Salta al contingut principal

Entrades

Mai és tard per treballar la resiliència

-“ Estic zombie...” -“No te preocupis, reina, és normal. Quan et penses que no pots més, el teu cos i la teva ment es posen en mode zombie i el moment es travessa...” Conversa amb la meva neboda Laura al tanatori el dia de la mort del seu pare. En un article recent (vegeu https://www.nytimes.com/2017/07/25/well/mind/how-to-boost-resilience-in-midlife.html ) l’autora ens explica sistemes per tal de treballar la resiliència a la maduresa . Seguint les passes d’ Adam Grant (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html ) i dels experts en l’àrea Steven Southwick i Dennis Charney , recomana fer-ho com si es tractés de qualsevol altra activitat, a base de practicar. Les activitats que es proposen són:  1) Cultivar l’optimisme ; 2) Reescriure la pròpia història ; 3) No agafar-ho com a una cosa personal ; 4) Recordar les nostres històries de superació ; 5) Donar suport als altres ; 6) Trobar moments per a rompre ...

La vida està plena de pèrdues

"L’element revolucionari d’aquesta anàlisi és l’accent en la capacitat de la majoria de persones, en un moment determinat de la seva vida, per a superar successos potencialment traumàtics ."  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/la-resiliencia-o-capacitat-de-superar.html   Font: Google La vida està plena de pèrdues. I de canvis. Tot el que és bo s’acaba en algun moment. I el que és dolent també. Estem de camí cap a un món que encara no coneixem amb les eines que usàvem per a sobreviure en un món que ja no existeix . Això és la vida, canvi en expansió. Ens agradi o no. En una entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/acceptar-lopcio-b.html ) reproduïa l’escrit de la CEO de Facebook al mes d’haver perdut el seu home com a conseqüència d’un infart. Parlava del camí que hem de fer davant les pèrdues, del camí que ens porta a acceptar la realitat, a acceptar que el que volem, el que teníem, ja no és una opció...

Estimat Kiko, ara fa sis anys...

“L’enyor és una cosa estranya, multidimensional, amb moltes cares diferents: et fa mal, però et conhorta; et confon, però et permet tornar al plànol de la realitat; et connecta amb el passat, però no deixa en cap moment de ser present i de projectar-te cap al futur... L’enyor et destrossa, però t’ajuda a fer el procés d’integrar la presència emocional de la persona que ja no hi és en el teu present. La persona no acaba de morir mentre existeix en el teu temps, en el teu pensament, en les teves emocions...” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/estimat-kiko-ara-fa-cinc-anys.html Estimat Kiko, Ara ja fa sis anys que no et veig, que ens vares deixar, que vares morir sense avisar-nos de res. Ara ja fa sis anys que tenim problemes a l’hora d’omplir el cap de taula, de repartir bromes, entre dolces i picants... Ara ja fa sis anys que pensem en tu i en les teves respostes sobre el que ens està passant com a família, encara que sabem que no tornaràs... N...

El club del 20% (i II)

“Si alguna cosa et molesta en la relació, has d’estar disposat a dir-li-ho. El fet de dir-ho genera confiança i la confiança genera intimitat. Pot fer mal, però és necessari fer-ho. Ningú pot arreglar la teva relació en ves de tu. Ni ho hauria de fer. De la mateixa manera que causar dolor als teus músculs permet que creixin més forts, sovint el fet d’introduir alguna mena de dolor en la relació a través de la vulnerabilitat és l’única manera de fer que la relació sigui més forta” “(...) la parella perfecta no és algú que no crea problemes en la relació, la parella perfecta és algú que crea problemes en la relació que fan que et sentis bé quan intentes solucionar-los” https://qz.com/884448/every-successful-relationship-is-successful-for-the-same-exact-reasons/ “Quan escoltem els pensaments, les creences i els sentiments d’una altra persona, passa a ser més difícil projectar sobre ella les nostres percepcions sobre qui són. Passa a ser més difícil manipular-les” “Quan vei...

Comiat del meu germà Pere Vicens

Als meus germans Bon dia, Dia 13 de juliol en Pere ens va fer un encàrrec. Ens va comanar aquesta cerimònia. Volia que fos al matí, per no molestar a les persones que tinguessin compromisos. Volia que fos aquí, volia que fos laica i que es fes el primer dissabte després de la seva mort. Volia que toquessin els xeremiers per recordar tot el temps en que ell hi ha participat, tot el plaer que li ha donat el fet de poder-hi pertànyer. Volia que cantés na Maria Antònia Gomila, pel molt que sempre l’ha emocionat. Volia que parlés el qui volgués. Volia reunir a la gent que ha estimat, que ha apreciat, amb la que ha compartit temps i projectes. Des del moment en que va començar el procés de la malaltia, en Pere ha estat al capdavant d’aquest vaixell. Ens ha comunicat clarament cada passa, ens ha dit el que temia, ens ha dit el que volia, ens ha donat les gràcies. En tot moment ha tingut la vista posada en el benestar dels seus fills i de n’Antònia. En tot moment s’h...

Tres-centes

Moltes gràcies Al meu estimat Guillem, als meus fills Pau i Júlia, a la meva mare, als meus germans, a la meva germana, als meus cunyats i cunyades, als meus nebots i nebodes...Als meus amics i amigues. Als meus clients, als lectors d'aquest bloc...Gràcies infinites Enmig de les Festes de Santa Praixedis, amb el dimoni a la porta del súper de baix de casa i els xeremiers tocant al carrer (la meva germana al tambor), escric l’entrada número tres-cents. Han passat més de cinc anys des que va començar aquest camí i puc dir que estic molt agraïda pel fet de no haver perdut la curiositat, les ganes d’aprendre i de comunicar coses noves. Estic molt agraïda al fet de poder obrir petites finestres per deixar entrar la llum del coneixement. Estic molt agraïda a tots els autors que em permeten entendre un poc més de que va tot això que anomenem VIDA. Estic agraïda pel fet de poder fer apunts per a poder trobar el camí cap a una existència amb sentit, entrega ...

Aconseguir entrar en el club del 20%

Per estimar veritablement, explica books, hauríem d’aprendre a mesclar una sèrie d’ingredients: cura, afecte, reconeixement, respecte, compromís i confiança, a part d’una comunicació honesta i oberta . Estimar no s’ha de confondre amb el sentiment de sentir-nos atrets per algú. Com recorda  books , en moltes ocasions, persones que diuen estimar-nos ens fan mal o ens tracten malament. Això, en el sentit estricte de la paraula, NO és amor." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html   Segons els estudis només un 20 % de les parelles romàntiques aconsegueixen mantenir una relació autèntica . Avui en dia, l’estadística assenyala un percentatge de separacions que està a prop del 50%. El 30% restant sobreviuen com poden o, simplement, van tirant. Les relacions són complicades. De fet, les persones som complicades. I, en una relació, hi trobem dues persones que intenten construir un lligam per tal de fer una vida en comú, ...