“Estratègia 8: Guarda’t temps de qualitat, sense distraccions, per poder perseguir el teu propòsit.
Identifica l’activitat, pagada o no, que dóna més sentit a la teva vida. Bloqueja temps de la teva agenda per tal de dedicar-hi quan et trobes millor i més concentrat.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/05/el-tetrix-de-les-teves-4000-setmanes.html
El treball profund és el resultat del temps que dediquem a un tema concret i de la qualitat de la nostra concentració.
En un món de distracció contínua i atenció superficial, ser capaç d’aturar-se i pensar serà, de cada vegada més, una carta guanyadora (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/omple-les-teves-hores-de-vida.html)
Això és el que defensa Cal Newport, un acadèmic de la computació, en el seu llibre “Céntrate (Deep Work)”, que comentavem a l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2025/02/pensar-be-en-un-mon-superficial.html.
Newport ens proposava quatre regles:
1.- Treballa en profunditat.
2.- Obre les portes a l’avorriment.
3.- Allunya’t de les xarxes socials.
4.- Elimina el que sigui superficial.
1.- Treballa en profunditat. (La clau per evitar les temptacions passa per crear rutines i rituals).
2.- Obre les portes a l’avorriment. (No facis pauses en la distracció: fes pauses en la concentració. Això suposa programar amb anticipació el temps d’ús de les xarxes i no tenir-les accessibles fora d’aquest.)
3.- Allunya’t de les xarxes socials.
Es tracta d’acceptar la potència de les xarxes per segrestar la nostra atenció (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/11/recuperar-latencio-2-les-estrategies-de.html) i de veure-les com a eines que ens poden sumar o restar en funció del moment i de les metes que ens haguem assignat.
Newport proposa escriure explícitament quines són les nostres metes personals i professionals i, una vegada identificades, mirar quines eines ens poden ajudar a assolir-les, quines activitats clau hem de fer per aconseguir-les.
Si la meta és, per exemple, tenir connexions profundes i això ho podem aconseguir passant més temps amb la gent que ja coneixem, amb la gent que compartim activitats, amb la gent que estimem i amb gent que anem coneixent en les xarxes socials, podríem aplicar la regla 20/80 (el vint per cent d’activitats obtenen el vuitanta per cent de resultats) i veure que, en aquest cas, invertir molt temps en les xarxes no és una de les millors estratègies per aconseguir el nostre objectiu. En canvi, passar més temps amb la gent que estimem o amb la que compartim activitats, ens ajudarà substancialment a tenir connexions més profundes.
- Abandona certes xarxes durant un temps i mira què passa amb el temps que et queda lliure.
- No usis les xarxes en els moments d’impas. Hem de ser conscients i podem ser conscients de com usem el nostre temps d’oci. Podem marcar-nos objectius sobre com gastar el temps que tenim disponible. Podem donar al nostre cervell entreteniment de qualitat. Podem prioritzar viure, no simplement existir.
4.- Eliminar el que sigui superficial.
Les distraccions, les interrupcions i els canvis de tasca fan que el pensar profundament sigui més difícil.
Newport ens recorda que, encara que al principi només som capaços de passar una hora fent treball profund (una limitació que ja havia assenyalat Ericsson sobre la pràctica deliberada, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html), no la podrem aprofitar si no eliminem tasques que, simplement, ens despisten.
Al final del procés d’aplicar les quatre regles que es presenten aquí, després de practicar molt, podrem treballar de manera profunda i profitosa de l’ordre de quatre hores (de fet, això és el que tenen en compte les empreses que han implantat les setmanes de quatre dies laborables, sense que la productivitat se n’hagi ressentit).
Passem una gran part del dia funcionant en pilot automàtic. No planifiquem el temps d’oci, de manera que les distraccions, sobretot les xarxes socials, ens absorbeixen sense que en siguem conscients.
Newport proposa que planifiquem el dia. En el cas de la feina, hauríem de fer blocs de trenta minuts i veure com les anem aprofitant. Una de les coses que passen amb les programacions és que calculem a la baixa el temps que necessitem per tal de fer una tasca. L’altra problema és que sempre surten feines inesperades i, per fer-les, ens sortim de la programació.
Per aquestes dues coses, programar és complicat i només arriba a funcionar bé amb la pràctica. Hem d’aprendre a modificar la programació en funció de les necessitats. I a introduir blocs de temps que ja estiguin pensats per fer-ne un ús adequat a les noves necessitats. No ens ha de fer mandra registrar els canvis.
La programació que proposa Newport és semblant a la que proposava Cassie Holmes al seu llibre “Happier Hour” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/05/el-tetrix-de-les-teves-4000-setmanes.html). En aquest cas, però, es posa èmfasi a identificar el treball superficial i, així, poder comprimir-lo per tal de deixar temps al treball profund.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada