Com tenir una bona conversa

“Escoltar és difícil (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/aprendre-escoltar-be.html ). Suposa fer desaparèixer la nostra urgència per donar respostes i habitar un silenci en el que sigui possible escoltar les respostes de l’altra persona. Això no és fàcil. La majoria de persones interrompem a l’altra al cap de menys de... 18 segons!!!”

“per a poder dir el que vol, l’altra persona necessita sentir la seguretat de que pot fer-ho. La seguretat que l’altra persona sent que li estem donant és el resultat de respondre a quatre preguntes: “Està amb mi o contra mi?”; “Puc saber què passarà després de dir el que he de dir?”; “Aquesta persona té més poder del que tinc jo i pot usar-lo contra mi?”; i, “Tinc possibilitats de decidir per jo mateix o l’altra persona no em permetrà triar?” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/calla-mes-demana-mes-i-canvia-com-fas.html

Quina sensació et queda després de tenir una bona conversa? Segons la Doctora Emily Chamlee-Wright (vegeu https://bigthink.com/sponsored-institute-for-humane-studies/master-conversation ) una bona conversa és aquella que et deixa amb un sentiment de saber-ne un poc més del tema o amb ganes d’aprendre’n més; amb la sensació de que hem descobert alguna cosa nova, hem entès de manera diferent alguna cosa sobre una altra persona o hem vist com la nostra posició es veia qüestionada, cosa que ens ha obligat a ampliar la nostra visió.

Tenim converses contínuament en tot tipus de circumstàncies. A la feina, al bar, als llocs on anem, en l’àmbit familiar, amb els amics, amb la parella... I si no anem en compte i encetem les converses sense parar prou atenció al que diu l’altra, acabem com hem començat: cada persona al seu lloc inicial, pensant que l’altra està equivocada.

Diuen que per mantenir-te a prop dels que estimes has de mantenir la curiositat de voler entendre el que diuen i no donar per suposat que serà el mateix que tu dius o penses. Les persones tenim la nostra pròpia visió que es deriva de les nostres pròpies circumstàncies: el nostre caràcter, la nostra generació, les nostres experiències, la nostra educació... Cada persona mira el món des de la seva “finestra” i si et quedes observant el món des de la teva difícilment podràs entendre el que veu una altra persona. Hem de fer l’esforç d’imaginar la seva posició amb els seus condicionants.

Quins són els elements què hauríem de tenir en compte si el que volem és acabar amb la sensació d’haver estat a prop de tenir una bona conversa? Segons Emily Chamlee-Wright són tres: humilitat, pensament crític i escolta activa.

·        Humilitat: acceptar que el món és un lloc complex ens porta a ser humils en tan que cap de nosaltres té la capacitat de copsar-lo en tota la seva riquesa. Cada persona veu el món des d’una posició determinada per les seves circumstàncies (una d’elles, per exemple, és la que descrivíem quan parlàvem d’intel·ligència sociològica, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/no-ets-el-centre-del-mon-o-la.html ). El fet de tenir una perspectiva limitada fa que no ens quedi més remei que encetar les converses des de la humilitat, ja que només podem veure més clarament el món tenint en compte als altres i la seva perspectiva. Cada persona pot oferir a l’altra una altra manera de veure la realitat, de manera que totes dues hi sortiran guanyant si escolten amb humilitat.

·        Pensament crític: una vegada que exposem la nostra visió ho hem de fer seguint les regles de l’argumentació lògica. Aquesta és una de les habilitats que ens hauria de proporcionar el sistema educatiu: ser capaç de raonar de manera lògica la pròpia posició. El mètode científic, el que ens ha fet arribar a nivells de coneixement i benestar mai assolits abans, és la mostra que hauríem d’aprendre a tenir en compte.

·        Escolta activa: es tracta de renunciar a intentar “guanyar” la conversa. Intentar entendre realment el que l’altra persona vol transmetre. Si estem en el mateix món i diem les coses de manera tan diferent, què està intentant explicar-me? Per què ho veiem de manera tan diferent? Hauria d’assumir que la persona amb la que mantinc la conversa és intel·ligent i està raonant la seva posició, de manera que quan jo entri en l’espai que creem amb la nostra conversa intenti escoltar de manera activa per tal d’entendre des d’on prové la seva visió de les coses (vegeu també una altra explicació a https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/calla-mes-demana-mes-i-canvia-com-fas.html ).

Per tant, si vols tenir bones converses hauràs d’escoltar d’una altra manera, acceptar que veus només una part del món des de la teva “finestra” i comprometre’t a intentar entendre la nova visió que t’està explicant l’altra persona. En una paraula, cada persona és un món i escoltant el que diu pots aprendre coses noves sobre la seva complexitat. Això sí, sempre s’han de seguir els principis de la lògica per a poder jugar bé al joc de les bones converses.

Bones converses!