Especialistes o generalistes? (i II)

 

“Si vols aprendre millor, el que has de fer és, segons David Robson:

 

    Espaia l’estudi, distribuint el temps en sessions més curtes.

    Desconfia del material didàctic senzill: fan creure que aprendre és fàcil i ràpid, però el que fan és limitar la feina de la memòria a llarg termini.

    Fes una prova preliminar: explica’t a tu mateix el que saps d’entrada sobre el tema.

    Canvia d’entorn: no estudiïs sempre al mateix lloc. Encara que això disminueix el rendiment immediat, millora la memòria a llarg termini.

    Aprèn ensenyant: quan hagis estudiat, imagina que ho has d’explicar a una altra persona (a un nin de 12 anys, per exemple).

    Fes-te preguntes de forma regular: la pràctica de recuperació és la millor manera d’enfortir la memòria. Alerta a no deixar-te temps per pensar i consultar la resposta massa d’hora.

    Mescla les matèries: en una sessió d’estudi mescla preguntes sobre diferents temes i diferents matèries.

    Surt de la teva zona de confort i prova de fer coses més difícils pel teu nivell actual. Intenta trobar diferents respostes al mateix problema.

    Analitza els teus errors: a què són deguts? Quin és el seu origen?

    Alerta amb el biaix d’anticipació: com més fàcil ens sembla recordar una cosa, menys probable és que ho recordem.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/estar-confusos-per-aprendre-millor.html

 

“Aprenem qui som quan actuem, no quan hi donem voltes dins el cap”

“Aprenc qui som quan veig què faig” Herminia Ibarra

 

“Els coneixements són una espasa de doble tall. Et permeten fer algunes coses, però no te’n deixen veure d’altres que podries fer” Karim Lakhani

 

“[L’especialització té els seus beneficis] Però abans de l’especialització s’ha de passar per les proves, per l’exploració de possibilitats que, realment, no pots conèixer fins que les vius... No confonguem el saludable desenvolupament d’una ètica de feina amb el compromís prematur amb una determinada passió” Angela Duckworth

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’anomenat “pensament basat en analogies profundes” es basa en la pràctica de descobrir similituds conceptuals entre diferents dominis o escenaris que semblen tenir poc en comú a primer cop d’ull. Com explica Dedre Gentner en el llibre de David Epstein, aquesta capacitat humana és la que possiblement ens hagi permès dominar el planeta, ja que les altres espècies no poden fer-ho al mateix nivell. Pensar en analogies ens permet fer familiar el que és nou i pensar de manera diferent el que ja ens és familiar. I quan fem analogies basades en camps de coneixement diferents és més probable que trobem solucions creatives als problemes.

Daniel Kahneman i Amos Tversky ens van fer veure que l’ús d’analogies profundes ens permet canviar de perspectiva a l’hora d’analitzar les coses. Ells diferencien entre “la visió des de dins” i “la visió des de fora”. En el primer cas, el que fem és fer judicis sobre un tema o una situació a partir dels seus petits detalls. En el segon cas, intentem detectar els elements estructurals profunds del tema o de la situació gràcies a l’ús d’analogies. És molt semblant al que passa quan a la consulta parlem d’un determinat problema: la persona que ho viu, ho descriu des de dintre, donant importància al moment a moment; la meva feina, per contrast, exigeix que trobi analogies que permetin veure la situació des de fora, per tal de trobar noves maneres de fer o d’actuar.

Com més ens centrem en els detalls d’una situació, ens expliquen els psicòlegs, més judicis de valors fem i més ens quedem fitorats en la nostra posició. Com més mirem des de fora, buscant analogies de camps més distants, més creatives poden resultar les nostres solucions. I en això, ens explica Gentner, els estudiants de programes generalistes acostumats a cercar l’estructura sistèmica del problema són millors ja que, abans d’associar una solució al repte, intenten entendre la seva configuració profunda.

Aquesta “visió des de fora” es pot potenciar per la via de fer equips d’investigació amb professionals formats en diferents camps de coneixement. Els resultats indiquen que els equips interdisciplinaris obtenen millors resultats i més trencadors, gràcies al fet d’haver de conviure amb analogies diferents. Gràcies a no donar per suposat com s’ha de definir el problema i així poder-ho veure des de punts de vista diferents, “des de fora”.

Tots els estudis indiquen que el més important no és aprendre coses concretes sobre matèries concretes, si el que volem és arribar a un alt rendiment i a la creativitat. El que marca la diferència és aprendre sobre un mateix, sobre com pensem, sobre el que ens apassiona, sobre el que se’ns dona bé. O, com diria Mark Manson, sobre què ens importa prou com per estar disposats a sofrir i no viure-ho com un patiment, sinó com un creixement. Descobrir les nostres fortaleses i les nostres potencialitats, no hauria de ser un luxe en el món de l’educació, sinó una prioritat. Per això, els sistemes que fan triar molt aviat l’especialitat en la que volen moure’s professionalment els estudiants són els que donen els resultats més mediocres.

Tot això fa pensar que la pressió per decidir el teu currículum molt d’hora i donar per suposat que la professió relacionada amb els teus estudis serà amb la que t’has de comprometre tota la vida és, bàsicament, un error. Aquesta posició ve d’acceptar una “mentalitat fixa”, en lloc d’una de “creixement”, en la que es veu el fet de canviar d’especialitat o de professió com una pèrdua. Tanmateix, els estudis demostren que canviar, en la majoria d’ocasions, suposa un enriquiment; primer, pel fet d’experimentar noves destreses; segon, pel fet de conèixer-se millor a un mateix gràcies al procés. A més, aquest canvi de mentalitat milloraria el rendiment laboral i ens estalviaríem una gran quantitat de patiment i d’estrès. Pensem que un 85% dels treballadors indiquen que no es senten implicats en la feina que fan.

Les nostres preferències sobre el que volem fer a la vida no es mantenen estables a mesura que ens fem grans, simplement perquè anem canviant. Als 20 anys podem pensar que als 13 anàvem amb un pentinat horrorós i que ens agradava una música terrible; tanmateix, com assenyala Daniel Gilbert (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/realment-som-unics.html), seguim pensant que fem bones previsions del que ens agradarà d’aquí a 10 anys o de com ens sentirem si fem tal cosa o tal altra al futur.

Els canvis més destacats en la nostra personalitat es donen entre els 18 i el final de la vintena, de manera que, afirma Epstein, si ens especialitzem de prest donem per bo el nostre criteri d’encaix en una feina per una persona (nosaltres mateixos) que encara no existeix. Com diu l’autor “Pot anar bé, però és poc probable”. Només aprenem a viure vivint. La conclusió, doncs, és que trobarem el nostre “lloc” provant coses, interaccionant amb altres contextos, amb altres persones, amb altres activitats.

La pregunta del llibre d’Epstein de “Per què els generalistes triomfen en un món hiperespecialitzat?” troba la resposta en aquesta línia. Totes les dades semblen indicar que el món és complex i, per tant, aprofundir molt pot restringir la capacitat de respondre de manera creativa. Quan cerquem una resposta concreta en un ambient “amable” i estructurat, l’especialització i l’aprofundiment són la resposta. Quan el que volem són respostes creatives a problemes mal definits, la resposta és l’amplitud d’experiències (vegeu també, https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/innovacio-educativa.html). Aquest és el cas en el món de la innovació i en el de les prediccions. En el fons, el que tots els experts assenyalen és que la curiositat i l’obertura de ment són els elements essencials a l’hora de donar respostes noves als problemes. Els millors pronosticadors i els innovadors més creatius són els que pensen en les seves idees com a hipòtesis que s’han d’anar provant i modificant.

En el fons, el que proposa Epstein és molt semblant al que ens assenyalava David Robson sobre mantenir la curiositat i cultivar un tipus de pensament que fomenti la saviesa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/estar-confusos-per-aprendre-millor.html). La clau rau en el treballar eines com les del pensament en analogies (cercant les característiques estructurals d’una situació, “la visió des de fora”), estudiar els errors en les prediccions, no tancar els protocols d’actuació i mantenir clara la seva lògica per tal que es puguin anar millorant gràcies als errors, aprendre a tolerar l’ambigüitat de saber que sempre estem en procés, mantenir les organitzacions entre la cohesió a la visió del grup i les aportacions de cada un dels individus, diferenciar entre la cadena de comandament i la cadena de comunicació (la primera està tancada, la segona està oberta a la intervenció de tots), aprendre a veure les coses amb nous ulls i des de perspectives noves...

Una de les iniciatives procedent del món de la Medicina, una àrea hiperespecialitzada, porta el nom d’Arturo Casadevall i es coneix com a les 3 R (Rigor, Responsabilitat, Reproductibilitat) i intenta fugir de l’acumulació de coneixements per agilitzar la capacitat de raonament, amb disciplines com la Filosofia, l’Estadística, la Història, la Lògica, l’Ètica, la Comunicació i el Lideratge. Una altra, fidel a la idea defensada per Epstein, és la de promoure la col·laboració entre disciplines a l’hora de trobar solucions creatives. En aquest sentit, com diu Brian Uzzi, la creativitat humana “és una empresa d’importació/exportació d’idees” o, com diu Oliver Smithies “donar noves eines a un vell problema o donar un problema nou a velles eines”.

Al final, la possibilitat de trobar el propi camí, recorda Epstein, ve de donar-se l’opció d’experimentar coses noves o de manera diferent. Per això ens hem de donar temps, per divagar, per pensar, per experimentar. La fórmula seria semblant a dir-se:

“Ara som com som, ara tinc aquestes motivacions, això és el que he descobert que m’agrada fer, això és el que m’agrada aprendre ara i aquestes són les oportunitats que tinc de fer-ho. Amb quines encaix millor ara? I pot ser que d’aquí a un any tot això canviï perquè tal vegada trobaré alguna cosa millor”

 

Moltes gràcies, estimats, per aquest espai que em permet fer això!

Seguim en contacte...