Salta al contingut principal

Els elements de l'èxit i de l'excel·lència (I)

“Tanmateix, si volem apostar per l’excel·lència i arribar a veure la millor versió de nosaltres mateixos, ens trobarem amb un enemic molt present.

La comoditat.

El plaer immediat.

La facilitat.

I tots aquells distractors que ens ofereixen una recompensa ara mateix a canvi d’allunyar-nos, gairebé sense adonar-nos-en, del que realment considerem important.

Les xarxes socials en són probablement l’exemple més evident.

Ens ofereixen una successió infinita d’estímuls que competeixen per la nostra atenció i que, massa sovint, entren en contradicció amb els nostres valors i les nostres metes a llarg termini.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/09/viure-mes-plenament-trobar-el-cami-cap.html 












Excel·lència significa implicació en els objectius que ens importen i que són congruents amb els nostres valors i les nostres metes. És el resultat de combinar destresa i significat.


Aquesta és la definició que dona Brad Stulberg en el seu llibre “The Way of Excellence”.


En el camí cap a l’excel·lència hi trobam una sèrie d’elements que, més que receptes, són maneres de mirar i d’habitar allò que feim.


1. Cura.


La passió no apareix d’un dia per l’altre. Necessita temps, dedicació i presència.


Quan alguna cosa t’importa, et fa vulnerable. T’hi jugues la pell. No pots deixar d’implicar-t’hi. Allò que t’importa passa a formar part de la teva identitat, encara que has d’anar amb compte que sigui només una de les parts de qui ets, com si fos una de les habitacions de ca teva.


Per mostrar cura, per deixar-la créixer, necessitaràs coratge.


2. Metes.


Les metes marquen una direcció. Però assolir-les, per si mateix, no et canviarà la vida. El que realment ho farà serà allò que canviarà en tu mentre avances cap a elles.


Les millors metes són les que s’alineen amb els teus valors. Al principi han de ser concretes. Més endavant, però, has d’aprendre a ampliar la mirada a mesura que vas coneixent millor allò que fas.


L’important és prioritzar el procés. Mantenir una mirada centrada en el procés per damunt d’una mirada centrada en els resultats.


Aprèn a fer petites passes. Concentra’t a millorar. A convertir-te en una persona més forta, més amable, més sàvia.


3. Conciliació.


Renuncia a equilibrar perfectament tots els elements de la teva vida. Centra’t a prioritzar tan bé com puguis.


Fes-te conscient del moment en què estàs. Accepta que hi haurà etapes en què algunes parts de la teva vida tindran més presència que d’altres: quan tens una entrega important, quan tens criatures, quan comences un projecte nou...


Però no deixis mai de complir amb els teus mínims: cuidar-te, mantenir les relacions importants, dormir, descansar.


Tingues clar què és important i procura mantenir-ho en primer pla.


4. Focus.


Som la millor versió de nosaltres mateixos quan concentrem la nostra atenció en la tasca que ens importa. Això genera una mena de complicitat i d’intimitat amb allò que feim.


És important programar blocs de concentració profunda, que poden durar entre cinquanta-cinc minuts i dues hores, amb entre cinc i trenta minuts de descans.


Els aparells digitals fragmenten la nostra atenció, fins i tot quan no estan engegats. Procura que no siguin presents allà on fas feina.


L’atenció és com un múscul: si l’uses, el reforces.


La qualitat de la teva atenció definirà, en bona mesura, la qualitat de la teva vida.


5. Disciplina.


Implicar-se sempre és difícil.


La disciplina és el pont entre la motivació i l’acció. Fa possible que la primera no sigui tan necessària. No necessites sentir-te bé per actuar; necessites actuar per donar-te l’opció d’estar bé.


Els triomfadors no són necessàriament mestres de la motivació o de la inspiració. Són mestres a complir. A començar. A fer allò que toca, també quan no en tenen ganes.


La disciplina necessita compromís i renúncia davant les distraccions i els alts i baixos de l’estat d’ànim. Però no es tracta de convertir-la en rigidesa. Es tracta de trobar un equilibri: evitar la rigidesa sense caure en la inestabilitat.


No donis mai per fet quin serà el rendiment d’una sessió. No ho podem saber fins que la feim.


I l’autodisciplina necessita autoamabilitat.


Al capdavall, es tracta de ser la persona que fa el que ha de fer.


6. Renovació.


Per millorar de manera consistent necessitam renovar-nos i descansar.


L’estrès bo més el descans és igual a creixement.


Necessitam una disciplina de renovació i descans. No cercam guanys a curt termini, sinó la capacitat de mantenir l’esforç en el temps.


Necessitam desconnectar amb activitats que ens renovin. Entre totes elles n’hi ha d’universals: caminar, quedar amb amics, passar temps a la natura, dormir bé i tenir dies lliures, a més de fer vacances cada cert temps.


L’ideal és planificar blocs de concentració profunda intercalats amb moments de descans.


El descans no és una interrupció del rendiment.


És una part fonamental del rendiment i del progrés.


7. Confiança.


La confiança no ve de l’aire del cel. És el resultat de la pràctica.


L’autoeficàcia és la creença que pots esforçar-te, afrontar els reptes i excel·lir quan faci falta, fins i tot en els moments difícils. I l’autoeficàcia és el resultat de les repeticions.


La confiança necessita humilitat per ser real.


Has de confiar en el teu entrenament, en la teva pràctica i en l’experiència acumulada. Quan tens confiança, deixes de percebre els reptes com a amenaces. Passes a donar la benvinguda als canvis, sabent que alguns d’ells et faran créixer.


La confiança no és l’absència de dubte.


És afrontar el dubte amb el suport de la pràctica.


8. Paciència.


L’excel·lència no arriba d’un dia per l’altre.


El treball ha de mantenir-se durant prou temps per poder superar els obstacles i els estancaments inevitables.


Per tenir paciència hem d’aprendre a resistir la tendència actual a donar-nos pressa i a cercar constantment la novetat. Per això, també hem de posar límits als aparells electrònics.


La persistència és essencial per a l’excel·lència. I, per això, hem de saber generar microobjectius que ens permetin mantenir-nos centrats en les nostres metes.


Sobreestimam el que podem aconseguir en un any i subestimam el que podem fer en una dècada.


L’èxit només és possible si som capaços d’estimar el procés en què ens trobam. Només qui hi és i fa pot tenir la sort d’estar en el lloc adequat en el moment adequat.


L’important per millorar la qualitat de la feina és incidir sobre la quantitat.


L’excel·lència és un joc de paciència, però hem de prioritzar la progressió per damunt de la perfecció.


9. Rutina.


Les rutines ens proporcionen estabilitat i estructura en un món caòtic i ple de turbulències.


La rutina màgica no existeix.


Hem d’experimentar fins a trobar la que funcioni per a cadascun de nosaltres. I és important tenir en compte el nostre cronotipus: si som gallines o mussols.


Una pràctica per estructurar les rutines consisteix a pensar en tres pràctiques diàries, tres de setmanals i tres de mensuals.


Marca les fronteres entre les diferents esferes de la teva vida.


I recorda que les millors rutines estan ben definides, però són flexibles. Les hem de poder ajustar quan sigui necessari i, alhora, hem de ser capaços de tornar-hi tan aviat com sigui possible.



Continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

7 consells per fer amics

“La maduresa és el llindar que creues quan deixes d’estar a la defensiva amb els altres [deixant de donar-los la culpa dels conflictes] i comences a afrontar les coses amb curiositat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/vols-fer-amics-sis-veritats-tenir-en.html   Per a la majoria de nosaltres, escriu Lydia Denworth , “ les amistats són voluntàries, personals, positives i persistents i suposen un mínim d’equitat ” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/la-necessitat-de-tenir-amics.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html ).  Al darrera d’aquestes relacions hi trobem la química del sistema de recompensa del cervell, quan ens adonem que agradem i això, de retruc, ens fa sentir bé.  Cada cervell té la seva història i les seves necessitats. La investigadora Sarah Matthews distingeix tres tipus de cercadors d’amistats : Les persones independents , que es consideren a elles mateixes autosuficients i es conformen amb soci...