“La clau de la felicitat és que la ment arribi a estar tranquil·la. Per això, s’han d’aprendre a dur bé les frustracions relacionades amb desitjos que no es compleixen i les angoixes davant la incertesa del futur. “
https://benestaremocional.blogspot.com/2023/01/lart-de-la-felicitat.html
“Comença per cuidar-te, per saber rompre el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.Cuidar-se per tal d’obtenir la millor versió de nosaltres mateixos.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html
Cultivar la intenció d’aprendre de les nostres tempestes.
Aprofitar el creixement posttraumàtic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/01/la-part-positiva-dels-traumes.html), el que ve després de reprendre l’esperança després d’estar a punt de perdre-la: millorar la relació amb un mateix, millorar la relació amb els altres i connectar amb el que és més gran que nosaltres.
Tots portem una motxilla carregada de problemes, però les connexions -amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el present, amb la respiració- ens permetran arribar al pont de les papallones, ens recorda Nazareth Castellanos en el seu llibre més recent.
Castellanos es proposa construir una biosofia: saviesa (vegeu -ne una definició a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html) a partir del que ens pot ensenyar la biologia.
Ella i el seu equip, treballen en l’estudi de les connexions entre el cervell, el cor, l’estómac i l’intestí observant les seves variacions mentre monitoritzen la respiració. L’objectiu és usar aquest coneixement per aprendre de les nostres tempestes i per arribar a la millor versió de nosaltres mateixos.
Partint de la filosofia de Martin Heidegger i la seva conferència “Construir Habitar Pensar”, Castellanos revisa el camí que ens pot portar al que anomena a “El pont on habiten les papallones”, la idea de que la intenció de canviar, i canviar amb intenció, ens pot permetre aprendre i pensar de cada vegada millor.
Construir. Punt de partida per entendre com som, qui som. Què ens fa ser nosaltres mateixos. Quin és el paper de la biologia. Quin és el paper dels altres.
Habitar. Arribar al que podem arribar a ser. Crèixer en la calma. Ajudar-nos de la respiració.
Pensar. Aconseguir el to tendre i amable del llenguatge més íntim.
“Ser humà és un art. Un art que cada individu -amb tots els desitjos, incerteses, dubtes, pors i derrotes que són inherents a la nostra existència- ha de dominar”, diu Rob Reimen.
El pont és la imatge que ens permet entendre la naturalesa humana: una illa, una persona, connectada a altres persones i al món gràcies a un pont. Les papallones són les neurones, que es despleguen per connectar-se entre elles i, així, poder crear una visió del món.
1.- Construir.
Estem en un procés constant d’aprenentatge. Som segons ens anem construint. Som el que fem.
“L’adversitat és com una prova, una pregunta que inclou moltes respostes”. L’objectiu sempre serà, des de la calma, trobar respostes a aquesta pregunta. Sempre hi ha lloc per aprendre noves respostes.
La resiliència, recorda Castellanos, “és una llavor, no un arbre; l’hem de regar”.
Els altres són una altra font de construcció i de canvi. Els nostres sistemes nerviosos es coordinen entre ells. És la revisió de la “ressonància positiva” de Barbara Fredickson (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html), però a més del cervell, Castellanos ens recorda com els nostres cors també ressonen i com la respiració es sincronitza.
“Propiciar connexions saludables, properes i càlides és un mecanisme compensatori del cervell per assegurar la resiliència”, ens recorda l’autora. “El millor per un sistema nerviós humà és un altre sistema nerviós humà”, ens deia Lisa Feldman Barrett quan parlava de regulació emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html).
La teràpia, explica Castellanos, gràcies a l’aliança terapèutica, propicia l’augment de “la capacitat de sincronització cerebral”. El terapeuta genera un clima especial de seguretat gràcies al “somriure, les paraules d’ànim, la calidesa, la valoració sense judicis, els gestos corporals i una veu calmada”. “Després d’un cert nombre de sessions, la connexió cerebral es comença a estendre a persones properes i a altres relacions, cosa que està associada a una reducció dels símptomes de malestar psicològic”.
“Qui escolta millor és qui no s’oblida que està escoltant”. Oblidar-te que estàs escoltant és perdre’t en l’altre i pot generar un esgotament empàtic. Recordar que estàs escoltant, mantenint la ínsula activada ens diu Castellanos, ens permet unir-nos “al dolor de l’altre, però mantenint la nostra identitat. És el que genera la compassió” (vegeu la diferència entre empatia i compassió a https://benestaremocional.blogspot.com/2023/04/empatia-i-compassio.html).
Tanmateix, adverteix Castellanos, la comunicació entre cors i cervells només és possible quan ens mostrem, quan som vulnerables davant els altres. En les parelles ben avingudes s’observa “una concordança tant hormonal com de la freqüència i la dinàmica cardíaca, guiada per l’activitat dels sistemes de recompensa cerebrals”.
“La nostra parella evoca la xarxa més estesa de totes les relacions, que inclou àrees somatosensorials que reten comptes de les sensacions del cos, la memòria autobiogràfica i la informació visceral”.
Respirar lentament facilita la coordinació dels nostres cors.
Abraça’t a algú que estimes.
Respira lentament.
Deixa que els cors es sincronitzin.
Experimenta el bany d’oxitocina que ve després…
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada