“Les persones sensates no es troben especials. Sempre troben que el que diuen o fan és obvi, és de justícia o és de sentit comú. No entenen que la seva intuïció marca línies que la majoria dels altres no veuen. I que, per això, tenen la capacitat per fer la vida més fàcil als altres. I de no embolicar-se en projectes d’autobombo personal.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/el-club-de-les-persones-sensates-o.html
“No podem aturar les ones, però podem aprendre a fer surf”
Eric Barker “Plays Well with Others: The Surprising Science Behind Why Everything You Know About Relationships Is (Mostly) Wrong”
“Com a mare, m’he esforçat en donar llibertat als meus fills. A pesar de les meves pors. Els nins han d’aprendre a viure sense nosaltres. Aquesta és la nostra missió.”
“Qualsevol història humana implica episodis de dolor, por o desolació”
Maggie O´Farrell
“Encara que la cultura actual posa un gran èmfasi en aconseguir riquesa i fama, perseguir aquestes metes no contribueix a tenir una vida satisfactòria. Les coses que fan que la vida sigui feliç són créixer com a persona, tenir relacions profundes i sentir que es fan contribucions a la comunitat” Edward Deci
“Per tant, si vols viure més i millor: cuida les teves relacions íntimes, sigues amable amb la gent que veus cada dia, forma part de grups formals i informals i sempre que puguis somriu i fes un favor a algú, conegut o desconegut. El teu cos i el teu cervell ho agrairan.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html
El diagnòstic sembla clar: la cultura occidental individualista que es basa en aconseguir riquesa, fama i estatus ens fa infeliços. Aquesta és una de les conclusions del llibre d’Eric Barker “Plays Well with Others: The Surprising Science Behind Why Everything You Know About Relationships Is (Mostly) Wrong”. Quan dediquem les nostres energies a aconseguir poder i control el que fem, sense adonar-nos-en, és renunciar a metes com la connexió amb els altres i l’amor. És a dir, renunciem al benestar emocional i a la felicitat.
Quan emfatitzem l’estatus per damunt de tot, donant per suposat que el que necessiten els nostres joves és ser millors que els altres per aconseguir una bona vida (en el sentit estoic, d’una vida amb sentit), el que fem és generar narcisistes, ens expliquen els experts. Ja fa uns 10 anys, els estudis alertaven que els estudiants universitaris mostraven una baixada en la seva capacitat d’empatia calculada en un 40% respecte a les dècades anteriors. És a dir, des de ja fa temps, els experts en relacions personals ens estant recordant que no anem bé...
“La set de poder -explica Scott Barry Kauffman-, és un intent d’escapar de la solitud. Tanmateix, el poder mai satisfà en la mateixa mesura que l’amor”. El camí cap a l’amor, ens conta Barker, està empedrat amb respecte i compassió i, per això, no hem d’anar per la via de fer que els nostres fills siguin els més brillants, els més estimulats, els més populars; no ens queda més remei que pensar en una altra manera de fer, en cultivar l’amabilitat i la consciència de que cada vegada que ens trobem amb algú estem enriquint o empobrint la seva experiència i, de retruc, també la nostra.
Encara que els indicadors cognitius estan escalant posicions (amb un CI de mitjana major), els indicadors socio-emocionals es mostren amenaçats. Estem parlant de la saviesa, de la sensatesa de la que he parlat altres vegades, factors que ens permeten tenir unes bones relacions i, per tant, tenir una vida millor.
La saviesa estoica, per exemple, es basa en tres elements bàsics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics.html ): el respecte, que proporciona una visió estratègica de l’espai en el que es dona la interacció social; l’autocontrol, que dona l’oportunitat de respondre de manera constructiva; i, finalment, un sentit de justícia humana, en el sentit compassiu, quan veiem clar que el que ens fa humans és més important que el que ens diferencia.
Les persones necessitem una comunitat, per petita que sigui. Les persones necessitem pertànyer, assolir la nostra autonomia i sentir que som competents a l’hora d’afrontar la vida. Si el que fem amb les nostres criatures, és entrar en una carrera cap a un bon posicionament en el futur, ens estem equivocant de direcció, sobretot si volem que es declarin feliços. La felicitat té un component principal: la profunditat de les relacions humanes que anem establint (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html).
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada