“Les històries que anem reunint durant la nostra vida ens defineixen i apuntalen la nostra realitat. Els familiars, amics i companys de feina comparteixen històries que els uneixen. Els rivals i enemics tenen relats que els separen. Al nostre voltant hi trobem llegendes i anècdotes, mites i crues veritats, minimitzacions i exageracions. Escoltar ens ajuda a separar els fets de la ficció i a aprofundir la nostra comprensió de les situacions i personalitats complexes amb les que ens topem a la vida.”
Kate Murphy, “No me estàs escuchando”
Llibre 6:
Robert Kolker “Els nois de Hidden Valley Road”
Aquesta és la història d’una família i també de la malaltia que van manifestar la meitat dels seus fills. Repassant la visió canviant de l’esquizofrènia al llarg de la història, dels seus tractaments, dels efectes sobre els malalts i les seves famílies, Kolker ens fa reflexionar sobre la vida, sobre la ciència, sobre les malalties mentals, sobre les modes mèdiques i terapèutiques...
“La nostra cultura veu les malalties com un problema a resoldre. (...) Massa sovint, els científics es perden en el seu propi aïllament, convençuts que la seva teoria funciona i exclou tots els altres. Tant si es tracta dels freudians com dels kraepelinians, o dels especialistes en dinàmiques familiars, la reticència a col·laborar fa que tothom sigui vulnerable al biaix de confirmació, a una visió estreta.”
“Cada any que passa queda més demostrat que hi ha tot un espectre de la psicosi, amb nous estudis genètics que evidencien el solapament entre l’esquizofrènia i el trastorn bipolar i entre el trastorn bipolar i l’autisme”
“La inaccessibilitat de l’esquizofrènia és pot ser el seu tret més destructiu, allò que impedeix que moltes persones connectin amb aquells que tenen la malaltia.
Però l’error -la temptació, sobretot si ets familiar del malalt- és confondre aquesta inaccessibilitat amb una pèrdua de la identitat”
“Som humans perquè les persones que ens envolten ens fan humans.”
Llibre 7:
Ryan Holiday i Stephen Hanselman “Diario para estoicos. 366 reflexiones sobre la sabiduria, la perseverancia y el arte de vivir”
Aquest llibre té un format de calendari, amb una petita lectura d’un filòsof estoic acompanyada per un comentari dels autors. Així:
“1 de gener. Control i elecció.
“En això consisteix la tasca principal de la vida. Distingeix les coses, posa-les per separat i digués: “L’exterior no depèn de mi, l’albir depèn de mi. On cercaré el bé i el mal? En l’interior, en les meves coses.” Epictet, Dissertacions per Arrià.”
“6 d’abril. Prepara’t per a la negativitat.
“Quan surti el sol, pensa tots els dies: avui em toparé a una persona qualsevol que tingui alguna d’aquestes faltes: que sigui indiscreta, una ingrata, una insolent, una mentidera, una envejosa, una egoista. Els desgraciats tenen aquests defectes perquè no distingeixen els bens vertaders i els mals vertaders. Però jo, que he après que el bé vertader consisteix en el que és honest i el mal vertader en el que és vergonyós, que conec la naturalesa de qui comet la falta, que sé que és el meu germà, no de sang i carn, però de la nostra comú participació en un mateix esperit que prové dels déus, no puc sentir-me ofès de part seva, ja que res de quan faig me podria avergonyir.” Marc Aureli, Dissertacions”
“12 d’octubre. Sempre l’amor.
“Diu Hecató: “Jo et descobriré una manera de provocar l’amor sense filtre màgic, sense herbes, sense encanteris de fetillera: si vols ser estimat, estima.” Sèneca, Epístoles morals a Lucili”
Una joia per tal de practicar l’estoïcisme.
David J. Epstein, “Amplitud” (“Range: Why Generalists Triumph in a Specialized World”)
(Comentat a l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2022/09/dotze-coses-que-he-apres-sobre-educacio.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/09/especialistes-o-generalistes-i-ii.html)
“La pregunta del milió en el món de l’aprenentatge i de l’educació és com aconseguir formar persones que tinguin la capacitat de resoldre problemes nous i seguir aprenent durant tota la vida. El que sobta, però, és que les reformes educatives que van planant sobre la vida dels educadors són un caramull d’especificacions teòriques i de pràctiques reglades que aquests, mestres i professors, han d’aplicar sense haver rebut la formació adequada i sense acabar d’entendre el quid de la qüestió. Al final, el que acaben per dir els estudiosos del tema, i els resultats de les proves internacionals, és que la cosa no acaba d’anar. Les puntuacions dels nostres estudiants en tota una sèrie de destreses no milloren.”
“en la majoria d’aules del món, sigui quin sigui el nivell educatiu, sempre s’acaba parlant de “com es fa això”, “com ho he de fer per donar la resposta correcte” (...) “els països en els que els professors acompanyen els alumnes en el malestar davant la incertesa d’haver de lidiar amb els conceptes, deixant temps i fent preguntes addicionals, són els que tenen un millor rendiment. El nostre país, evidentment, no està en el segon grup.”
“La clau [d’arribar a la saviesa] rau en el treballar eines com les del pensament en analogies (cercant les característiques estructurals d’una situació, “la visió des de fora”), estudiar els errors en les prediccions, no tancar els protocols d’actuació i mantenir clara la seva lògica per tal que es puguin anar millorant gràcies als errors, aprendre a tolerar l’ambigüitat de saber que sempre estem en procés, mantenir les organitzacions entre la cohesió a la visió del grup i les aportacions de cada un dels individus, diferenciar entre la cadena de comandament i la cadena de comunicació (la primera està tancada, la segona està oberta a la intervenció de tots), aprendre a veure les coses amb nous ulls i des de perspectives noves...”
Llibre 9:
Kate Murphy “No me estàs escuchando”
(Comentat a les entrades https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html , https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-iii.html)
“Saber escoltar és aclarir què passa en la ment d’una altra persona i demostrar que ens importa prou com per desitjar saber-ho”
“La lliçó més valuosa que he après com a periodista és que tot el món és interessant si fas les preguntes adequades. Si algú sembla insípid o sense interès, la culpa és teva”
“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou”
“Cada persona atrapa el missatge i el modela amb les seves percepcions per després tornar a passar-lo. Factors com l’educació, la raça, el gènere, l’edat, la relació amb l’altra persona, el caràcter, les connotacions verbals i les distraccions influeixen en la manera de modelar el fang [el significat de la conversa]”
“els estudis assenyalen que els grups més productius són aquells en els què els seus membres s’escolten millor i en els què tots parlen en igualtat de condicions en els torns que es donen en les seves conversacions. L’intercanvi d’informació i idees sempre es dona millor en el que els psicòlegs anomenen un ambient amb “seguretat psicològica””
“La “sensibilitat conversacional” és la capacitat de prestar atenció a les paraules que es diuen i també a com es diuen. El to i els matisos a l’hora de dir les coses informen de les diferències de poder i fan possible la detecció de les emocions autèntiques. A més, gràcies a la seva major complexitat cognitiva, les persones amb aquesta sensibilitat estan obertes i predisposades a entendre les experiències i les opinions dels altres.”
“Murphy ens recorda que quan algú ens conta una cosa el que fa, en el fons, és un intent de connexió. En les seves paraules, és com si ens llancés una pilota, de manera que no escoltar o fer-lo a mitges és com si deixéssim els braços aferrats al cos o desviar la mirada i que la pilota segueixi sola. Per assegurar-nos que no ho estem fent així, val la pena preguntar-nos “Què acabo de descobrir d’aquesta persona? Quin camí l’ha conduïda a aquesta posició? Què puc aprendre d’això? Què la preocupava avui? Quines sensacions li ha inspirat la nostra conversa?”.”
“Una de les maneres d’aprendre a escoltar realment el que passa en la vida de les persones que estimem és fer preguntes del tipus “Què has après avui?”, “Què t’ha sorprès?”, “Què ha sigut el millor i el pitjor del teu dia?”. O jugar a les preguntes que generen intimitat creades per Arthur Aron (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html).
Llibre 10:
Oliver Burkeman “Cuatro mil semanas. Gestión de tiempo para mortales”
(Comentat a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/4000-setmanes-o-que-vols-fer-amb-el-teu.html)
“No arribarà mai el dia en què ho tinguis tot controlat, en què el doll de correus electrònics es mantindrà dins d’un ordre, en què la teva llista de coses per fer deixarà de créixer, en què hauràs complit amb totes les teves obligacions a la feina i a casa, en què ningú estarà molest amb tu per haver deixat passar una data de lliurament o per haver comès un error, i en què la persona optimitzada en què t’hauràs convertit podrà, a la fi, abordar les coses que de veres donen sentit a la vida. Comencem per admetre la derrota: cap d’aquestes coses passarà”
“Què és el més important per a tu? En aquest cas la gent normalment contesta que l’important són les relacions personals, les connexions, el sentir que fas alguna cosa significativa pels altres, l’entrar en flux després d’aconseguir estar completament present (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). I, pregunta, això és el que fas? Això és el que fem? On deixem aquestes 4.000 setmanes?”
Què podem fer? La resposta en 10 punts:
1.- Accepta la teva capacitat limitada i no et capfiquis amb la productivitat.
2.- Aborda les coses d’una en una.
3.- Decideix anticipadament en quines coses pots fracassar.
4.- Prioritza el que vas fent, no el que et queda per fer.
5.- Presta atenció al que prestes atenció, sobretot pel que fa a l’empatia.
6.- Ves en compte amb la tecnologia, mira d’usar la que sigui més avorrida i que només serveixi per una cosa.
7.- Aprèn a estar present.
8.- Mira de convertir-te en un “investigador” en les teves relacions.
9.- Cultiva la generositat espontània.
10.- Exercita la teva capacitat de no fer res.
Bona lectura!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada