A na Laura Vicens i a les altres persones amb les que he tingut aquesta conversa
“Per tal de connectar bé amb altres persones, has de decidir-ho, has de prioritzar l’amabilitat. I, segurament, has d’haver viscut en el marc d’una cultura, familiar o social, que pensi en els altres com a part d’una humanitat compartida i que doni importància a la capacitat de cada persona per tal d’aportar benestar als altres.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/08/connectat-i-sigues-amable.html
“Inclús un petit gest d’amabilitat, somriure o deixar passar a un estrany, ens fa sentir millor. Davant la visió que els anomenats “taurons”, egoistes i aprofitats, són els que tenen èxit en el món, els estudis mostren que les persones generoses són les que tenen més èxit en la vida” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/la-generositat-lamabilitat-i.html
“Els elements que ha comprovat que ens protegeixen d’aquesta “trampa de la intel·ligència” són la reflexió cognitiva, la humilitat intel·lectual, el pensament obert, la curiositat, la intel·ligència emocional refinada i la mentalitat de creixement.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html
“el coneixement no tindrà la seva potència transformadora si no està acompanyat de curiositat, alegria i reflexió” David Bueno (https://benestaremocional.blogspot.com/2019/12/construim-gabies-o-ponts.html)
“Com més entens, més estimes; com més estimes, més entens. Són dues cares de la mateixa realitat. La ment de l’amor i la ment de la comprensió són les mateixes” Thich Nhat Hanh
Tenir una determinada formació no porta directament a ser un bon professional. Ser intel·ligent no porta directament a ser considerat un bon professional (“Les persones cultes i intel·ligents són menys propenses a aprendre dels seus errors o a deixar-se aconsellar per altres persones”, ens recordava David Robson al seu llibre “La trampa de la inteligencia”, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html). Aquestes dues afirmacions, verificades pels estudis científics, fan que recordi totes les vegades que algú m’ha dit “sembla increïble que aquesta persona defensi tal cosa (comprovadament errònia) o es comporti de tal manera (desagradablement grossera) amb els estudis que té!”.
Què fa que considerem a algú com a bon professional?
L’altra dia tenia una conversa a la consulta sobre el tema i intentava definir els criteris per avaluar-lo. A força de refinar els meus pensaments i el que li anava dient a la persona sobre el que la feia especial en el seu camp de feina vaig arribar a la conclusió que en podia donar quatre i que, en el seu cas, les complia a tots.
Quedava de la següent manera:
1.- No donar problemes.
2.- Ser correcte, cordial i amable sempre que es pugui.
3.- Seguir pendent d’aprendre les eines de la professió.
4.- Potenciar la humilitat, la gratitud i la passió pel coneixement.
Si intento pensar en cada un dels punts i definir-los de manera més operativa, de manera que si llegeixes això hi puguis reflexionar, diria:
1.- No donar problemes.
Comencem amb unes preguntes:
Amb quines persones has tingut problemes de manera continuada?
Hi havia moltes bolles vermelles (comentaris negatius, crítiques poc constructives, actituds de no escolta...) en l’espai relacional?
Ha manifestat (o has manifestat) tenir una visió negativa del món, dels altres i/o de tu mateix?
Es mostra (o et mostres) preventivament hostil o a la defensiva?
Pensa bé en les respostes.
En qualsevol ambient de la teva vida es genera un espai relacional, el que està entre tu i les persones amb les què interacciones. Si en aquest espai hi trobes (i/o hi aportes) respecte i cura, es donaran moments de ressonància compartida, moments en què les situacions estaran plenes d’emocions constructives. I, quan hi hagi desacord, es donarà creixement gràcies a l’ampliació de la perspectiva. En cas contrari, el conflicte improductiu està servit.
2.- Ser correcte, cordial i amable sempre que es pugui.
Consideres que la correcció és important?
Intentes ser amable sempre que pots i, quan no és possible, fas el que pots per ser correcte?
Allà on et mous, les persones amb les que interactuen intenten ser correctes, cordials i/o amables sempre que poden?
Pensa bé en les respostes.
La correcció i l’amabilitat obren portes i permeten expressar les necessitats de manera constructiva (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/practica-lamabilitat.html). El problema és que això s’ha de cultivar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/08/com-tenir-una-bona-conversa.html). Tots tenim moments dolents i problemes... Del que es tracta, però, és d’aconseguir deixar les nostres emocions negatives fora de les interaccions personals. Com explicava un jove l’altra dia:
“He començat a pensar que he de tenir present que la persona amb la que comparteixo una tasca o una sortida no té la culpa de que jo no hagi dormit bé o de que la prova a la que m’he presentat no m’hagi anat com esperava. Això ha suposat un gran canvi a la meva vida. Ara el malestar generat per una determinada cosa no tenyeix tota les relacions que tinc aquell dia. Vull estar bé.”
O com deia el cartell de l’habitació de la meva filla (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/el-club-de-les-persones-sensates-o.html):
"Cada persona que coneixes està lliurant una batalla de la que no saps res. Sigues amable. Sempre"
3.- Seguir pendent d’aprendre les eines de la professió.
Creus que ja estàs prou al dia de les eines de la teva professió?
Creus que ja en saps prou?
Creus que pots millorar alguns dels aspectes del que fas?
Et molesta sortir de la teva zona de confort?
Sents curiositat per les innovacions del teu camp de coneixement?
Pensa bé les respostes.
La curiositat i l’afany de saber són el motor del coneixement i de la innovació. Tanmateix, el cervell, com sempre dic, és vago i té una certa tendència a minimitzar l’esforç a invertir i a trobar dreceres que es puguin automatitzar. Fins i tot, tenim una certa tendència a autoenganyar-nos (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/03/lesser-huma-lanimal-que-sautoenganya.html). A més, canviar requereix una certa tolerància a la frustració i la certesa de que per molt que augmentis “la terra de coneixement no ho deixarà de fer també la platja de la ignorància”. Per això ens solen resistir als canvis. I ens solem resistir, encara més, a la sensació d’incertesa que es genera quan ens adonem que ja no controlem el que hem de fer.
Les persones que aconsegueixen sortir de la zona de confort, tolerar la incertesa i cultivar la humilitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html) són els professionals que tothom vol i són els que aconsegueixen viure engrescats amb la seva feina i amb les persones implicades en el procés.
4.- Potenciar la humilitat, la gratitud i la passió pel coneixement.
Creus que has tingut sort de poder fer el que fas?
Si et donessin l’oportunitat, canviaries de feina?
T’agrada aprendre coses noves?
Et consideres superior als altres pel teu estatus social?
Com tractes als que consideres que estan per davall teu?
Pensa bé en les respostes.
Les persones que viuen una bona vida consideren que el seu camí està ple de sentit, entrega i passió. El sentit el troben pel fet d’ajudar als altres, de manera directa o indirecta. L’entrega quan, gràcies a la gratitud que senten cap al que saben i al que tenen, fan el possible per aconseguir donar el millor servei possible. La passió és un subproducte de l’afany de coneixement i de la capacitat per meravellar-se del que es més gran que nosaltres.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada