Com saber si estàs amb la persona adequada...

”L’amor veritable a la llarga és una combinació de sort, capacitat de decisió i dedicació... Si ens emboliquem amb idees sobre l’amor romàntic ens resultarà més difícil trobar-lo i mantenir-lo”. Arthur C. Brooks

 

“Enamorar-se per després adonar-se’n de que la història d’amor acaba de cop i volta i et quedes amb les mans buides, sense saber massa bé que t’ha passat. Tu, erròniament, pensaves que estaves construint una relació. Però no, no hi havia tal cosa; l’altra persona, en un dels casos en concret en els que estic pensant ara mateix, estava posseït per les expectatives d’un futur sense problemes i ple de moments màgics.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html

 

 

 

 

 

 

Què hem de tenir en compte per tal de decidir amb qui volem compartir el camí de la vida? Sabem què fan les parelles que duren i que construeixen una relació plena i profunda (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/04/7-elements-per-lexit-en-les-relacions.html). Sabem que necessitem una certa passió, un munt d’intimitat i un honest compromís amb la relació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/el-triangle-de-lamor-passio-ii.html). Què hem de tenir en compte, però, quan estem a la plena de l’enamorament, fins a les celles de dopamina (https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html) i amb un coneixement relatiu de la persona que suposadament ens ha despertat tot això?

A part de les indicacions de saber què ha passat amb les relacions anteriors (quina història conta sobre culpes i traïcions) i de com parla amb la seva mare (i amb la gent de confiança, que ja sabem que “la confiança fa oi”...), James Michael Sama ens proposa tenir en compte 15 punts (vegeu https://jamesmsama.medium.com/15-questions-that-determine-if-someone-deserves-your-love-eada5ef67041). Aquí les teniu customitzats:

1.     Dedicarà temps de qualitat a la nostra relació?

Això vol dir passar temps junts “festejant”. La relació ha de ser una prioritat. Si no tenen temps per passar amb tu, no poden construir una relació amb tu.

2.     Respectarà el meu espai?

La relació ha de tenir en compte que cada persona té el seu món i necessita la seva pròpia vida. S’han de tenir en compte els límits. És qüestió d’un dels elements fonamentals d’una relació: el respecte. Hi ha d’haver un temps per cada un i cada persona ha de tenir el seu espai, les seves opinions, les seves relacions personals, poder prendre les seves decisions, satisfer les seves necessitats. Els límits s’han de poder expressar i s’han de respectar.

3.     L’esforç dedicat a la relació està equilibrat?

La consistència és sempre més important que la intensitat. No es tracta de grans gestos, sinó de petites coses del dia a dia que ens permeten tenir una vida millor. Els petits gestos quotidians són més importants que els grans gestos romàntics a l’hora de construir una bona relació. La vida està feta de tonteries, dic moltes vegades; està feta d’amabilitat, de petits favors, de petits detalls que aconsegueixen que et sentis acompanyada.

4.     Puc mostrar-me tal i com som?

Acceptació i tolerància no són el mateix. L’amor ve de l’acceptació, perquè és el resultat d’una connexió autèntica amb l’altra persona, de la possibilitat de ressonància positiva. Hi ha coses que no ens agradaran, però admirarem els seus valors, les seves creences, la seva visió del món, el dolor que ha superat, les coses que ha après, la seva empatia i l’amor que es capaç de mostrar als altres. Valorarem l’amabilitat amb la que s’acosta al món.

Les crítiques a la nostra manera de ser són un senyal d’alarma.

5.     Té en compte les meves opinions, els meus sentiments?

Una relació és una construcció. És el procés pel qual creem un nosaltres, fet d’una dinàmica constructiva, que ens fa créixer i genera un espai en el que podem florir. Hi ha d’haver autonomia i independència, però s’ha de construir aquest nosaltres en el que hi caben les emocions i els sentiments de cada persona.

6.     Dona suport a les meves ambicions, a les meves metes?

Diuen que el treball en equip fa possible els somnis. “Cada relació que té com a meta estimar per sempre esdevé un equip en el joc de la vida”. Una de les metes és voler crear una vida junts. A més, tots volem determinades coses, tenim una missió, un propòsit. En les bones relacions, els companys de vida es donen suport mutu en el camí de la vida.

Mai s’han de deixar de tenir converses sobre els somnis de cada un, sobre els objectius de cada persona i sobre el què volem aconseguir com a parella.

