“La “sensibilitat conversacional” és la capacitat de prestar atenció a les paraules que es diuen i també a com es diuen. El to i els matisos a l’hora de dir les coses informen de les diferències de poder i fan possible la detecció de les emocions autèntiques. A més, gràcies a la seva major complexitat cognitiva, les persones amb aquesta sensibilitat estan obertes i predisposades a entendre les experiències i les opinions dels altres.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html
“Escoltar de veres té a veure amb la nostra capacitat per ajudar a l’altra persona a expressar les seves idees amb claredat.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html
“Quan els altres ens conten què senten, què ha passat, què les fa por o quins són els seus desitjos, nosaltres escoltem i ens convertim en gestors de confiança de les seves històries”.
Brené Brown “Atlas of the Heart”
En el seu llibre “Cuando se acerca el final”, Kathryn Mannix defineix la Medicina Pal·liativa com
“una mescla de feina en equip i treball clínic detectivesc per tal de trobar l’origen dels símptomes i oferir la millor solució als pacients; atenció a les necessitats psicològiques i a la resiliència d’aquests i de les seves famílies; honestedat i sinceritat davant les malalties incurables i la convicció de que cada pacient és únic, la persona clau en l’equip mèdic que el segueix.” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/12/temer-poc-i-preparar-molt.html).
La persona és clau. S’ha d’escoltar la seva veu. Se l’ha d’ajudar a decidir el que pot ser millor. I, en aquests casos, escoltar és la paraula clau.
Per tot això, en el seu darrer llibre, “Las palabras que importan. Cuando la clave es escuchar”, Mannix ens ofereix la seva guia per tal d’aprendre a escoltar. Es tracta de crear l’espai mental i emocional necessari perquè la persona pugui expressar la visió del que li està passant.
Escoltar és la clau, ens diu Mannix (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-iii.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/escoltar-millor-connectar-amb-els.html per exemple).
Les propostes de Mannix, per tal de facilitar escoltar, són:
1.- Donar peu. No insistir. Deixar que sigui l’altra persona la que tingui el control de la conversa.
En aquest cas, ens hem de demanar: És el moment adequat? És el lloc adequat? Hem reduit el desequilibri de poder?”
Expressions o fórmules útils:
“Vols que parlem de…”
“Per on vols començar?”
“Què hauria de saber jo…?”
2.- Escoltar per entendre. Aconseguir que l’altra persona es senti que l’entenem.
En aquest cas, hem de tenir present: Acceptem sense jutjar?Comprovem que ho estem entenent? Acceptem que la solució no serà simple? Acceptem que el nivell d’emotivitat serà elevat? Recordem que no ens hem de centrar en el què hem de dir? Valorem el silenci?
Expressions i fórmules útils:
“T’escolto…”
“Conta’m la història…”
“A veure si ho he entès, vols dir que…”
“El que m’has dit fins ara és que…, ho he entès bé?”
“Sona com si estessis trist/enfadat/amb por…”
SILENCI
3.- Fer que l’altra persona es senti escoltada. Demanar amb curiositat per tal d’entendre.
En aquest cas, hem de demanar-nos: Tinc una mentalitat oberta? Faig sentir a l’altra persona com un igual? Recordo que no tinc jo la resposta i que això no és un problema?
Expressions i fórmules útils:
“Me pots aclarir més coses sobre…?”
“M’agradaria saber més sobre…”
“Com?”
“Què?”
“Quan?”
“On?”
4.- Acceptar l’angoixa. Reconèixer-la.
Has d’estar disposat a reconèixer l’angoixa de l’altra persona i a acceptar que no ho hem d’arreglar. Ho hem d’acceptar.
Expressions i fórmules útils:
“Això és dur…”
“Me sap greu que això sigui tan difícil/trist/terrible per a tu…”
“Estic aquí amb tu…”
“Seré aquí amb tu…”
5.- Deixar que el silenci faci la seva feina. Fer que l’altra persona senti la seva angoixa reconeguda.
No omplis els silencis. Usa expressions simples per tal de mostrar que estàs seguint el fil de la narració.
Expressions i fórmules útils:
“Ah…”
“Tenim temps…”
“Sí…”
“Tot això és difícil, és dur, no té preocupis, agafa’t el temps que necessitis…”
6.- Finalitzar de forma segura. Fer que l’altra persona no es quedi amb la sensació d’haver-se exposada massa o de ser més vulnerable.
Comparteixes el control del temps? Tens en compte que acabar no vol dir tancar el tema? Fixa’t en el cansament o en la pèrdua d’intimitat. Cerca un acord per un altre moment.
Expressions i fórmules útils:
“Ho hem de deixar, però podem tornar a quedar…”
“Gràcies per parlar amb mi”
“Et sembla bé que deixem el tema per ara?”
Finalment, hi ha un apartat adicional en el que, a part d’escoltar, s’intenta que es pugui començar a prendre una certa distància de la situació. Es pot implementar abans del final.
L’objectiu és, en primer lloc, que l’altra persona pugui pensar millor en la situació per la que està passant. En segon lloc, proposa cercar vies cap al futur, de manera que la persona pugui plantejar-se les seves opcions.
En aquest punt, es tracta d’assegurar-se de fer preguntes obertes, d’explorar la situació de forma conjunta i de NO donar consells.
Expressions i fórmules útils:
“Conta’m més sobre…”
“Com et fa sentir això?”
“Què més vas pensar/dir/sentir?”
“Què en penses ara de tot això? A quina conclussió has arribat?”
“Ens deixem alguna cosa?”
“Hi ha alguna altra manera d’interpretar això?”
“Quines opcions has valorat fins ara?”
“Hi ha alguna cosa que pots canviar amb facilitat? Quina és la passa més petita que pots fer?”
“Quines experiències anteriors podries fer servir per aplicar en aquest cas?”
“Què li diries a un amic que passés per aquesta situació?”
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada