10 llibres per llegir i pensar...

 

 

“Llegir el món, ser conscient de que, com a individu d’una espècie ultra social, el context és molt important i definirà les conseqüències dels teus actes, és una de les habilitats més importants en el camí cap a la llibertat individual.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/06/les-claus-de-la-llibertat.html

 

“La contemplació de la natura, de l’art, la lectura, l’escolta de música, activitats que provoquen admiració, porten a les persones a sentir-se menys narcisistes i fan que la gent es sentin més a prop d’experimentar sensacions d’humanitat compartida. En paraules dels autors “proporcionant experiències d’admiració, es redefineix el jo en termes del col·lectiu i s’orienten les nostres accions cap a les necessitats dels que ens envolten”.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/com-meravellar-nos-ens-pot-fer-mes.html  

 

 

 

 

 

Un dels plaers de la vida és mirar per finestres que et permeten veure coses que no has vist abans o d’una manera nova. Llegir és una d’aquestes finestres. Llegir ens permet entrar en mons que no coneixem, viure vides que no hem viscut, parlar de coses que no hem experimentat...

Parlant amb una lectora del blog (i una gran metgessa, gràcies, Antònia Gual!!!) vaig prometre anar comentant alguns llibres d’aquells que m’emocionen, fan que aprengui coses noves o permeten veure un tema de manera diferent. Aquí en teniu un tast.

 

 

Llibre 1:

John Green “Tu mundo y el mío: Postales desde el Antropoceno”

(comentat a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/has-de-saber-callar-i-escoltar-o-12.html)

 

“Per a tots aquells que volen descobrir el que volen fer amb la seva vida: PRESTA ATENCIÓ A LES COSES A LES QUE PRESTES ATENCIÓ. No hi ha massa més a dir”

“És fàcil oblidar com de meravellosos, estranys i bells som els humans.”

“Com va escriure Emily Dickinson: L’esperança és aquesta cosa amb plomes que es posa en l’ànima i entona melodies sense paraules, i no s’atura per res. De tan en tan encara deixo d’escoltar melodies. Encara m’embolcalla l’abjecte dolor de la desesperança. Però mentrestant l’esperança canta. Es només que una, i una altra, i una altra vegada he de tornar a aprendre a escoltar.”

“Crec que el repte i la responsabilitat de tota persona és reconèixer que els altres també són persones, escoltar el seu dolor i considerar-lo seriosament, encara que no pugui sentir-lo. Crec que aquesta capacitat d’escolta és el que vertaderament diferencia la vida humana de la quasivida d’un enterovirus.”

 

Llibre 2:

David Whyte “La belleza oculta de las palabras cotidianas”

 

“Un amic coneix els nostres defectes i zones obscures, però queda al nostre costat, company més de les nostres vulnerabilitats que dels nostres triomfs, inclús quan ens trobem sota l’estranya il·lusió de no necessitar-lo. La veritable amistat és una benedicció precisament perquè la seva fórmula elemental és descoberta una i una altra vegada a través de la comprensió i de la compassió.”

“L’AMISTAT és un mirall de la presència i un recordatori del perdó. L’amistat no només ens ajuda a veure’ns a nosaltres mateixos amb uns altres ulls, sinó que no pot mantenir-se amb els anys sense que l’altre ens hagi perdonat repetidament per les nostres equivocacions i nosaltres ho haguem fet per les seves"

“El PERDÓ és angoixant i difícil d’aconseguir perquè estranyament, no solament refusa eliminar la ferida original, sinó que realment ens deixa més a la vora de la seva font. Apropar-se al perdó és apropar-se a la natura del dany mateix, de manera que l’únic remei que ens queda, a mesura que ens situem al seu mateix centre, és reimaginar la nostra relació amb ell”

 

Llibre 3:

Susan Cain “Agridulce”

(comentat en part a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/05/aquesta-sensacio-agredolca.html)

El llibre és un homenatge a la melancolia, al que l’autora anomena la tendència “agredolça”, “una tendència a estats d’enyor, tristesa i pena; la consciència accentuada del pas del temps; un goig curiosament punyent de la bellesa del món. L’agredolç també està relacionat amb el reconeixement de que la llum i l’obscuritat, el naixement i la mort -les coses amargues i les dolces- sempre van juntes.”

Amb la consciència de la fragilitat de l’existència hi ve una por, una por profunda que només podem assumir acceptant-la i, al mateix, temps, generant bellesa, en forma d’art o de connexió amb els altres. Si no “transformem les nostres penes i els nostres anhels, podríem acabar per fer que altres paguessin per ells, a través del maltractament, la dominació o l’abandonament; però si som conscients que tots els ser humans coneixen -o coneixeran abans o després- la pèrdua i el sofriment- podrem connectar-nos uns amb els altres”

 

Llibre 4:

Daniel Z. Lieberman i Michael E. Long, “Dopamina”

(comentat, en part a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html)

Lieberman ens explica que el nostre món mental es divideix en el que està a sota i el que està a sobre. A sota hi ha les teves mans, el teu cos, el terra, el que està “ara i aquí”. En aquest cas, el cervell està mediat per neurotransmissors que et permeten estar present, fruir del que està passant. A sobre hi ha el cel, el que pot passar, el que encara no tens, el que està lluny. Hi trobes el coneixement, el poder i l’amor.

La dopamina no té a veure amb el plaer; té a veure amb el desig, amb la conquesta. En el cas de l’enamorament, la dopamina, i tot el que suposa estar embadalit per una altra persona, es dona quan encara pensem en la relació en clau de futur. Quan la persona estimada passa a formar part de la nostra vida quotidiana, és a dir, del món de sota, l’entusiasme inicial desapareix.

Des del punt de vista de la dopamina, tenir coses no és important. L’important és la conquesta. Com explica Lieberman, el lema de la dopamina és “sempre més”. La dopamina és la molècula de la il·lusió. Per fruir del que tenim hem d’estar en l’ara i aquí, on hi trobem unes altres substàncies: la serotonina, l’oxitocina, la vasopressina, les endorfines i unes molècules anomenades endocanabinoides (semblants a la marihuana).

 

Llibre 5:

Daniel E. Lieberman “Ejercicio”

(Mireu una de les presentacions del llibre a https://www.youtube.com/watch?v=n6AwsVGJDOY&authuser=0)

Repassant mites sobre l’exercici físic, basant-se en estudis provinents de la biologia evolutiva i l’antropologia, Lieberman ens recorda que moltes coses que es diuen de l’exercici resulten ser falses i que, en les seves paraules:

“La clau és fer el que t’agrada, mesclar activitats i mantenir la forma física a mesura que et fas gran. Tot el món hauria d’aspirar a un mínim de 150 minuts d’activitat física per setmana, amb una intensitat entre moderada i alta. Això es pot aconseguir nadant, corrent, ballant, escalant o de la manera que t’agradi més. També és útil fer alguns exercicis de força, sobretot a mesura que tornes vell, i fer algun entrenament d’alta intensitat, sempre que no tinguis cap patologia. De fet, si vols millorar la teva resistència, et vendrà bé fer exercicis breus de velocitat.”

 

Continuarà...