“Jamil Zaki conclou que entre un 30 i un 60 % dels professionals de l’assistència social en sectors d’alt impacte, com per exemple el d’abús de menors, abandonen la seva feina en el transcurs d’un any. Per altra banda, quan s’analitza l’empatia en els estudiants de medicina es pot observar com aquesta baixa a mesura que la seva formació progressa. De fet, en molts casos, els professionals de la salut infravaloren el nivell de patiment i de dolor dels pacients. Sembla com si, en la tessitura d’haver de triar entre cremar-se o insensibilitzar-se optessin per la segona opció.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/les-dues-cares-de-lempatia.html
“Steven Kotler ens avisa que les persones amb un gran autocontrol el que fan, en la majoria de casos, és començar el dia amb la tasca més complicada i que dona més satisfacció una vegada que està feta. A més, monitoritzen el seu estat d’energia i usen les sestes, la meditació i l’exercici com a manera d’aconseguir un estat d’energia que permeti un millor autocontrol.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/grit-o-esforc-entre-la-passio-i-la.html
“el nostre cervell supervisa de manera eficient més de 600 músculs en moviment, equilibra dotzenes d’hormones diferents, bombeja sang a un ritme de 7.600 litres diaris, regula l’energia de mils de milions de cèl·lules cerebrals, digereix els aliments, excreta els detritus i lluita contra les malalties; i tot això de manera ininterrompuda durant una mitjana d’uns setanta-dos anys” Lisa Feldman Barrett “Siete lecciones y media sobre el cerebro”
La funció més important del nostre cervell, ens recorda Lisa Feldman Barret, no és la racionalitat. No és l’emoció. Ni la imaginació, la creativitat o l’empatia. La funció més important del nostre cervell és controlar el nostre pressupost corporal, de manera que puguem predir les necessitats energètiques abans de que sorgeixin i d’aquesta manera tinguem la possibilitat de fer el que hem de fer per tal de seguir vius. “El cervell inverteix contínuament la nostra energia amb l’esperança d’obtenir un bon rendiment en forma de, per exemple, menjar, refugi, afecte o protecció física”.
En el camí que vam començar gairebé ja fa 10 anys, per tal de conèixer-nos a nosaltres mateixos i trobar el benestar emocional, hem parlat de felicitat, dels seus aliats i dels seus obstacles, de rendiment i aprenentatge, dels seus facilitadors i de les seves dificultats, sempre des dels estudis més recents i intentant entendre com aplicar el que sabem. En les darreres entrades hem parlat del que ens mostren els estudis sobre l’alt rendiment i ens havíem de topar, finalment, amb el problema de com, en el camí de millorar, podem trobar-nos amb una paraula: burnout, la síndrome de sentir-se cremat, la sensació d’esgotament, de desbordament, quan no hem fet cas de les necessitats marcades pel nostre pressupost corporal.
Encara que trobem el nostre ikigai (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/ikigai-sentit-entrega-i-passio.html ), la confluència de la nostra passió, les nostres habilitats, la nostra missió i el fet que ens paguin per això, haurem d’anar en compte amb el burnout. Aquesta síndrome es dona quan ens oblidem del concepte de pressupost corporal i abusem de les capacitats del nostre sistema per mantenir l’alostasi (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html).
En aquest sentit, Steven Kotler ens recorda que quan estem esgotats i sobrepassats és probable que ho experimentem a través de tres símptomes: esgotament, depressió i cinisme. És el producte del que anomenàvem estrès dolent i, per tant, de factors com treballar moltes hores amb condicions d’alt risc, una manca de sentir que es té el control, una falta d’alineació entre la passió i el sentit del propòsit i una falta de contingència entre esforç i resultat.
El problema amb l’estrès dolent és que penalitza, sobretot, les funcions cognitives que depenen del Còrtex Prefrontal (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/el-cuiner-el-detector-de-fum-i-la-torre.html ) i, per tant, si esperem un alt rendiment depenem de la nostra recuperació. I no totes les estratègies de recuperació són iguals d’efectives (vegeu també les aportacions de Thayer al manteniment de l’alostasi, a partir de la millora de l’estat d’ànim, https://benestaremocional.blogspot.com/2012/12/gestionar-els-estats-danim-la.html ).
Quan volem recuperar-nos del malestar d’una sobrecàrrega podem triar entre estratègies passives i les actives. Entre les passives més freqüents hi trobarem les pantalles (TV, mòbil, plataformes digitals...) i l’alcohol. Mentre aquest últim té un cost sobre la salut del sistema i, a més, penalitza la qualitat del son, cosa que porta a tenir més problemes relacionats amb el burnout, les pantalles tenen un efecte inusual sobre el funcionament del cervell. Per tal de recuperar-nos d’una sobrecàrrega hem d’aconseguir que les nostres ones cerebrals entrin en un estat del rang alfa, però les pantalles per una banda apaguen les xarxes del Còrtex Prefrontal (cosa, en principi positiva per a la recuperació); però per l’altra, l’estimulació constant del sistema visual dispara les ones cap al rang beta, que és la marca d’un cervell en estat d’alerta.
La recuperació activa suposa el contrari: assegurar que el cervell es desconnecta i el cos es pot recuperar. En aquest cas, les hormones d’estrès es foragiten del sistema i el cervell aconsegueix que les ones que hi predominen siguin les alfa (primer) i les delta (més tard), assegurant una recuperació total. Encara que els atletes d’elit usen sistemes sofisticats com les cambres hiperbàriques, els tancs de deprivació, els sistemes de recuperació nutricional guiats per especialistes, per exemple, Kotler proposa tres passes molt simples.
En primer lloc, s’ha de protegir el descans, assegurant una bona qualitat de la son. La fase d’ones lentes de la son és crítica per a la recuperació i per a l’aprenentatge. I l’únic que necessitem és una habitació fosca, temperatures fresques i l’absència total de pantalles. Hem d’anar molt en compte amb el mòbil. L’hem de treure fora de la nostra habitació de descans. I, finalment, hem de recordar que la majoria de persones necessitem de l’ordre d’unes vuit hores de son cada nit.
En segon lloc, hem de trobar un protocol de recuperació corporal. Entre les propostes hi podem veure fer estiraments, practicar meditació, fer Ioga restauratiu, Tai Txí, llargues passejades per la natura, banys de sal Epsom, saunes o jacuzzis.
En tercer lloc, si estem fent feines molt absorbents, hem de programar pauses restauratives. Quan comencem a tenir la sensació d’estar al límit, hauríem de sortir de la nostra rutina durant uns dies. En el cas de Steven Kotler, ell parla d’agafar-se dos dies per fer ski de fons en solitari cada deu/dotze setmanes.
Hem de recordar que sobrepassar-nos contínuament i abusar del nostre pressupost corporal ens pot posar en una situació d’estrès crònic, amb efectes neurològics que van des de problemes de memòria i de pensament a dificultats de regulació emocional. Per tant, el descans i les desconnexions actives proposades haurien de formar part de la nostra agenda.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada