“He pensat sovint sobre què és la llibertat i he arribat a la conclusió de que la llibertat necessita responsabilitat, respecte per un mateix i un cor tranquil i afectuós”
“Menja bé, riu sovint, estima molt”
Linda Boström Knausgard “Niña de octubre”
“Sempre he admirat a aquells amics que saben el que les agrada fer en distintes situacions. Jo mai ho he sabut. A cada moment em sento com una principiant de la vida”. Imagina que sents que les emocions envesteixen com a masses d’aigua i que no saps massa bé que fer. Imagina que, encara que tens idea del que et passa, no saps com dir-ho, com expressar-ho i, al final, acabes discutint per una altra cosa que no té res a veure, cercant enfadar-te o plorar. Imagina que a moments et sents a la deriva, incapaç de saber com posar ordre al que has de fer, al que sents, a la teva vida...
La meva amiga Marta em fa arribar el llibre “Niña de octubre” de Linda Boström Knausgard, on l’autora conta la seva lluita per sortir d’una depressió profunda. Tanmateix, enmig del seu testimoni sobre les pràctiques d’internament, de les sessions d’electroteràpia i de la solitud sentida davant la distància imposada pels professionals de la psiquiatria, sorgeix una reflexió sobre la vida, sobre l’amor, sobre la bellesa, sobre la família...
Què necessita una criatura per connectar amb el que l’envolta? Què necessita una criatura per arribar a assumir la llibertat de decisió a la que aspirem els humans? Entre la inconsciència de la mare, els internaments del pare per les seves depressions i la seva sensació de no ser vista, de no sentir-se entesa, de no saber que fer amb el que pensava, amb el que sentia, l’autora arriba a la conclusió de “que la llibertat necessita responsabilitat, respecte per un mateix i un cor tranquil i afectuós”.
L’altra dia parlant de determinades actituds de determinats joves, un amic comentava que aquests “semblen el centre de l’univers, com si acabessin d’inventar ells el món, inconscients del que saben els que els envolten”. Vaig sortir en defensa de les criatures. “Són el que poden ser amb el que els donem, com a societat”. En un moment en el que es té por de “fer traumes”, de “no estimar prou”, de “no fer-los feliços”, l’educació no es centra en afavorir la responsabilitat dels infants, per exemple.
Ser responsable suposa sentir que has d’assumir les conseqüències dels teus actes. Tu ets tu i les teves circumstàncies i si aprens a ser conscient de cada un d’aquests elements, tindràs l’opció de saber decidir què és el millor a cada moment. Llegir el món, ser conscient de que, com a individu d’una espècie ultra social, el context és molt important i definirà les conseqüències dels teus actes, és una de les habilitats més importants en el camí cap a la llibertat individual. Les persones joves de les que es queixava el meu amic, no tenen aquesta capacitat, no saben llegir el context i, simplement, es perden en les seves pròpies cabòries.
Cada vegada que pensem que estem educant una criatura quan el que fem és mirar de que, per damunt de tot, no “pateixi” ens estem enganant i l’estem enganant a ella. Sembla estrany que trobem normal entrenar el cos per tal que guanyi força, resistència i flexibilitat, encara que durant el camí ens topem amb el dolor i la superació dels propis límits i mai tinguem una mirada semblant pel que fa a l’ànima, a les nostres emocions. No em deixa de sorprendre que certs professionals de la salut confonguin l’estabilitat emocional d’una criatura amb la manca de límits.
Ara resulta, que molts pares venen a la consulta amb la idea que no poden deixar de donar pit o biberó a demanda durant la nit a un nin de dos anys “perquè seria atemptar contra el seu sentit de seguretat” quan, en realitat, estan impedint que la criatura tingui l’oportunitat de descansar durant una sèrie d’hores seguides de manera tranquil·la. I ells també. En aquests casos, el problema no és una qüestió emocional, o de vincle, és un problema d’higiene de son, de ritual a l’hora de dormir. Es tracta de proposar un ritual de son a la criatura que li permeti dormir-se al mateix temps que es calma sola, contant-li un conte, per exemple. I, de retruc, que permeti reprendre el son una vegada que es mig desperti entre els cicles de son.
Si no saps què fer davant una dificultat, si no tens una “mentalitat de creixement” davant els obstacles, difícilment tindràs l’altra dels elements de la llibertat: el respecte cap a tu mateix. No es tracta de no tenir problemes. No es tracta de no tenir conflictes. Es tracta de saber cercar solucions, de saber aprendre a afrontar les coses, de voler aprendre noves estratègies. Cada vegada que abandones la teva zona de confort, els problemes estan garantits. És igual si aquesta zona està definida pel que saps fer a nivell físic, mental, emocional o relacional; es produirà un malestar que has de saber acceptar com el senyal de que ha arribat el moment d’aprendre noves solucions. I, així, podràs experimentar el teu propi creixement.
Un cor tranquil i afectuós també resulta de l’acceptació dels canvis i de les dificultats. La calma és un super poder. I l’amabilitat pot fer que la vida et canviï. Però això ve amb el preu de recordar que no estem sols, que no podem controlar el que ve, que necessitem als altres i que els altres ens necessiten, que només si ets gairebé sempre amable els altres també ho poden ser... Han entès això aquests joves que no saben saludar quan arriben a un lloc, que no saben com donar el condol a un company que ha patit una pèrdua, que no saben veure els privilegis de viure en el primer món? És culpa seva?
Estem educant les nostres criatures perquè siguin valentes, amables, compassives, persistents?
Bona reflexió!
PS. Seguint amb les recomanacions de Linda Boström Knausgard:
“Parlar és plata i callar és or. Reunia vells consells de tipus pràctic de pagesos: pensa primer i parla després, no segueixis els teus impulsos sinó demana a qui millor et coneix: Tingues cura dels teus amics, però relaciona’t només amb aquells que et volen bé. No et busquis enemics, sigues sempre amable. Sigues sempre amable, no saps mai què haurà patit la persona que tens al davant. Tots portem a dintre alguna cosa que no entenem, així que sigues sempre amable. Amable i considerada, però fuig de qui te robi l’energia.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada