s’ha de dur a terme aquesta transició, ni instruccions sobre com sostenir-la” Maggie Nelson “Sobre la llibertat”)
Ens trobem una persona que sent que “no arriba” ni a ser una “bona mare” ni a ser una “bona professional”.
(“Tota la vida he sabut que les coses que volia tenien un preu i que no sempre en sortiria il·lesa” Dorothy Allison)
Ens trobem una persona, suposadament molt formada, que pensa que el que faci i com ho faci a l’hora d’educar, pot tenir seqüeles irreversibles per a la seva criatura, en cas de ser mare.
(“Estic familiaritzada amb la ràbia, la por i l’angoixa que sent una criatura quan s’adona que ningú -ni tan sols la mare perfecta- pot protegir-la del patiment, i amb la ràbia, la por i l’angoixa que sent una mare quan s’enfronta a la mateixa situació des de l’altra banda” Maggie Nelson “Sobre la llibertat”)
Ens trobem una persona que ha acceptat la maternitat i que es troba com a sospitosa en cada una de les reunions que té amb pediatres, mestres, psicòlegs i, fins i tot, altres mares.
(“Les mares fracassen sempre. (...) Aquest fracàs no s’ha d’entendre com una catàstrofe sinó com la pura normalitat”
“Aquesta dinàmica prové, en part, d’haver endossat a la funció materna la càrrega d’oferir un amor i una atenció infinits, incondicionals i abnegats als altres, sense reserves ni ressentiment, en el si d’uns sistemes que ho fan entre difícil i impossible, tant si parlem de sociopolítica com d’economia o de psicologia o de tot a la vegada. Aquesta situació és una trampa” Jacqueline Rose “Mothers”)
Bona reflexió...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada