Passa al contingut principal

Recepta per aconseguir autoconfiança o Preparar per fer el camí (II)


“[La connexió] és l’energia que existeix entre les persones quan es senten vistes, escoltades i valorades; quan poden donar i rebre sense sentir-se jutjades i quan obtenen suport i força de la relació”

 Brené Brown “Atlas of the Heart”

 

“Les persones que estimem són els reguladors ocults dels nostres processos corporals i de les nostres vides emocionalsJim Coan

 

“Els elements que ha comprovat que ens protegeixen d’aquesta “trampa de la intel·ligència” són la reflexió cognitiva, la humilitat intel·lectual, el pensament obert, la curiositat, la intel·ligència emocional refinada i la mentalitat de creixement.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html

 

 


 

 

 

 

Hem d’educar en l’esperança, ens recorda Brené Brown (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/05/preparar-per-fer-el-cami-o-com-educar.html).

La clau de l’esperança està en les connexions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/les-bones-connexions.html). Generar connexions autèntiques requereix desenvolupar autoconfiança, practicar el coratge d’acompanyar i practicar la gestió de la narrativa.

Com podem ajudar a desenvolupar l’autoconfiança?

L’autoconfiança és el resultat de superar la tendència humana a protegir-se de la incertesa i del fracàs. La sobreprotecció pot crear una closca protectora que no deixi que els nostres fills s’arrisquin, s’equivoquin i aprenguin. Un dels enemics de l’autoconfiança és la necessitat de demostrar contínuament la nostra vàlua, de comparar-nos amb els altres. L’altra és l’actitud defensiva, el no atrevir-se.

Quines habilitats poden cultivar-se per aconseguir l’autoconfiança?

1.     Conèixer les emocions humanes i saber llegir els contextos en les que es donen. Acceptar-les com una via de coneixement. No evitar les que considerem negatives. No tancar-se a experimentar cada una d’elles (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/parlem-democions.html).

2.     Practicar el coratge. Això passa per fer-nos càrrec del nostre dolor, del nostre malestar i de les nostres pors, profundament humanes. Hem de ser, com diu Susan David, “por que camina” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/4-pautes-per-ajudar-als-fills-ser.html) . Hem de fer més gran la nostra “zona de confort”.

3.     Acceptar la vulnerabilitat. Som sensibles, fràgils i humans. Tenim por de que ens facin mal, de que ens abandonin, de no agradar, de no ser prou... Però només podem connectar de forma autèntica si ens obrim i donem espai als altres perquè també ho puguin fer. Només quan ens obrim podem compartir l’espai relacional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/06/150000-i-all-you-need-is-love.html).

4.     Mantenir-se curiós. Ens em d’obrir a l’exploració del que no coneixem. Hem d’estat disposats a suportar la sensació de no controlar, de no saber i veure-ho com una oportunitat de que el nostre món s’eixampli. Hem d’anar en compte amb els enemics de la curiositat, aquesta necessitat de criticar, de tancar-nos defensivament en la nostra pròpia posició. Hem de mirar de crear les condicions perquè els joves no tinguin por a arriscar-se, com quan per protegir el seu ego mostren indiferència, desinterès o estan a la defensiva (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/motivacio-com-potenciar-el-desig.html).

5.     Practicar la humilitat. La humilitat és un dels components de la saviesa, de la capacitat d’aplicar els coneixements en el moment i en el context adequats (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/02/els-quatre-pilars-del-benestar-la-feina.html). No hem de confondre la humilitat amb la modèstia i la inseguretat. Hem de recordar que els que van de “sobrats” no poden practicar la humilitat perquè són esclaus del seu ego fràgil.

6.     Comprometre’s amb el mestratge i la pràctica. Aprendre i millorar és el resultat de les petites passes que donem cada dia. La persistència és la mare del coneixement. Els seus enemics són el perfeccionisme, per una banda i la por i la vergonya, per una altra (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/jo-pensava-que-la-valentia-suposava-no.html).

7.     Sentir el cos i connectar-se amb el propi jo. Si volem desenvolupar l’autoconfiança hem de partir del nostre cos, el lloc on es manifesten les nostres emocions. Forçar les nostres emocions, caure en el positivisme, pot fer que ens desconnectem de nosaltres mateixos i que ens bloquegem a l’hora d’aprendre i millorar. Hem d’anar en compte amb les criatures que han sofert algun trauma i que, per tal de protegir-se del dolor i el malestar, han desconnectat del seu propi cos, descorporitzant-se per tal de poder seguir. Hem de fomentar la pràctica del moviment, de l’exercici físic, de l’aprenentatge de la respiració (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/el-cuiner-el-detector-de-fum-i-la-torre.html).

 

Les bones connexions generen autoconfiança. L’autoconfiança possibilita tenir bones connexions.

Continuarà...

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d