“Una relació és una negociació contínua entre els interessos i els gustos individuals i els acords col·lectius. Cada persona té la seva consciència individual, les seves preferències, els seus interessos, les seves emocions, el seu intel·lecte i els seus valors personals. La relació necessita col·laborar, arribar a acords, assumir compromisos. I ser amable, compassiu i sensible davant de les necessitats i les preferències de l’altra persona.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/06/discuteix-be-estimar-millor-i-connecta.html
John Gottman i Julie Schwartz Gottman, en el seu llibre “Fight Right”, naveguen pel món de les discussions de parella per descobrir que tota discussió té tres estadis:
- Establir una agenda: una de les persones o les dues expressen la seva preocupació;
- Persuadir a l’altra persona que es té raó i que s’ha de fer el que diem;
- Intentar arribar a un compromís.
Els evitadors, que com véiem a l’entrada anterior (https://benestaremocional.blogspot.com/2025/06/discuteix-be-estimar-millor-i-connecta.html) miren de no discutir, intenten saltar-se la fase de la persuassió. Els volàtils, als que els agrada discutir, comencen directament per aquesta fase de la persuassió. Els validants segueixen metòdicament el guió.
Tanmateix, el problema no és tant la discussió en sí o els temes que hi ha sobre la taula com el fet de mantenir-se connectats, de manera que es pugui donar la ratio 5:1, que com hem vist en altres llocs, suposa posar en circulació cinc coses positives per cada cosa negativa que passa durant un conflicte.
En primer lloc, però, hem de tenir en compte que, encara que les discussions es donen per qualsevol petita cosa, en el fons, tracten de:
- Valors: Què és estimar? Què necessitem per sentir-nos a casa? Què significa formar una família?
- Necessitats sense reconèixer: necessitat de connexió, de sentir-se estimats i desitjats, per exemple.
- Somnis ocults: Quins són els somnis per ara i pel futur? Quin és el meu propòsit vital?
En segon lloc, moltes discussions comencen per faltes de connexió, una vegada que un dels seus membres ha fet un apropament. Els estudis indiquen que un 75% de les vegades no anem sincronitzats i ens costa connectar, de manera que no ho fem massa bé. Per això, és important tenir en ment la importància de prestar atenció als intents de connexió.
En tercer lloc, la majoria de les discussions que acaben malament tenen una cosa en comú: no tenir en compte o menystenir les emocions negatives de la parella. Si no estem preparats per acceptar amb compassió el malestar de l’altra persona, entrarem en espirals negatives que ens poden portar a carrerons sense sortida i a molt de patiment.
Finalment, hi ha cinc errors que tots cometem alguna vegada i que s’han d’aprendre a evitar si volem discutir bé.
- Començar malament, criticant oberta o implícitament a l’altra persona. Solució: Usar la fórmula “Em sent (emoció) sobre (situació/problema) i necessit (alguna cosa concreta que pugui ajudar a la solució)”. No podem treure altres temes o altres conflictes durant la discussió. Hem d’evitar posar-nos a la defensiva. Hem d’escoltar bé: intentar entendre la perspectiva de l’altra persona sense donar la nostra opinió, fer preguntes per entendre millor la qüestió, resumir amb les nostres paraules el que ha dit l’altra persona i validar els seus sentiments (això no vol dir estar d’acord, vol dir que entenem com experimenta la situació l’altra persona).
- Atacar, defensar, evitar. Solució: mostrar-se col·laboradors. Per això, és important no quedar-se discutint si la situació ens desborda. Hem de saber dir a la parella quan estem desbordats, fer una pausa de vint minuts, però no més gran que vint-i-quatre hores, anar-se’n del lloc, fer alguna cosa que ens calmi (caminar i escoltar música, practicar respiracions, llegir una estona, netejar o ordenar…) i, finalment, tornar a parlar quan hem quedat per fer-ho. Si ens quedem encallats en un problema, no hem d’intentar solucionar-ho, sinó trobar un compromís que ens permeti sortir del pas.
- Quedar-se en la superfície. Solució: mirar de descobrir què hi ha realment al darrera del conflicte (valors, necessitats, somnis?). Quan ens quedem donant voltes a la mateixa discussió una vegada i una altra, ha arribat el moment d’investigar què hi ha en el fons. Per això, és important alternar escoltar i parlar. Quan parla una persona, l’altra ha d’escoltar. La persona que parla ha d’intentar contar la història que hi ha al darrera del tema, què significa a la seva vida, d’on ve. La persona que escolta ha de suspendre el judici i intentar aprendre la història de la seva parella, què hi ha al darrera del que la fa patir, de quin valors o somnis estem parlant.
- Voler “guanyar”. Solució: donar la seguretat a l’altra de que tenim en compte els somnis i les necessitats de l’altra persona. Podem fer servir el “Mètode Bàgel”: dibuixem un bàgel, un cercle amb un altre cercle més petit al mig, i hi anotem al cercle interior les àrees inflexibles, el que no considerem negociable del nostre somni. Al cercle exterior, hi anotarem les àrees flexibles, les necessitats que podem negociar, sobretot les relacionades a com, quan, fins a quin punt, quan començar, quin temps ha de durar, què hi ha d’haver en el procés i com ha d’acabar. Cada persona dibuixa el seu bàgel i després el comparteix amb la parella.
- Enrocar-se en una disputa. Solució: aprendre a processar els incidents lamentables. Ens hem de centrar sempre en els fets i parlar només de nosaltres mateixos. Passa 1: compartir com ens hem sentit (agafar una llista de sentiments i anar seleccionant els que vam experimentar). Passa 2: Fets. Descriure les percepcions com si fóssim periodistes. Resumir i validar la descripció de la parella. Assegurar-se que ambdues persones es senten enteses. Passa 3: Identificar claus que desperten emocions intenses. Solen venir del passat i es relacionen amb històries que tenen a veure amb vincles (sentir-se jutjat, sentir-se exclós, sentir-se criticat, sentir-se avergonyit, sentir-se menyspreat, sentir-se poca cosa, sentir-se desbordat…). Cada persona ha de validar les històries de l’altra. Passa 4: Assumir la responsabilitat pertinent. Quins sentiments van tirar llenya al foc de la disputa? (Estava estressat, no vaig escoltar, no vaig ser massa sensible, no vaig demanar el que necessitava…) Passa 5: plans constructius. Digues què pot fer la teva parella perquè la discussió vagi millor la propera vegada. Digues què pots fer tu perquè la discussió vagi millor la propera vegada. Sigues el més constructiu possible a les propostes de l’altra persona.
Bona pràctica!
Bones discussions!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada