Passa al contingut principal

Pensar bé en un mon superficial



“Com més temps passem sense estar enganxats als mitjans i en silenci, caminant, per exemple, 


Tenim més clares i organitzades les nostres metes personals, passem a ser més creatius i prenem decisions de manera més ponderada.

Generem més solucions als problemes gràcies al fet d’establir noves connexions entre les coses. 

La ment inicia un “viatge mental en el temps” que permet relacionar passat i present, de manera que pot estar preparada pel futur.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/recuperar-latencio-3-com-la-vam-perdre.html 













En un món de distracció contínua i atenció superficial (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/recuperar-latencio-3-com-la-vam-perdre.html), ser capaç d’aturar-te i pensar serà, de cada vegada més, una carta guanyadora.


Aquest és el punt de partida d’un dels pensadors més interessants en el món del rendiment. Cal Newport, un acadèmic de la computació, en el seu llibre “Céntrate (Deep Work)”, que ja va per la onzena edició en castellà, proposa un sistema per tal d’aconseguir pensar bé, pensar profundament, a pesar de les contínues distraccions que ens despisten avui.


Sempre estem en procés d’entendre el món. I sortir dels nostres propis automatismes mentals ens resulta complicat. I incòmode. Tanmateix, entendre coses complexes és difícil i, per això, la nostra ment s’entesta en centrar la nostra atenció en coses més fàcils.


Newport ens proposa el que ell anomena “treballar en profunditat”. El treball profund és el resultat del temps que dediquem a un tema concret i de la qualitat de la nostra concentració.

 

El treball profund, però, té un gran enemic. La multitasca. La creença de que nosaltres, els humans, estem cablejats per poder fer tasques de manera simultània.


La multitasca no existeix, com a tal. 


En realitat, som incapaços de treballar en coses diferents de manera simultània. De fet, el que fem és anar botant d’una tasca a una altra, saturant el nostre sistema cognitiu i, així, sent més ineficients.


Les respostes que donem quan, suposadament, practiquem la multitasca, són de pitjor qualitat que quan ens concentrem profundament en el que hem de fer. Així, el que cal fer, és dedicar un temps de concentració profunda als problemes que volem resoldre.


Com ho podem fer, això?


Newport proposa quatre regles:


1.- Treballa en profunditat.

2.- Obre les portes a l’avorriment.

3.- Allunya’t de les xarxes socials.

4.- Elimina el que sigui superficial.


1.- Treballa en profunditat.

Les persones lluitem contra els nostres desitjos tot el dia. Els cinc més comuns són menjar, dormir i tenir sexe, per una banda, a més de deixar anar la feina quan és dura i mirar les xarxes socials. Quan hi ha internet pel mig, aquestes sensacions són molt difícils de resistir i hi caiem la meitat de les vegades.


Tirar de la força de voluntat no sol funcionar, ens explica Newport (vegeu també, el-mite-de-lautocontrol.html).


La clau per evitar les temptacions passa per crear rutines i rituals en la vida, sobretot en la laboral, de manera que es minimitzi la necessitat de recórrer a la voluntat per mantenir-se concentrat.

Newport proposa sis estratègies per crear aquestes rutines i rituals:

  • Trobar una filosofia pròpia per tal d’integrar el treball en profunditat a la teva feina (n’anomena quatre: la monàstica, en la que s’eliminen dràsticament les obligacions superficials; la bimodal, en la que s’està disponible durant un temps per tasques més superficials, però que es dedica un espia temporal concret a aillar-se del món per pensar profundament; la rítmica, en la que es dedica un temps cada dia a crear les condicions pel processament profund; i la periodística, en la que la persona es retira quan té un moment per tal de fer el treball profund).
  • Ritualitzar (decidir on es treballa i durant quin temps; decidir les regles a aplicar durant el periode de treball, per exemple, no tenir accés a internet ni al mòbil), decidir com mantenir l’energia necessària (pensar en quin moment menjar o anar a fer una volta per tal de mantenir-se centrat, per exemple).
  • Fer gestos excepcionals (anar a un lloc diferent, com una biblioteca o un retir, cosa que ens recorda la importància del treball que volem fer).
  • No treballar sols (mirar de col·laborar amb altra gent, de manera que es tingui accés a noves idees i, al mateix temps, la persona es pugui aillar per poder fer el processament profund).
  • Diferenciar entre el què i el com i, després, centrar l’atenció en el com, l’execució (per això, a) centra l’atenció en unes poques metes importants; per exemple, tracta de dir sí al tema que t’ocupa i permet que et vagi invadint; b) troba una manera de veure com progresses, com fer un registre de resultats; c) mira de consultar el registre, fent que aquest sigui molt gràfic; d) troba una manera de “reunir-te” amb tu mateix per idear estratègies per tal de consolidar resultats).
  • Desconnectar, fomentar la peresa (quan acabis la feina, deixa de pensar-hi, no repassis mentalment les coses, no hi pensis. Si per fer això, necessites dedicar un temps a “tancar” la feina, fes-ho). Les raons per això són, segons Newport: la desconnexió contribueix a les noves idees; el temps de descans reposa l’energia que necessitem pel treball profund; si no descansem, el rendiment empitjora.


2.- Obre les portes a l’avorriment.

Concentrar-se és difícil i no s’aconsegueix fins després d’haver-hi invertit moltes hores. Necessitem treballar el “múscul mental” i, per això, hem de millorar la capacitat de concentrar-se amb intensitat i hem de superar el desig de distraccions.


  • No facis pauses en la distracció: fes pauses en la concentració. Això suposa programar amb anticipació el temps d’ús de les xarxes i no tenir-les accessibles fora d’aquest. Així podem minimitzar les vegades que cedim a la distracció. Per això, hem de tenir en compte que el nombre total dels blocs dedicats a les xarxes o la seva duració no és l’important. L’important és respectar la regla de no accedir-hi fora dels blocs assignats. I, si volem millorar la nostra concentració, hem d’aplicar aquesta norma sempre, inclús fora dels moments de feina.
  • Treballa com en Theodor Roosevelt. Això suposa acotar el temps que vols dedicar al pensament profund, com el que fan, per exemple, els atletes d’alt nivell que estudien. Aquests, han d’optimitzar les tasques per tal de poder dedicar tot el temps necessari a la seva disciplina.
  • Medita de manera productiva, de dues a tres vegades per setmana. La meta de la meditació productiva és agafar un període d’ocupació física (caminar, córrer, conduir, banyar-se) i concentrar-se en un problema de feina ben definit. Es tracta de pensar-hi i, en cas de distracció, tornar-hi cada vegada. Per tal de fer-ho fàcil, és millor estructurar bé el problema, començant per pensar en les variables que hi intervenen, seguint per la pregunta que volem resoldre (usant les variables que ja hem identificat) i, després, revisar les respostes possibles que anem trobant.
  • Aprèn a usar millor la memòria. Aprèn estratègies per memoritzar, com el Palau de la memòria, per exemple.



Continuarà…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del ...

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...