Jo pensava que la valentia suposava no tenir por...

“Jo pensava que la valentia suposava no tenir por. Jo pensava que un “home” havia de sentir-se o no sentir-se d’una determinada manera. No tenia ni idea que tenir por estava bé” Steven Kotler

“La por és l’emoció més present a la meva vida. He tingut por molt de temps -bé, honestament, no puc recordar-me a mi mateix sense por. És el que fas amb aquesta por el que marca la diferència” Laird Hamilton (considerat el rei del surf, el més valent dels valents)

“la por ens indica, en moltes ocasions, el camí a seguir. I, quan l’acceptem, s’obrin sempre noves vies de creixement. Per això, els meus clients són sempre la gent més valenta que conec.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/03/lestres-bo-i-lestres-dolent-visca.html

 

 

 

 

 

 

 

Ningú escaparà mai completament de la por. La por és una emoció que tothom sentirà alguna vegada. I sortir de la zona de confort ens n’assegura una ració considerable. I no hi ha altra manera de millorar. “Aprendre a tractar la por com a un repte que s’ha de superar, més que com una amenaça que hem d’evitar, marcarà una diferència profunda en la nostra vida”, ens recorda Steven Kotler en el seu llibre “The Art of Impossible”.

La por ens proporciona una avantatge que podem usar en el nostre favor: focalitza la nostra atenció. I ho fa sense esforç conscient de part nostre. Usar la por com a motivador ens proporciona centrar la nostra atenció gratis al temps que potencia l’aprenentatge. Quan sortim de la nostra zona de confort sentim por. Si no aprenem a fer que aquesta emoció treballi a favor nostre, ella farà que ens sentim empresonats i a remolc del que ens faci fer (sobretot, evitar el que ens fa por, vegeu per exemple https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/el-dolor-es-inevitable-el-sofriment-es.html ).

En aquest sentit, Kristen Ulmer, una de les millors atletes de la història i una de les expertes mundials en el maneig de la por, proposa desenvolupar una pràctica regular que suposi acostumar-se a la por. Un dels obstacles a l’hora d’aconseguir això és que en moltes ocasions no som conscients d’aquesta emoció, ja que la mal interpretem i la reorientem, identificant-la com a culpa, ràbia, tristesa o experimentant pensaments negatius irracionals.

Ulmer proposa un sistema per tal de fer de la por la nostra aliada. En primer lloc, hem d’aprendre a identificar-la, hem de sentir-la tal i com passa en el nostre cos. Això passa per deixar d’evitar les sensacions de malestar emocional i/o físic i centrar la nostra atenció en el nostre propi cos i NO, NO en els nostres pensaments. Hem d’aprendre a acceptar aquestes sensacions corporals. Només d’aquesta manera, centrant-hi completament la nostra atenció, la sensació de por es dissipa. (Vet aquí una pràctica de mindfulness!).

En segon lloc, Ulmer recomana canviar la manera de què parlem de la por. En lloc de dir “Fes-ho a pesar de la por” hem d’aprendre a dir “Fes-ho per la por”. Hem de veure la por com una excitació o com una emoció dissenyada per tal de centrar la nostra atenció en el que està passant. “Tracta la teva por com a una companya de joc”, proposa Ulmer. Aquesta maniobra transforma l’emoció en una font d’energia potent i efectiva.

En tercer lloc, hem de practicar l’afrontament de la por. Assumir riscos, explica Laird Hamilton (un atleta i surfista d’elit), és una manera de recalibrar el cos i el cervell per tal de no perdre el temps imaginant el perill, cosa que sempre fem per al final adonar-nos-en que hem perdut el temps patint massa per a no res. La pràctica elimina les respostes exagerades i converteix la por en una emoció que potencia la pròpia pràctica i el rendiment.

Després d’haver identificat les sensacions corporals que acompanyen la por i d’identificar situacions en les que es presenten, podem recordar altres moments en què hem sentit por però que hem superat. Ulmer ens aconsella que ens centrem en aquestes darreres situacions: com ho vam fer per tal de superar la por? Quines habilitats vam fer servir?. Aquestes habilitats són les que hem d’activar una vegada i una altra.

El psicòleg Michael Gervais ens recomana fer un seguiment de la nostra pràctica i remarca que les habilitats que ens poden servir són aquelles que ens permeten ampliar el nostre espai psicològic. Aprendre a crear aquest espai és aprendre a afrontar situacions hostils, difícils i estressants. La maniobra per tal de crear aquest espai és el resultat de l’acceptació i d’aprofitar per tal de pensar en el que realment volem fer. És el mateix que faríem amb qualsevol altra emoció negativa (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2012/01/que-fer-per-normalitzar-les-emocions.html).

Les situacions que poden activar la por són molt variades. Hem de posar a prova el nostres límits físics, provant nous exercicis, per exemple. Hem de posar a prova els nostres límits emocionals, experimentant amb estímuls com lectures o pel·lícules, per exemple. Hem de posar a prova els nostres límits intel·lectuals, provant d’aprendre coses noves, per exemple. Hem de posar a prova els nostres límits creatius, provant de fer activitats noves, com poden ser escriure, pintar, cosir... Arriscar-se socialment és especialment efectiu, ja que el cervell processa els riscos socials com els físics, cosa que explica perquè la por més gran del món és parlar en públic. Al final, arriscar-se en general el que fa és possibilitar tenir una major flexibilitat emocional i cognitiva.

Al final, l’objectiu és aprendre a sentir-se millor quan ens sentim pitjor. La sensació desagradable encara hi és, però la nostra relació amb la sensació ha canviat i ja no ens domina. I, en el món de l’alt rendiment, això es pot usar com un indicador de la direcció a seguir, ja que la sensació que encara ens queda ens ajudarà a centrar la nostra atenció i farà possible entrar en flux més ràpidament.

Kotler ens proposa una passa més, de la mà de Josh Waitzkin: practicar per tal de fer el millor, en el pitjor de les situacions. Això pot marcar la diferència en la nostra vida. És un poc recordar que quan penses que no pots més, si ho entrenes, encara ho pots fer bé. Per exemple, imagina que has de presentar una feina o parlar amb algú nou o fer una entrevista. Prepara-la. Estudia-la. Practica-la. I, una vegada fet això, afegeix a la pràctica un nou element de dificultat: fes alguna cosa que t’esgoti físicament i després torna a practicar. Si ho fas, estàs preparat per qualsevol entrebanc.

Finalment, Kotler ens recorda que la millora final ve d’aprendre a superar una altra por: la que tenim a les nostres debilitats. En aquest cas, explica, el que hem de fer és acceptar-les i entrenar-les. Hem de recordar que, en una situació de crisi, com afirmava Arquiloc, “No arribem al nivell de les nostres expectatives, sinó que caiem al nivell del nostre entrenament”. Per tant, identifica els teus punts dèbils i practica el màxim possible. Fer-ho un mateix és difícil, i, per tant, hauràs de comptar amb l’ajuda dels teus amics. Demana a uns quants amics que facin una llista de tres de les teves debilitats. Mira quines coincideixen a la llista. Comença a practicar per tal de superar-les.

Les debilitats de la teva llista poden classificar-se en tres categories: físiques, emocionals i cognitives. La manca de resistència és una debilitat física. La facilitat d’enrabiar-se és una debilitat emocional. La incapacitat d’agafar distància dels problemes és una debilitat cognitiva. La millor manera per tal d’encarar les físiques i les emocionals és progressivament, amb cura. Has de fer-te a la idea que estaràs molt temps per tal de canviar-les. Has de tenir paciència amb les recaigudes, que es donaran. I has de suportar el malestar que comportarà el procés de canvi.

Pel que fa a les debilitats cognitives, Josh Waitzkin proposa començar revisant els darrers tres mesos de la teva vida i demanar-te: “Què pensava com a cert fa tres mesos que ara sé que no és veritat?”. Després formula dues qüestions més: “Per què pensava això? Quin tipus d’error estava fent per arribar a aquesta conclusió?” Analitzant les respostes t’adonaràs que hi ha categories i que si les identifiques podràs entrenar-te per tal d’evitar-les.

En definitiva:

·        Identifica la teva por, com la sents al teu cos. Accepta-la. Fes el que la por et diu que no facis, “Fes-ho per la por”. Pensa en com has superat la por altres vegades, en quines habilitats vas fer servir. Practica-les. Posa al límit les teves capacitats físiques, emocionals, intel·lectuals i creatives. Surt de la teva zona de confort. Aprofita la potència de la por per crear una atenció focalitzada i millorar l’entrada al flux.

·        Practica molt i en situacions desfavorables per tal de sentir-te millor en els teus pitjors moments.

·        Practica el que vols millorar quan et trobis baix d’energia, cansat o estressat. Centra’t en les habilitats que vols entrenar. Crea espai mental per tal de poder fer el que has de fer.

·        No tinguis por de les teves debilitats. Afronta-les. Demana ajuda als amics per tal d’identificar-les. Tingues paciència amb les teves febleses físiques i emocionals. Amb les intel·lectuals, posa-les a prova, estudia els errors dels teus darrers tres mesos. Aprofita per qüestionar la teva manera de pensar.

Bona pràctica!