Benestar emocional

    "La positivitat ens obre. La primera veritat profunda sobre les emocions positives és que ens obren el cor i la ment, fent que siguem més receptius i més creatius"             Les eines proposades per Barbara Fredrickson per tal d’incrementar les emocions positives formen part d’un projecte que afirma que les emocions positives generen una espiral ascendent, el que seria un cercle virtuós que ens conduiria a un estat d'obertura a l'experiència i de connexió amb els altres , molt proper al que proposava Solomon en el seu llibre sobre Ètica Emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html ). Però, a més, Fredrickson ens demostra que no només serem més feliços, si no que el nostre cervell funcionarà molt millor . L’important no és la intensitat de les emocions positives aconseguides, si no que del que es tracta és d’ incrementar la seva freqüència . Fredrickson ens recorda sis f...

Seguint amb les eines proposades per Fredrickson: Eina 7: aprendre quines són les pròpies fortaleses i exercitar-les. Seligman en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” defineix vint-i-quatre fortaleses. Entre elles trobaríem, per exemple, la curiositat, el sentit de l’humor, la intel·ligència social, la integritat, la perseverància, l’autocontrol o l’espiritualitat. Es tractaria de determinar les cinc més característiques de la persona i d’exercitar-les de forma sistemàtica. Un altre exercici que ens ajudaria a millorar el benestar seria redissenyar la feina i la pròpia vida per tal de poder exercitar les nostres fortaleses diàriament.   Finalment, Fredrickson proposa construir una espècie de retrat del nostre “millor jo”, a partir de les tres històries contades per entre 10 i 20 persones significatives. Aquestes persones intentarien descriure com el fet de que formem part del seu cercle ha afegit valor a la seva vida i nosaltres, a partir de tres d’aquests relats, ens...

Fredrickson en el seu llibre “Positivity” arriba al que ella anomena les Eines per a la Positivitat, activitats que podem programar per tal d’augmentar les nostres emocions positives. A partir dels estudis esmentats en el llibre i gràcies a experiments en els que es mesurava la seva efectivitat, Fredrickson ens condueix cap a la possibilitat de millorar el nostre benestar emocional. Les eines proposades són: Eina 1: ser obert . L’obertura al moment present ens permet viure el que està passant “ara i aquí”. Suposa practicar la consciència i l’acceptació del que passa, en la línia de totes aquelles disciplines que ens proposen obrir-nos a les coses “tal com són”. Un dels exemples seria caminar de forma conscient , exercici que s’usa per tal de treballar la consciència plena o mindfulness . Eina 2: crear connexions d’alta qualitat. Les relacions són un pilar del benestar emocional. Tenir bones relacions prediu coses com el nivell de salut física i mental de les persones...

Iniciarem el nostre camí cap al benestar emocional intentant respondre a la segona pregunta: “Com podem incrementar les emocions positives?” Tenim uns quants guies excepcionals, un d’ells el pare de l’anomenada Psicologia Positiva, Martin Seligman; a més, arribarem a la Ciència de la Felicitat gràcies a una estudiosa del benestar, Sonia Ljubomirsky. Però abans de tot, iniciarem aquest camí donant veu a la que es considera la mestra de la positivitat: Barbara Fredrickson. Fredrickson va ser la primera en assenyalar que les emocions positives tenien un efecte especial sobre la nostra forma de pensar: possibilitaven una major flexibilitat i donaven lloc a respostes més creatives davant qualsevol tipus de problema. Després de més de 20 anys fent feina en aquest camp, va identificar les fonts de la positivitat i les va descriure en el seu llibre del 2009:  “Positivity”. Fredrickson, gràcies a una anàlisi exhaustiva de la literatura científica, enumera 11 formes provades d’incre...

Solomon reivindica l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per petit que aquest sigui. Davant d’un mal ús de la cultura dels drets que condueix a la frustració i a la ràbia, Solomon veu la ingratitud com un signe, “ un símptoma de falta de caràcter, no una simple absència de generositat, sinó una deplorable incapacitat d’apreciar el que els altres fan per nosaltres. La ingratitud reflecteix la incapacitat d’apreciar a altres persones i, el que és pitjor, el rancor i el ressentiment per la nostra vulnerabilitat i la negativa a admetre el nostre deute amb els altres” (pàg. 365). La gratitud es presenta com una emoció social positiva, fruit de la reflexió i d’una certa distànc...

En el món de l'estudi de les emocions hi podem trobar des de neurocientífics fins a filòsofs, passant pels psicòlegs i altres educadors relacionats amb la salut mental. Les visions oferides, doncs, són diferents, encara que estem arribant a un cert consens sobre què signifiquen evolutivament i com podem arribar a regular les nostres emocions. Entre els autors que provenen del món filosòfic destaquen Solomon i la seva obra "Ética emocional". Solomon presenta les emocions com a estratègies intel·ligents, que ens proporcionen una orientació bàsica en el món i en el nostre tracte recíproc amb els altres. Les emocions intensifiquen la nostra vida, la fan millor, ens ajuden a obtenir de la vida allò que desitgem. Una vida millor es pot aconseguir gràcies a emocions millors. Les emocions poden ser voluntàries en la mesura que podem pensar sobre elles, valorar la seva justificació, reconsiderar les seves estratègies i/o conseqüències, distanciar-nos de elles (encara que...

En el seu llibre “ Descubriendo el poder de la mente. Cómo el cerebro crea nuestro mundo mental ”, Chris Frith ens introdueix a la il·lusió que crea el nostre cervell quan ens fa creure que tenim accés directe al món físic . És a dir, encara que sentim que el que veiem és el que existeix “allà fora”, en realitat no és més que el model que crea el cablejat cerebral de la realitat. Aquest model es va adequant al que anem vivint per tal de fer-lo de cada vegada “més real”.  El cervell és una màquina de predicció ,  i només té en compte aquells estímuls que ens diuen si passarà alguna cosa positiva o negativa en el futur. I associa certes accions amb uns determinats resultats. El que falli aquest mapa no fa més que ser un element de millora: es va fent un bucle “predicció/error/nova predicció/error/nova predicció... “ que ens apropa, cada vegada més, a un model més efectiu de la realitat. Una altra de les il·lusions que el cervell crea és la del JO , de la pròpia ident...