“La conducta sempre és un producte de les interaccions entre l’entorn físic d’una animal i la seva biologia (és a dir, els seus gens)”
“les criatures són bastant aliens a la pressió dels pares i fan el que les dona la gana. I el que vol la majoria, inclús quan són molt petits, és fer el que fan els companys del mateix sexe”
“en totes les cultures humanes en què s’ha estudiat, les forces socials han reproduït exactament les mateixes diferències que el que haurien previst l’endocrinologia i l’evolució”
“Els potents efectes de la testosterona sobre l’altura, la massa muscular, la força i la capacitat aeròbica gràcies a l’hemoglobina confereixen avantatges evidents en el rendiment esportiu [masculí]”
“Els homes són autors d’entre un 90 i un 95 % dels assassinats del món i gairebé sempre maten a altres homes. Les dones a les que maten solen ser les seves esposes, novies o ex. Quan les assassinen, normalment ho fan moguts per la gelosia sexual, com a càstig perquè les han abandonat o perquè creuen que les han estat infidels”
Carole Hooven “Testosterona”
Hi ha una guerra cultural.
I una de les víctimes és la ciència i la capacitat d’abordar temes delicats. Com l’origen de la violència. Com les diferències de gènere. Com els condicionants de la resposta sexual. Com la desigualtat i el camí per corregir-la.
Una de les últimes damnificades d’aquesta guerra és la investigadora de Harvard, Carole Hooven i el seu llibre “Testosterona”. La tempesta que es va generar després de la publicació del seu treball va fer que es formulés la demanda de prohibir determinats estudis perquè “alimentaven forces reaccionàries”. El fet que presentés proves de que al darrera del major nivell d’activitat física de nins i d’homes, de la seva major predilecció per feines associades a un risc elevat, de ser els majors perpetradors d’actes de violència i del seu afany de domini, hi ha l’activitat de la testosterona va encendre la polèmica.
Entre els cercles progressistes hi ha una certa preponderància a explicar les diferències en les conductes a partir dels factors ambientals. Això s’explica segurament per la creença que acceptar l’efecte del genoma sobre la conducta és com afirmar la seva poca mal·leabilitat. Però això és....
FALS.
La coordinació entre el sistema endocrí (hormones i òrgans productors i òrgans diana) i el sistema nerviós (cervell i neurotransmissors) és crucial per aportar al cos l’energia necessària per tal de sobreviure, créixer, reparar-se a sí mateix i reproduir-se. Les dades dels estudis apunten que, pel que fa a l’anomenada masculinitat, la testosterona actua sobre l’anatomia, la fisiologia i la conducta, de la mateixa manera que ho fa en altres espècies. El seu objectiu evolutiu és, i ha sigut, augmentar les possibilitats de trobar parelles reproductives.
Una de les coses més curioses de la testosterona és mostrar-nos que tan si tenim un cariotipus marcat per un cromosoma X i un altre Y (és a dir, mascle), com si ho està per dos cromosomes X (és a dir, femella), estem genèticament equipats per expressar tots els caràcters típics dels dos sexes. Tot depèn de quins gens estiguin actius, en quin nivell ho estan i dins de quin cos ho fan. I, com ho mostren els tractaments transgènere, es poden adquirir trets físics del que no és el teu sexe cromosòmic.
Tanmateix, l’exposició a la testosterona durant l’embaràs, en el moment crític de les vuit setmanes de gestació, té un efecte clar sobre el cervell i pot explicar les diferències en la conducta, interessos i preferències durant la infància, sobretot pel que fa al joc (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2022/10/12-coses-que-apres-del-fet-que-som.html). Els nins solen optar per grups més grans i per jocs més físics i de contacte; les nines per grups més petits i jocs relacionals i amb més diàleg. Els nins sempre discriminen més, pel que fa a la participació. I solen castigar més als altres nins en cas que juguin amb nines. Com escriu Hooven, “Podem observar les llavors de les diferències sexuals en l’agressivitat, la criança, les jerarquies socials i la tendència a preferir les persones a les coses durant la joventut”.
L’agressivitat es pot considerar un recurs, una estratègia que s’usa en el món animal, tant per part dels mascles com les femelles, per tal de sobreviure i procrear. En el cas dels humans, els estudis semblen indicar que les dones són igual d’agressives, però amb menys violència greu, excepte en l’abús sexual, que és més habitual entre les homes. Els homes poden fer molt mal. I no només pel fet de tenir més força física, sinó per tenir tendència a usar armes. Els homes acaparen les estadístiques d’homicidis.
L’anomenada “agressió indirecta” (parlar malament dels altres per tal que ens facin la feina bruta) sembla que la frueixen més les dones. Les dones senten ira per igual, però són els homes els que l’expressen de forma física i, a vegades, letal. “Com més perillosa, extrema i cruel és la violència, major és el percentatge d’infractors homes”.
En els homes, guanyar fa pujar la testosterona. Perdre fa que baixi. Es considera un mecanisme per facilitar, en el primer cas, i dificultar, en el segon, les conductes de lluita i domini. Els estudis indiquen que l’augment de la testosterona només augmenta l’agressivitat en homes dominants que també són impulsius. En aquests casos, guanyar allibera més dopamina i l’augment de la testosterona limita la capacitat de mostrar empatia i de sentir por i dolor.
Pel que fa a la sexualitat, l’evolució preveu que els homes estiguin més pel sexe casual, per tenir més parelles sexuals i que mostrin una libido més gran que les dones. A més, homes i dones haurien d’estar interessats a mantenir relacions llargues per tal d’augmentar la supervivència dels seus fills. I així passa a tot el món, amb major o menor mesura.
Hi ha molts factors que afecten a l’interès pel sexe, com poden ser l’edat, la salut mental i física i el fet d’estar o no en una relació. En el món hi ha al voltant del doble de dones que d’homes que afirmen tenir poc interès en el sexe, encara que els percentatges varien molt en funció del lloc i de l’edat (són més baixos en dones joves occidentals), és a dir, de la cultura.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada