L'art de la felicitat

 

“Ningú dubti a filosofar pel fet de ser jove ni per ser vell se’n cansi. Ja que ningú és jove o vell per a la salut de l’ànima”

“L’adquisició de riqueses rarament s’aconsegueix sense servir a les multituds i als poderosos”

“L’amistat balla pel món cridant-nos a reconèixer l’alegria”

Epicur

 

“No tinguis por de Déu,

no te preocupis per la mort.

El que és bo és fàcil d’aconseguir,

el que és terrible és fàcil de suportar”

(tetrafarmakos o el remei quàdruple)

“El més important a la vida és la qualitat d’aquesta, no la seva durada”

Filodem

 

 

 

 

 

 

 

 

La filosofia pot ser terapèutica, afirmava Epicur  el segle IV a.c. Filosofar és vetllar per la salut de l’ànima. Així, el concepte d’higiene de l’ànima, de salut mental, apareix per primera vegada a la història en aquesta escola filosòfica, l’epicureisme, contemporània de l’estoica i, en molts sentits, també complementària.

La clau de la felicitat és que la ment arribi a estar tranquil·la. Per això, s’han d’aprendre a dur bé les frustracions relacionades amb desitjos que no es compleixen i les angoixes davant la incertesa del futur. Tot això ens explica John Sellars en el seu llibre “Lecciones de Epicureismo. El arte de la felicidad”.

A finals dels anys 50, el psicòleg Albert Ellis va fundar la Teràpia Racional Emotiva, inspirant-se en l’epicureisme, l’estoïcisme i el budisme. El patiment emocional, afirmaven aquestes filosofies, és el resultat de la nostra visió equivocada del món. En concret, Epicur considerava que entendre el món ens permetria tenir una visió correcte que ens permetria l’acceptació i l’acció correctes. Epicur creia que, en primer lloc, s’han d’identificar les causes de les nostres preocupacions i, a continuació, s’han de trobar els arguments que demostrin que aquestes no tenen fonament.

L’origen de tot el que fem, considera Epicur, està en cercar el plaer i evitar el dolor. El problema resideix en l’anticipació del dolor, que després resulta que no és tanta cosa i que ens porta al dolor mental de la preocupació. A més,  no tenim en compte que els plaers físics són breus i efímers. La solució estaria en sospesar els diferents plaers i dolors per tal de tenir una visió de conjunt realista. Així, hem de recordar que encara que el plaer no sigui en principi dolent, pot portar-nos més problemes que satisfaccions. Per altra banda, hem de tenir en compte que podem suportar dolor si pensem que ens permetrà aconseguir un plaer a mig termini o que evitarem dolors futurs.

Què necessitem per tenir una bona vida? Necessitem cobrir les nostres necessitats bàsiques de beure, menjar i tenir posada. Podem, a més, aspirar a que aquestes necessitats passin a ser plaents. El que és “antinatural i innecessari” és el luxe i l’ostentació, ens diu Epicur. No ens hauríem de deixar atrapar pel “cercle viciós de l’hedonisme”, el que anomenaríem avui materialisme (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html), perquè “res és suficient per algú que considera que el que basta és insuficient”. La solució per a poder sortir de tot això, seria adoptar un cert ascetisme i, quan puguem fruir de determinats plaers, practicar la gratitud que ens permet valorar les coses en la seva justa mesura.

Necessitar poc ens porta a no dependre de gairebé res i a saber agrair el que ens vingui de més i a compartir-lo amb qui ens envolta. “Una vida lliure no pot obtenir moltes riqueses”, afirma Epicur. Per ser ric i famós has de servir a les multituds i als poderosos, ens recorda. I pots perdre de vista el que és realment important: l’amistat autèntica.

Un amic és una persona en què podem confiar. L’amistat ens permet sentir el lligam amb altres éssers i desdibuixa l’angoixa de la solitud. S’ha d’anar en compte amb les exigències excessives, ens adverteix Epicur; però hem de recordar, però, que un amic que no demana mai o accepta ajuda ens pot semblar distant. L’amistat és el resultat d’un flux recíproc de recolzament pràctic i moral (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html). Per tant, s’ha de considerar la seva fragilitat pel fet de ser el resultat d’un complex joc d’equilibris a partir del que suposem que podem compartir amb l’altra persona. Si el recolzament és unidireccional, l’amistat segurament no durarà.

L’amistat era molt important en el marc de l’epicureisme. En primer lloc, pel lligam de suport mutu que comportava. En segon lloc, pel que suposava per a la comunitat. Epicur pensava que la política a l’ús, basada en un pacte entre persones que es preocupen per no perjudicar als demés i per no ser perjudicades, es fonamentava en la desconfiança i en la por. En canvi, una comunitat de persones que s’inspirés en la idea epicúria de l’amistat tindria com a base el tenir cura i el recolzament mutus. I suposaria estar més a prop de la felicitat, gràcies als vincles creats i al plaer psicològic de compartir temps i recursos amb els altres. De totes les coses que contribueixen a la nostra felicitat, Epicur insisteix que l’amistat és la més important.

Les altres coses que poden contribuir a la nostra felicitat són la cerca del coneixement i l’acceptació de la nostra mortalitat. Tot el que existeix, explica Epicur, està fet d’àtoms que conviuen en un buit infinit. Tot es va formar seguint un procés aleatori. I, el fet de comprendre això ens pot protegir de les supersticions i dels prejudicis, elements que generen molta infelicitat. El coneixement ens servirà per arribar a la serenitat. Epicur no negava l’existència dels déus, però creia que es mantenien al marge de la gestió quotidiana de l’univers. En el que passa a l’univers, no hi ha tragèdies, ni catàstrofes, ni càstigs; només matèria desapassionada en moviment.

El problema amb la mort, segons Epicur, està en la nostra incapacitat per assimilar la idea de la nostra inexistència. De fet, mai estarem morts, perquè després de morir no estarem de cap manera. Si la mort és l’absència de sensació, llavors no conté ni plaer ni dolor i, per tant, segons l’epicureisme, no és ni bona ni dolenta. Som éssers materials, formats per àtoms que es dispersen quan els nostres cossos moren. Superar la por a la mort, explica Epicur, ens permetrà superar les nostres pors relacionades amb el dolor: a la fam, a la pobresa, a la malaltia, a la violència. Si el pitjor que pot passar-te és morir i no ho tems, ja no et preocuparàs tant per les altres coses. Centra’t en “aprofitar el dia com si fos l’eternitat”, va escriure un altre autor anomenat Filodem. Només podem viure el moment present, afirmava Epicur.

Carpe diem.

Que visquis una vida senzilla i plena de serenitat.