Estimat Guillem, avui en fas 63...

“1.- És amable?

2.- Pots ser tu mateixa quan estàs amb ell?

3.- Pots créixer amb ell i arribar a ser la millor versió de tu mateixa?

4.- Serà un bon company per construir el projecte de vida?

Evidentment, vaig fer-me les quatre preguntes, sabent que ja tenia clara la resposta i que, fa molts anys, quan vam començar aquesta història, ja hagués contestat el mateix.

Com quan encara em demanes “Vols viure amb jo?”.

I jo dic “Sí”.

Perquè és veritat.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2025/08/estimat-guillem-avui-en-fas-62.html 

“la vida m’havia regalat una cosa esplèndida que no esperava, que no havia demanat i que no necessàriament mereixia…”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/08/estimat-guillem-avui-en-fas-61-i-jo.html 

Estimat Guillem,

Formes part de la meva vida. De la que em dona llum, consol, esperança…

Formes part de la meva vida. De la que em fa sentir que hi ha un lloc on tornar, on trobar pau, on et donin una abraçada quan més falta et fa…

Formes part de la meva vida. Del que pens quan faig plans, del que don per suposat que vindrà, del que m’agradaria compartir…

Estimat Guillem,

Han passat molts anys, més de quaranta, i no deixo de descobrir coses noves, converses noves, històries noves…

Han passat molts anys, més de quaranta, i no puc pensar en perdre’t, encara que la vida doni indicis de la seva mala bava, deixant que la mort ens envolti…

Estimat Guillem,

Escric cada matí i tu hi surts, moltes vegades:

Dia 85

“Gràcies, Guillem, per ser la llum de la meva vida, el meu altre cos sincrònic, la meva possibilitat de connexió màxima, la persona que crea la millor zona de seguretat.

Gràcies, Guillem, per tots aquests anys junts, per totes les vides compartides, pels projectes assolits, pels intents de fer-nos, mútuament, la vida més agradable i fàcil.”

Dia 94

“Estar amb en Guillem. Quan estic amb ell puc dir el que em passa pel cap, per molt políticament incorrecte que sigui. Tot el meu cor grec entra en escena i crida, a cor que vols, tot el que li queda per dir. (…) Necessitem que ens donin espai per ocupar. Necessitem persones que ens vegin i ens facin sentir fortes i llestes. Gràcies, Guillem.”

Dia 43

“Soc una privilegiada. Tinc un cos que funciona bé, a pesar dels anys. Un cervell curiós i una sèrie de persones que m’estimen. He tingut la sort de pensar que la bona gent existia i que en Guillem passés pel meu costat i es quedés amb mi, com a company de vida.”

Dia 84

“Al final, vam acabar junts [en Guillem i jo]. De fet, sentia que ell era ‘ca meva’, un espai segur, i que deixaria sempre que jo fos jo mateixa. Jo li feia gràcia. M’estimava. Hagués anat a viure a qualsevol lloc amb ell. I aquí som.”

Dia 83

“La diferència és que ara hi ha en Guillem a la meva vida. I ell reclama la meva presència real i les meves paraules. Ell em demana la meva ubicació per poder connectar. Ell espera que hi hagi cobertura al sistema. Ara no estic sola.”

Dia 47

[Sobre oportunitats d’experimentar alegria]

“Les ocurrències d’en Guillem, com conta el que està llegint o el que acaba d’escoltar.”

Dia 59

“No dono per suposada la presència d’en Guillem, però no puc imaginar-me què faria sense ell. Intent agrair cada dia que passam junts, conscient del privilegi de ser una d’aquestes parelles afortunades que s’entenen i s’estimen profundament.”

Dia 78

“Aquest és un exercici per en Guillem, el del tipus ‘en un metre quadrat hi ha tanta vida com per fer un reportatge de National Geographic’. Ell ho fa. Es tira a terra, amb els seus estris. Juga amb la llum, posa o lleva fulles i, així, n’extreu tota la bellesa, la bellesa d’un bolet diminut o d’una orquídia que abans passava sense veure-la. En Guillem m’ha ensenyat a mirar, a alçar el cap per veure un ocell, a mirar el seu plomatge, les ales, com vola; a observar la seva trajectòria i a imaginar tot el que està fent: caçar, marcar territori, socialitzar…

A baixar el cap per veure les flors, sobretot les orquídies; a apreciar-ne el color, la forma, el seu estat, si no han acabat de florir, si ja estan passades…”

“La fotografia d’en Guillem, les seves imatges, m’ha ensenyat a mirar d’una altra manera. Jo tenia una mirada estàtica, de museu, congelada per una altra persona que la compartia amb el món. La mirada d’en Guillem és fresca, la d’abans de poder enllaunar el contingut. Ell m’ensenya a contemplar de manera dinàmica, a veure la pausa momentània d’un món en moviment continu.”

Dia 93

“El meu lloc segur és a casa, és a dir, amb en Guillem. Ell està al meu cercle d’intimitat màxima, al costat del que m’és bàsic, de la màquina que m’ha tocat conduir. (…) En Guillem i la nostra relació són el meu centre, allà on som jo… Ens vam conèixer quan estava en marxa la meva versió més heavy i, al final, va acceptar-me del tot, així com jo vaig fer-me amiga de la seva comitiva de neures. Som casa.”

Estimat Guillem,

Gràcies per tot.

Una abraçada de més de mil segons.