150.000 i "All you need is Love"

“Les persones que estimem són els reguladors ocults dels nostres processos corporals i de les nostres vides emocionals” Jim Coan

“Naixem amb una necessitat absoluta d’ajuda, creixem bé només gràcies a una successió de mans esteses i com a adults depenem dels altres pels nostres èxits, les nostres possibilitats a la vida i per a sentir-nos competents. (...) A cada etapa de la vida depenem de la nostra habilitat per a demanar formes específiques d’ajuda a moments determinats i de maneres específiques. (...) Cada transformació porta al seu cor la necessitat de demanar el tipus adequat de generositat” David Whyte “Consolations”

“L’amor és com es fa l’amor. L’amor és un acte de voluntat –és a dir, suposa una intenció i una acció. La voluntat suposa elecció. No tenim amor. Triem estimar.” Scott Peck “The Road Less Traveled”

“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos” bell books “all about love”

“L’amor és coneixement, és la creació d’espais pel respecte mutu i per l’inesperat, significa evolucionar com a individus i a la vegada com a parella, amb gratitud i responsabilitat” Giovanni Frazzetto “Cómo sentimos”

Aquest cap de setmana el blog arribarà a les 150.000 visualitzacions. I volia donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat en aquest camí de descobriment fent una entrada especial, destacant el més important que podem arribar a aprendre quan ens dediquem a buscar una vida amb sentit, entrega i passió.

El concepte més important pel benestar i pel creixement personal és l’amor. No l’amor de Hollywood, amb històries prototípiques de “tot anava malament fins que et vaig trobar i ens vam adonar que érem la nostra mitja taronja”. Sinó l’amor que fa que, quan una persona determinada et dóna la mà, els indicadors de dolor del teu cervell es calmin i entris en un estat de recuperació.

Perquè et pugui passar això, has d’entrar en la categoria de les persones que són capaces de tenir el que s’anomena “vincle segur”, que són més o menys la meitat de la població (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html ). Sabem que el primer mecanisme de regulació corporal són les persones que ens cuiden quan som criatures indefenses. Els braços dels nostres cuidadors ens donen calma i benestar i, aviat, aprenem que quan ells hi són les nostres necessitats es cobreixen. O no. I ens quedem enganxats en la incertesa, deslligant-nos, inclús, dels senyals que ens recorden el que necessitem, del nostre propi cos.

La dita que “per estimar t’has d’estimar abans a tu mateix” és parcialment certa, en el sentit que sense seguretat, sense calma interna, no podem desconnectar la nostra sensació de que “alguna cosa dolenta pot passar” i seguim, vigilants, qualsevol cosa que passi, pensant que tot sempre pot anar a pitjor.

Per això, bell books en el seu assaig sobre l’amor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html) ens recordava que no podem seguir creient que qui ens fa sentir “inferiors” ens estima. Hi ha persones que m’han dit que les “han estimat malament”, en el sentit que els altres, els que suposadament sentien amor per elles, ho deien, ho afirmaven, però sempre es quedaven amb una sensació d’amargor cada vegada que hi tenien una interacció, sentint la inseguretat de que alguna cosa dolenta hi havia dintre d’elles que feia que l’altra persona no les estimés “bé”.

M’agradaria poder fer pedagogia de l’amor. M’agradaria poder donar un mapa esquemàtic del territori de l’amor, per tal que els i les adolescents no s’hi perdessin. Si pogués fer un llistat de coses que he vist sobre el “mal estimar” hi hauria d’haver coses com les que assenyala bell book i també com les que ens recorden Sue Johnson (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html) i John Gottman (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html):

·       Si algú et parla malament de forma sistemàtica, no t’estima bé.

·       Si algú troba que té dret a insultar-te o a menystenir-te, no t’estima bé.

·       Si algú, amb l’excusa que ets petita o tens menys experiència o menys coneixements, no t’escolta, no t`estima bé.

·       Si algú, amb l’excusa que no l’escoltes, t’agredeix, no t’estima bé.

·       Si algú et fa alguna cosa que tu has dit explícitament que no t’agrada, no t’estima bé.

·       Si algú et pressiona perquè facis alguna cosa que va en contra dels teus principis, no t’estima bé.

·       Si algú et parla malament de les persones a les que estimes, no t’estima bé.

·       Si algú et fa sentir insegura quan parles o dones la teva opinió, fent-ne broma o befa, no t’estima bé.

·       Si algú mai et dóna les gràcies, mai et diu que t’estima, mai et fa sentir especial, no t’estima bé.

·       Si algú, amb l’excusa d’ajudar-te, pren decisions per tu, no t’estima bé.

·       Si algú, amb l’excusa de que t’estima, imposa la seva presència en llocs que tu consideres només teus, no t’estima bé.

·       Si algú diu que t’estima, però no considera que això impliqui un compromís de tenir cura un de l’altre i d’ajudar-se mútuament, no t’estima bé.

·       Si algú critica el teu aspecte davant els altres, encara que en privat et faci sentir bé, no t’estima bé.

·       Si algú conta coses teves que tu has contat en privat, no t’estima bé.

·       Si algú et tracta bé a vegades i d’altres sembla enfadat amb tu, i et fa sentir que tot és imprevisible, no t’estima bé.

·       Si algú sempre et fa sentir culpable pel que li passa, no t’estima bé.

·       Si algú et fa mal però diu que és una prova d’amor perquè l’importes, no t’estima bé.

·       Si algú t’enganya o t’oculta informació sistemàticament, no t’estima bé.

·       Si algú és imprevisible i no saps mai com et tractarà, malgrat moltes vegades et faci sentir bé, no t’estima bé.

·       Si algú t’ignora i no te contesta quan tu li expliques una cosa, no t’estima bé.

Si algú deixa que li parlis malament moltes vegades, no t'estima bé.

·       Si algú evita tenir converses profundes amb tu, amb l’excusa que “això és complicar-se la vida” o “veure problemes allà on no n’hi ha”, no t’estima bé.

No parlem de l’amor de parella, parlem de l’amor amb majúscules, el que inclou les relacions íntimes en general. Podríem, inclús, fer una variació i canviar la fórmula amb primera persona:

·       Si amb l’excusa que ho fas pel seu bé, critiques i dones consells que no t’han demanat, no estimes bé.

Hauríem d’aplicar-nos tota la llista anterior a nosaltres mateixos i a les relacions que tenim.

Estimar no és una paraula qualsevol. És un verb, està fet d’accions. No és, únicament, la descripció d’un sentiment. És intimitat i compromís. I, quan es tracta de la versió romàntica, hi hem d’afegir la passió (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/el-triangle-de-lamor-passio-ii.html ).

Estimar és construir un espai relacional segur, en el que cada persona pot ser més ella mateixa, pot mostrar-se amb les seves vulnerabilitats, segura de que l’altra respectarà la seva visió de la vida. I pot tenir espai per crèixer...

I, per això, has de conèixer l’altra, has d’entrenar la capacitat per mirar el món a través dels seus ulls, has de sentir curiositat per les altres vides, partint del fet que si fossis l’altra persona (amb el seu caràcter, les seves circumstàncies i la seva vida) sentiries el que ella sent...

Bona pràctica!

I moltes gràcies!