La part positiva dels traumes

Un dia riurem del que ara ens fa patir…O, com a mínim, ho recordarem com alguna cosa que ens va obrir les portes d’un món més complex, però al mateix temps, més humà...

“He de donar les gràcies a aquesta gran crisi de parella. He de reconèixer que m’ha convertit en una persona millor...Cada vegada que algú jutja a una altra persona de manera superficial o la critica sense tenir en compte el seu patiment, sento que ara sé coses que abans no sabia i que ningú, i quan dic ningú significa ningú, té dret a parlar malament d’un altre” Una clienta, l’altra dia a la consulta

“Si no trobes res que et faci feliç, fes coses petites per tal de fer feliços als altres. Aquest és un truc de màgia molt efectiu. Centra’t en els altres en lloc de fer-ho en tu mateix. Compra cafè per la persona que està al teu darrera (jo ho faig moltes vegades), fes un compliment a un estrany, fes-te voluntari a un menjador social, ajuda a un escolar de www.DonorsChoose.org , paga unes rondes als cuiners i als cambrers del teu restaurant favorit, etc. Aquestes petites coses tenen un gran  retorn emocional, i saps què? No seria estrany que al menys una de les persones que et fan somriure per davant teu a la fila, estiguin batallant en silenci amb problemes gairebé idèntics als que tu tens” Tim Ferriss “Tools of Titans”

Ja he parlat abans de la resiliència, de la flexibilitat emocional que ens permet emergir amb més força d’una situació traumàtica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/la-resiliencia-o-capacitat-de-superar.html). L’altra dia llegia que el fet de veure’ns obligats a travessar moments difícils té l’efecte inesperat de fer-nos créixer com a persones i, inclús, pot fer que siguem més creatius (vegeu http://www.huffingtonpost.com/entry/post-traumatic-growth-creativity_us_568426c0e4b014efe0d9d8e8 ).

Durant els anys 90 del segle passat, dos investigadors, Richard Tedeschi i Lawrence Calhoun van parlar, per primera vegada, del creixement post-traumàtic, l’experiència de sentir que s’està produint una transformació vital profunda en positiu en les persones que es veuen en la situació d’haver d’afrontar situacions difícils i/o traumàtiques. Aquest creixement es pot donar en més del 70% de les persones i es pot manifestar en una valoració més gran de la vida, la identificació de noves possibilitats, unes relacions personals més satisfactòries, una vida espiritual més rica, una major empatia, conductes més altruistes i un sentit de fortalesa personal.

Segons Tedeschi i Calhoun, les persones desenvolupem de manera natural un sèrie de creences i assumpcions sobre el món que guien la nostra conducta. En cas de que un trauma qüestioni la nostra visió de la vida, les nostres creences i la nostra identitat, es produirà una espècie de terratrèmol que farà que, inclús les nostres estructures més profundes es remoguin fins a trencar-se. Així, no ens quedarà més remei que reconstruir-nos a nosaltres mateixos i al nostre món (vegeu, també, la visió del dol com un procés de reconstrucció a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/10/els-reptes-que-ens-plantegen-les-perdues.html).

Després d’una situació traumàtica com una malaltia greu o la pèrdua d’una persona estimada, les persones es veuen empeses a intentar processar la situació. No poden deixar de pensar-hi i no poden evitar emocions intenses com la tristesa, el dol, la ràbia i l’ansietat. Al mateix temps, la persona intenta entendre el procés encabint l’experiència en un marc nou, que suposa deslliurar-se de metes, identitats i assumpcions molt lligades al propi jo i construir-ne de noves, amb un nou significat.

Aquest procés és dolorós, aquest procés pot arribar a ser extenuant. Però també pot arribar a obrir la persona a una nova vida, amb una sensació de ser un supervivent que es sent més a prop del que considera el seu jo autèntic i del camí que vol fer a la vida.

En aquest sentit, en una entrega recent de Maria Popova, explica com Tim Ferriss va reconduir el seu món interior després d’una gran crisi vital durant la seva joventut i el seu pas per la universitat (vegeu https://www.brainpickings.org/2016/12/08/tim-ferriss-tools-of-titans-depression/). Quan estava considerant seriosament el suïcidi, va tenir una conversa amb la seva mare que va fer que se n’adonés de com havia perdut la perspectiva, de com s’havia oblidat del paper que els altres jugaven en la seva vida i de com una decisió pot “multiplicar per 100” el propi patiment i posar-lo sobre les espatlles i la vida de les persones que ens estimen.

La crisi de Tim Ferriss va canviar la seva visió del món, del seu paper en el món. Va fer que pensés d’una manera diferent en les decepcions, en el dolor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/01/amb-esperancai-ii.html). Va determinar que, en la seva agenda, programés l’autocura com un element imprescindible de la vida. Va introduir la presència de les persones estimades com un element que no es podia obviar a l’hora de prendre determinades decisions. Va fer la seva experiència més rica i profunda, amb una percepció de la vida plena de matisos que li ha permès fruir d’una altra manera de les petites i grans coses que formen part de l’existència.

Bona reflexió!