“Excel·lència significa implicació en els objectius que ens importen i que són congruents amb els nostres valors i les nostres metes. És el resultat de combinar destresa i significat.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2026/09/els-elements-de-lexit-i-de-lexcellencia.html
Brad Stulberg, en el seu llibre “The Way of Excellence”, ens presentava els elements que configuren el camí cap a l’excel·lència. Els nou primers -cura, metes, conciliació, focus, disciplina, renovació, confiança, paciència i rutina- els enumeràvem en l’entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/09/els-elements-de-lexit-i-de-lexcellencia.html).
Vet aquí els sis últims.
10. Valentia i iniciativa.
La iniciativa és una inèrcia positiva: una sensació de progrés i de possibilitat, un entusiasme fort però mesurat que ens empeny cap endavant.
En el camí de la valentia i la iniciativa ens trobarem amb traves externes, circumstancials, i traves internes, personals. És important detectar-les i superar-les.
Quan ens bloquejam, hem de saber donar-nos el temps de recuperació necessari i tornar a començar.
Per això, hem de ser capaços de fer pauses, reconnectar amb les nostres capacitats, explorar idees de fora del nostre camp de coneixement i envoltar-nos de persones que mantinguin a lloc el nostre ego.
Això suposa mantenir-nos flexibles.
Tot funciona fins que deixa de funcionar.
I quan això passa, necessitam canviar.
11. Curiositat.
La curiositat és l’antídot de la por.
Una mentalitat de creixement significa veure el camí de l’excel·lència com una forma de desenvolupament i autoexploració contínues.
El camí cap a l’excel·lència és un joc infinit en què la meta és seguir jugant i aprenent mentre duri el camí.
La por pot convertir-se en expectació segons com etiquetem l’activació que sentim abans de provar una cosa nova o difícil.
Hem de crear mantres que ens ajudin a sortir de la nostra zona de confort i a tirar de la curiositat.
Quan alguna cosa ens fa por, podem preguntar-nos:
“Això que sento és por o, simplement, energia preparada per actuar?”
12. Fracàs.
Els errors són desagradables.
Els errors són inevitables.
Però no ens han d’aturar.
Hem de seguir.
13. Comunitat.
Envoltar-nos de persones que facin el mateix camí que nosaltres ens dona una força immensa.
Treballar per un jo millor gairebé sempre implica treballar per una comunitat millor.
La motivació és contagiosa.
Pot semblar que cuidar la comunitat ens fa perdre el temps, però a mitjà termini ens permet continuar avançant gràcies a l’acompanyament que ens ofereix.
Hem de cercar comunitats de pràctica.
Aquestes comunitats ens poden restar llibertat, però ens aporten una cosa fonamental: el sentiment de pertinença.
Com assenyalen els estudis sobre felicitat: «La felicitat és amor. Punt i final».
Les persones amb qui passes el teu temps tindran un impacte enorme en la teva vida.
14. Joia
La joia és una de les eines més poderoses per prevenir el burnout. Promou la longevitat i ofereix una font de resiliència.
No perdis l’alegria de fer el que fas.
Pots viure intensament, però la joia ha de ser qui marqui el ritme.
La motivació intrínseca i la passió harmoniosa són més saludables i efectives a llarg termini que la motivació extrínseca i la passió obsessiva.
Hem de saber assaborir els bons moments per alimentar la joia.
La joia és la font definitiva de la resistència.
15. Acabament.
Els rituals de finalització donen al nostre camí sentit i significat. Ens ajuden a no passar d’una cosa a una altra sense haver metabolitzat allò que hem viscut.
És necessari crear fites formals que ens permetin aturar-nos i reflexionar sobre el camí que anam fent.
Quan commemoram moments concrets del nostre camí de vida, aquests poden passar a formar part de la nostra identitat.
L’excel·lència no és la perfecció.
Tampoc és guanyar a qualsevol preu.
És el procés pel qual ens convertim en un professional millor i en una persona millor.
L’important és aplicar aquests elements d’excel·lència. I, per això, podem continuar fent-nos preguntes.
Què significa per a tu que alguna cosa t’importi?
Què significa viure amb una qualitat interna i externa?
Què significa trobar les metes correctes i aconseguir que allò important segueixi sent important?
Què significa cultivar l’atenció, la disciplina i la valentia?
Què significa decidir la pròpia direcció?
Què significa mantenir la consistència, ser pacient i construir una comunitat?
Què significa implicar-se profundament en els grans projectes de la teva vida i, al mateix temps, prioritzar el descans i la renovació perquè els teus esforços es puguin mantenir en el temps?
Com pots donar intensitat al camí i, al mateix temps, conservar l’alegria?
Aquestes preguntes, ens recorda Stulberg, tenen respostes que canvien amb la pròpia vida.
Les nostres prioritats canvien. Les nostres circumstàncies canvien. Les nostres metes canvien.
I, tanmateix, hi ha alguna cosa que roman.
L’excel·lència forma part del que som.
L’excel·lència és humana.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada