Parlar de sexe?

“El nostre plaer és nostre, així com el vostre plaer és vostre; nosaltres descobrirem el nostre plaer, sense trair-lo, sense trair els  nostres cossos…”

Sayaka Murata “Un cos màgic” a “La cerimònia”

Amb qui has parlat de sexe i pornografia?

Qui te’n va parlar quan eres petita?

Com vas descobrir el sexe?

Quina relació tens amb el teu cos? El veus com un aparador social, on exposes el teu “valor”? O com una màquina biològica molt sofisticada que et permet viure i sentir tot el que has de sentir per llegir el món que hi ha fora i connectar-hi?

Per què els nins “juguen” amb el seu cos i la major part de les nines “mostren” el seu cos?

Com volem que descobreixin el plaer que pot donar el cos?

Què volem que sàpiguen els nostres fills abans d’entrar en contacte amb la pornografia, ara que està més disponible que mai?

Els experts en educació sexual diuen que mai és massa prest per explicar als nins l’existència de la pornografia. De fet, si no intervenim abans, moltes criatures la descobreixen sobre els 8 anys. Sí, ho he posat bé, sobre els 8 anys.

I, quan es parla amb els joves sobre el tema, pràcticament cap d’ells conta 

“experiències en les que un adult s’hagi assegut amb ells a explicar-los que el sexe és una part important i potencialment plaent de la vida i que haurien de pensar en què volen treure’n i en com aconseguir fer realitat els seus desitjos amb altres persones d’una forma respectuosa”,

explica Melinda Wenner Moyer en el seu llibre “Cómo criar hijos y que no salgan imbéciles”. 

A la feina veig mares que descobreixen als seus fills petits mirant pornografia, sense saber massa bé qué miren, esperonats per la idea de veure què és el sexe. 

També veig adolescents, al·lotes, que, després d’haver experimentat amb una parella, passen per un desencant i, fins i tot, eviten tenir experiències sexuals “perquè no es senten còmodes i no acaben de sentir el plaer que les agradaria sentir”. 

O dones que troben que els homes són “uns pesats” i que “sempre volen el mateix” i que “per elles no importaria tenir relacions sexuals, no ho necessiten”.

Sayaka Murata, una autora japonesa, al seu llibre de contes “La cerimònia”, n’escriu un en el que parla del descobriment del propi cos i del sexe per part d’una adolescent que el viu com una manera de conversa amb l’altra persona. Una amiga seva se n’adona de com les altres del seu grup ho experimenten de manera diferent: pendents d’agradar, de fer el que els nois volen o esperen, com si fos una prova del seu atractiu físic, de la seva vàlua… Com si es dissociessin del seu propi cos i del seu propi desig.

“La sexualitat és un tema més ampli que engloba els rols de gènere, les relacions, el desig i el consentiment, i aquestes són coses a les que els nostres fills han d’afrontar diàriament”, escriu Wenner Moyer.

La sexualitat està present en tots els àmbits de la vida. Els joves aprenen en funció del que veuen i del que es dona per vàlid en el seu cercle. Si volem que es qüestionin si ho estan fent amb respecte cap a ells mateixos i cap als altres, haurem de plantejar el tema des del principi.

En el cas dels joves, la preocupació ve per la via de que “es perdin” i no acabin de veure a l’altra persona, donant per suposat que vol el mateix que volen ells i que sent el mateix que senten ells. En moles ocasions, tenen conductes poc respectuoses perquè l’imaginari del que és tenir sexe no coincideix amb el que senten  i desitgen les seves parelles.

El cas de les al·lotes és preocupant per la relació “instrumental” que tenen amb el seu cos, com si la forma i l’aspecte del seu cos fos “l’expressió principal de la seva identitat individual” (feu una volta per instagram o TikTok, per exemple). Les al·lotes “pensen en els seus cossos i les tracten com si fossin l’objecte del desig d’altres persones”, arribant a pensar que els desitjos físics i sexuals de les seves parelles són més importants que els seus. De fet, els estudis diuen que moltes al·lotes tenen sexe sense haver experimentat mai un orgasme; com poden saber el que volen per tenir una relació satisfactòria?

Wenner Moyer proposa una sèrie d’estratègies:

1.- Parla de tots els temes: parts del cos (amb els noms reals, possibilitant un vocabulari que les permeti comunicar-se bé), límits que cada persona ha de marcar (són responsables del seu cos i no han de tocar ni deixar que les toquin sense un consentiment explícit. Advertir que no han de guardar el “secret” de cap adult si aquest ha fet alguna cosa que ells consideren que no “està bé”), privacitat (mostrar que tothom, inclús els pares, tenen la seva privacitat i l’han de reivindicar), consentiment i estereotips de gènere (aprofita les sèries o el material que compartiu per veure com es presenta el gènere i fer pensar a les criatures)

2.- Respon les preguntes que et facin amb sinceritat i de forma breu i no te preocupis per ficar la pota. Espera a que et preguntin el que volen saber.

3.- Parla regularment amb els teus fills majors sobre les regles de consentiment i accepta que poden mantenir relacions sentimentals. Has de tenir en compte que, en la majoria de casos, els al·lots interpreten malalment el consentiment i creuen, erròniament, que les al·lotes estan, la majoria de vegades, interessades en mantenir relacions sexuals amb ells. Els al·lots necessiten més retroalimentació. Haurien d’aprendre a demanar “Estàs bé?”, “Anem massa depressa?”, “Et sembla bé seguir?”. Les al·lotes podrien dur preparades frases com “Mira, m’ho estic passant molt bé. No sé que tenies pensat, però avui no vull anar més lluny” o “Oh, no me’n recordava que la meva amiga m’espera perquè l’acompanyi”.

4.- Parla amb els teus fills sobre el sexting i la pornografia. És normal sentir curiositat, però han de saber que la pornografia és com els dibuixos animats, una ficció, amb situacions que no són reals. Hem de saber que més de la meitat de nins d’entre onze i tretze anys han vist porno. Hem d’ajudar a interpretar-lo. Sobre el sexting han de tenir en compte que tot el que envies queda per sempre d’alguna manera i deixes de tenir-ne el control. Si les arriben coses que les incomoden, has de demanar que t’ho diguin.

Al final, del que es tracta és de que els nostres fills tinguin la possibilitat de tenir una vida amorosa sana.

“Una vida amorosa sana es centra en trobar les àrees de plaer en les que les dues persones estiguin d’acord”

Bona reflexió!