“ser pares és com fer un jardí. Es tracta de procurar un sòl ric, estable i segur que permeti prosperar a moltes plantes de tipus diferents. Es tracta de generar un ecosistema vigorós i flexible que permeti que els nins creïn molts, variats i imprevisibles tipus de futurs adults. Es tracta també d’afavorir una relació humana específica, un amor compromès i incondicional, entre un progenitor específic i un nin específic”
“la moralitat de ser pares consisteix en agafar una criatura que no és autònoma ni pot prendre les seves decisions i convertir-la en una persona que sí pot”
Alison Gopnik “¿Padres jardineros o padres carpinteros?”
“Ser cuidats per adults responsables vol dir que aquests mostren preocupació i afecte i fan que el nin es senti segur i estimat. Seguint a Biglan, aquests adults saben com sortir de les situacions emocionals negatives donant consol i poden posar límits sense usar la força o la coerció. En la majoria de casos, aquests nins es converteixen en adults que tenen una visió positiva del món, dels altres i d’ells mateixos. A més, estableixen relacions amb interaccions positives, volen compartir moments amb els altres i tenen relacions productives. Per altra banda, poden parlar dels conflictes sense massa problemes i generar reconciliacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html
“si vols ser un bon pare, el primer que ha de canviar perquè tot canvii ets tu.
I la clau és la primera passa:
Passa 1: Deixa de cridar. “
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/si-vols-canviar-les-teves-relacions.html
“Els nins necessiten límits clars per tal de sentir-se segurs. En el seu afany d’explorar i aprendre, es trobaran amb moltes situacions en les que experimenten sentiments intensos que són incapaços de regular. I que donen lloc a conducta disruptiva (crits, tocs, mossegades). Aquestes conductes primer s’han de contenir, de manera que l’adult asseguri que ningú es farà mal. Després s’han de centrar en regular-les, trobant una altra manera d’expressió.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/06/bondat-humana-relacions-i-familia.html
Els nins són persones. Amb un sistema de regulació emocional “justet”, però són persones.
I quan ets un adult i estableixes una relació amb ells, la que sigui, es forma una dinàmica, marcada pel teu poder i per la teva responsabilitat com a adult i per la necessitat, per ambdues parts, de tenir un vincle segur.
Tot això suposa que els adults som els que hem d’assumir la necessitat de generar el millor ambient relacional possible, a pesar d’haver de posar límits i de tractar amb humans immadurs, sensibles i hiperreactius.
La criança suposa assumir tot això: escoltar, entendre, estimar, posar límits, aplicar conseqüències i, al final, com diu el llibre de Melinda Wenner Moyer, aconseguir que no ens surtin imbècils (sí, el títol és “Cómo criar hijos y que no salgan imbéciles”).
Les relacions són complicades. Com déiem a l’entrada de la setmana passada (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/06/discutir-millor-els-secrets-dels-gottman.html), el 75% de vegades, les persones que formem part d’una relació adulta no estem “disponibles” per connectar amb l’altra persona.
A més, “la majoria de les discussions que acaben malament tenen una cosa en comú: no tenir en compte o menystenir les emocions negatives de [l’altra persona]. Si no estem preparats per acceptar amb compassió el malestar de l’altra persona, entrarem en espirals negatives que ens poden portar a carrerons sense sortida i a molt de patiment.”
Per tant, aquí estem, un adult responsable de la relació, moltes vegades estressat, intentant que una criatura faci el que “s’ha de fer”, a pesar de que no acaba d’entendre perquè ho ha de fer i no acaba de regular massa bé les seves reaccions de frustració per tot plegat… Bingo!
És molt probable que la cosa no acabi massa bé.
O sí.
El problema és que, si volem que les coses no surtin de mare, haurem d’aconseguir la ratio 5:1 (sí, allò de que per cada cosa negativa que hi hagi en un conflicte n’hi ha d’haver cinc de positives).
Això vol dir assumir la Passa 1 de Paul Dix: deixar de cridar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/si-vols-canviar-les-teves-relacions.html)
Això vol dir assumir la millor intenció possible al darrera de la conducta de l’altra, com ens demanava Becky Kennedy (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/06/bondat-humana-relacions-i-familia.html).
Això vol dir tenir un bon compte corrent emocional amb el nin (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/7-dies-7-practiques-tota-una-vida.html).
I, com explica Wenner Moyer durant els apartats que tracta al seu llibre, haurem de tenir clar que hem d’explicitar els valors que volem que assumeixin els nins, quin tipus de persona volem que formi part del seu món futur, com podem generar el jardí perquè siguin adults responsables, autònoms i compassius.
Hi ha una cosa que crida l’atenció del llibre “Cómo criar hijos y que no salgan imbéciles” i és la idea de que les criatures són ciutadans del món i van generant dinàmiques en funció de la seva conducta. Però no neixen ensenyats.
Si no fem que es fixin en les conseqüències de les seves accions i que es plantegin en quines dinàmiques volen viure, és molt fàcil que es perdin en les seves pròpies curolles i les seves petites i grans frustracions.
Bona reflexió!
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada