Discutir bé, estimar millor i connectar més profundament...

“Discutim perquè en una relació hi ha dos cervells, no només un.”

“El nostre desig per a tu i per la teva parella, a mesura que llegeixis aquest llibre, és que comencis a veure les vostres discussions com a oportunitats profundes. Tindràs una comprensió més profunda de la vostra cultura de conflicte i d’on ve, aprendràs a descobrir sobre el que realment estàs discutint, de manera que puguis anar fins al fons del problema i puguis entendre millor a l’altra persona gràcies a les vostres discussions. Esperem que acabis amb un clar enteniment de les cinc formes principals d’equivocació quan entrem en disputa amb la persona que estimem més i que aprenguis a com navegar-hi, inclús en el moment més calent, i fer-ho bé. I esperem que seràs capaç d’introduir-hi humor i lleugeresa a les teves discussions.”

Julie Schwartz Gottman , John Gottman “Fight Right”

La majoria de discussions que tenim amb les nostres parelles són perpètues (el 69%, concretament).

No acaben mai. Agafen formes diferents o comencen de manera diferent. Però tornen, una vegada i una altra.

Així de clar.

El problema, doncs, és no fer-se mal i aprofitar-les per entendre millor les diferències. Per entendre millor i conèixer millor a l’altra persona.

Aquesta és la tesi dels Gottman, uns vells coneguts d’aquest blog (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/7-dies-7-practiques-tota-una-vida.html, per exemple).

Com ens discutim depèn de com ens comuniquem i com connectem. Si aconseguim fer-ho amb respecte, amb curiositat per entendre a l’altra persona i sabem com reconnectar una vegada que ens hem equivocat, podrem arribar al nivell dels Màsters (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/davant-un-conflicte-restaurar-la.html) i tenir una relació que creix amb el temps.

“Quan discutim, hauríem d’intentar crear una cosa millor”. Podem aprendre a combinar amabilitat i gentilesa encara que manifestem desacord. Podem aprendre a estar més aprop gràcies a les discussions, ja que aquestes solen començar pel fet de ser diferents i per l’intent, de cada un de nosaltres, de mirar de fer canviar l’altra persona per tal que vegi les coses com les veiem nosaltres.

A part de les diferències en la personalitat i en els estils de vida, les causes més freqüents de l’augment de les discussions, són els canvis vitals (com ser pares, per exemple) i l’estrès a la feina.

“Una de les raons més importants de que les discussions s’encalenteixin, independentment de quin sigui la causa o el tema, és un únic factor comú: tenim un greu problema a l’hora d’afrontar les emocions negatives. Especialment les de les nostres parelles.”

Enfadar-se no és el problema. 

Discutir no és el problema.

La ràbia només és un problema quan apareix conjuntament amb els anomenats “quatre genets de l’apocalipsi”: menyspreu, crítica, defensivitat i fredor. Quan apareix amb curiositat per entendre a l’altra persona, és una font de creixement i de coneixement. 

Una relació és una negociació contínua entre els interessos i els gustos individuals i els acords col·lectius. Cada persona té la seva consciència individual, les seves preferències, els seus interessos, les seves emocions, el seu intel·lecte i els seus valors personals. La relació necessita col·laborar, arribar a acords, assumir compromisos. I ser amable, compassiu i sensible davant de les necessitats i les preferències de l’altra persona.

A més, cada persona ve amb una motxilla d’històries, de conflictes, de manera de discutir… Això és el que els Gottman anomenen “cultura de conflicte”, que determinen el que cada persona troba “normal” quan hi ha una desacord i que solen caure en tres categories diferents: evitadors, validants i volàtils.

• Els evitadors intenten no entrar en discussió, prefereixen no entrar en converses potencialment “desagradables”. N’hi ha que eviten parlar de qualsevol cosa que pugui portar a una confrontació i acaben parlant de molt pocs temes. Hi ha un altre subgrup que sí parlen molt i comparteixen molts temes de conversa; quan no estan d’acord, ho expressen i ho deixen anar.
• Els validants discuteixen, però amb molta cura i de forma col·laborativa, interessats, sempre, en arribar a un compromís. S’assemblen molt al segon subgrup dels evitadors, però discuteixen, intentant arribar a un acord de compromís de manera col·laborativa.
• Els volàtils entren en conflicte moltes vegades, s’encalenteixen aviat i són generalment parelles molt intenses i dramàtiques. Sembla com si les agradés discutir i consideren que forma part de la seva connexió.

Quin és el millor tipus de conflicte? Sembla com si la resposta hagués de ser els validants, però les dades apunten que els tres estils poden arribar igualment a ser Màsters.

Quin és el secret dels Màsters? En un conflicte són capaços de mantenir la famosa ratio 5:1, és a dir, per cada cosa negativa poden dir-ne o fer-ne cinc de positives, com a mínim (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html).

Com es pot aconseguir això?

Continuarà…