Connecta't i sigues amable...

"Som una espècie social, de fet, ultrasocial. El nostre èxit reproductiu com a espècie ve de la nostra capacitat per a crear cultura, per a crear una realitat social. Per arribar fins aquí hem hagut de cooperar i, per això, hem hagut de confiar." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html

“Iniciar converses de manera amable:

A part de la ratio 5:1 (5 interaccions positives per cada negativa) dels Masters, aquests es caracteritzen per iniciar les converses i les interaccions de manera amable. De fet, els estudis indiquen que la manera de començar una conversa determina en un 90% com anirà, si acabarà bé o no. En cas d’un inici negatiu, les parelles Masters posen en marxa una pràctica restaurativa de seguida.”  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html

 

“Ajudar als altres canvia la nostra visió de nosaltres mateixos, fent que ens sentim més competents, més efectius i en pau. Inclús un petit gest d’amabilitat, somriure o deixar passar a un estrany, ens fa sentir millor. Davant la visió que els anomenats “taurons”, egoistes i aprofitats, són els que tenen èxit en el món, els estudis mostren que les persones generoses són les que tenen més èxit en la vida (busqueu els estudis i les xerrades d’Adam Grant, com a exemple).”  https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/la-generositat-lamabilitat-i.html

 

“Ser amable i generós fa que percebis als demés de forma més positiva i fomenta una major sensació de pertinença a la comunitat. A més, mitiga la culpa, la pena i el malestar que ens provoquen les dificultats i el patiment dels demés i estimula una sensació de consciència i agraïment per la nostra bona sort. Per altra banda, proporcionar ajuda als altres ens distreu dels nostres propis problemes i de les preocupacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/practica-lamabilitat.html

 

“Què li passa al jovent?” –em va dir l’altra dia un home a la consulta. “Per què no saluden, no et feliciten quan els convides perquè fas festa, no et donen les gràcies per les coses que fas per ells?”. “O són les meves nebodes que són així?”. “Crec que no té a veure amb la teva família”, li vaig dir. “Simplement, les hem pujat així”.

“El meu pare encara està desfet perquè els meus nebots no van venir al funeral de la meva mare. No entén quin sentit té que no ho fessin. No ho pot entendre” –em va explicar una dona un altre dia. “Explica-li al teu pare que no tenen la culpa els nins, que ara la gent troba que els adolescents no han de seguir aquests rituals. Simplement, no entenen la importància de fer-se costat en aquestes situacions”

L’evolució s’ha encarregada de deixar clar la nostra dependència dels altres. Som una espècie ultra social i el nostre sistema nerviós i la nostra vida depèn de que els altres ens criïn i ens estimin des del moment en què naixem. Les connexions amb els altres, connexions d’alta qualitat, són imprescindibles per tal de poder actualitzar la nostra capacitat de florir com a persones, de ser tot el que podem arribar a ser.

Les connexions d’alta qualitat, tan si són esporàdiques amb persones del carrer o íntimes amb persones del nostre cercle d’amistats o familiars, són el resultat de les accions que portem a terme. Aconseguir fer una rialla amb una altra persona és el resultat de fer sentir còmode a l’altra, de tenir en compte com està en aquell moment, de conèixer les seves creences i generar un acte comunicatiu que faci ressonar de manera positiva a les persones implicades en la interacció.

Per tal de connectar bé amb altres persones, has de decidir-ho, has de prioritzar l’amabilitat. I, segurament, has d’haver viscut en el marc d’una cultura, familiar o social, que pensi en els altres com a part d’una humanitat compartida i que doni importància a la capacitat de cada persona per tal d’aportar benestar als altres. 

John Gottman, l’expert en relacions familiars i de parella (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html ), afirma que una interacció amb una altra persona té tendència a acabar bé si comença bé. I, com comencem bé una interacció, sigui casual o sigui amb companys o familiars? 

Una interacció tindrà un bon inici si cada persona que hi intervé s’hi sent reconeguda i, per això, hem de tenir l’objectiu de ser amables. Ser amable pot convertir-se en un hàbit si sabem com practicar. En aquest cas, les formes són fonamentals; hem de saber saludar bé, donar les gràcies, respectar el torn de paraula, escoltar amb atenció i parlar sense ofendre. L’objectiu, al final, és arribar a tractar als altres com ens agradaria que ens tractessin i saber que per tal de gaudir d’una relació adulta hem de saber que cada persona és un món i que té els seus propis objectius i les seves pròpies necessitats, tan respectables com les nostres.

Estem fent possible que els nostres fills siguin conscients de la importància de l’amabilitat? Estem educant les noves generacions per ser amables? Estem informant i formant sobre la importància de les formes? Hi ha algú que recordi als joves i a les criatures la fórmula de la meva mare que diu que “Quedar bé poc costa?” o que “Has de mirar de donar gust sempre que puguis?”? Estem prioritzant ensenyar que els desacords i els conflictes formen part de la vida i que l’important, com deia el meu pare, és saber portar-los amb dignitat? Estem recordant prou als joves i als infants que l'amabilitat i el respecte cap als altres obren les portes del món i del cor?

Bona reflexió!