7.     Pot obrir-se? És capaç d’expressar els seus sentiments?

“Una relació només pot formar-se amb dues persones disposades a obrir-se i a mostrar-se vulnerables”. Aquesta és l’essència de la connexió i de l’amor profund. En una relació hi ha d’haver reciprocitat, s’ha d’arribar a compartir un codi de comunicació, s’ha de parlar el mateix idioma. Si una persona no pot expressar la seva intimitat, no serà possible construir una bona relació.

8.     Ens fem responsables dels nostres propis errors?

Ningú és perfecte. Tothom s’equivoca. “Les relacions van de compromís i enteniment, i també van d’assumir la responsabilitat dels propis errors”.

Si no s’assumeixen els errors com a propis, la connexió esdevé impossible, bàsicament perquè l’espai relaciona esdevindrà defensiu, s’omplirà de barreres i d’autojustificacions. La culpa serà la protagonista sempre que sorgeixi un problema. Els conflictes es viuran com una guerra, no com a una oportunitat d’aprendre (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/apren-que-necessites-per-evitar-el.html).

9.     Hi és quan el necessito?

Hem de ser honestos a l’hora de contestar aquesta pregunta (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html). La gent no canvia si no ho fa per ella mateixa. Si quan hi ha una dificultat, l’altra persona no està disponible, accepta que no hi serà quan la necessitis.

10. S’esforça per acompanyar-me en la satisfacció de les necessitats de la relació?

Hi és a l’hora d’assumir les necessitats d’afecte, de comunicació, de compromís i de respecte? Les necessitats de suport? Les necessitats de sentir-se estimats (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/com-tenir-una-bona-relacio.html)?.

11. Aporta pau a la relació?

Normalment, la nostra cultura, quan parla d’amor fa més referència a la passió, a la confiança, a mantenir la flama... Sentir-se en pau, però, és sentir-se confortable i tranquil en presència d’una altra persona. És l’indicador de que tenim un vincle segur (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html).

La relació ens hauria d’aportar la calma que ens permet lidiar amb el caos de la vida. “Ens consola, ens dona pau i ens fa sentir com a casa -no importa el lloc on siguem”.

12. És una persona pacient?

Tots vivim en el nostre propi planeta, però en el fons, compartim pensaments, sentiments, emocions, confusions i dificultats sobre com trobar el nostre propi camí cap a una vida amb sentit, entrega i passió.

Quan estem construint una relació, necessitem temps, dedicació i paciència. Hem d’aprendre a detectar les regles, les expectatives, les obligacions, els límits, les responsabilitats... Hem de conèixer, a poc a poc, el que l’altra persona necessita, vol i desitja.

Tot això només pot fer-se amb una bona comunicació, amb molta col·laboració, cooperació i coactuació. I molta paciència, sobretot.

El camí serà molt complicat, si la persona amb la que estem es frustra, s’enfada, perd la paciència o espera tenir totes les respostes.

Algú que et faci sentir malament per no ser prou ràpida, prou llesta, no serà un bon company per construir el que estàs cercant.

13. Volem el mateix?

La passió i el desig inicial (que duren entre 3 mesos i 3 anys, diuen els experts) poden fer que no plantegem seriosament aquesta pregunta o que pensem que, encara que no volem el mateix, al final l’altra canviarà i voldrà el que nosaltres volem. Així, ens podem trobar acceptant coses que no acceptaríem en cap altra moment. O ens oblidem de plantejar seriosament si volem el mateix d’una relació i de la vida.

On volem viure? Què volem fer? Quins valors, creences, expectatives familiars, maneres de comunicar amor, celebrar festes i tradicions estem disposats a compartir? Saber això, plantejar això, si realment volem construir una connexió profunda, és necessari.

Has de tenir en compte que si no podem plantejar això al principi de la relació, cada vegada serà més complicat fer-ho.

14. Estem d’acord amb els estils de parentalitat?

Volem tenir fills? I si la resposta és afirmativa, qui volem que sigui present a la seva/nostra vida?

Estem d’acord en quina és la nostra missió com a pares? Què se les ha d’ensenyar?

Què recordem de la nostra infància?

Fins a quin punt volem ser com les persones que ens van educar? Quins sistemes de parentalitat hi ha?

Quin és el moment adequat per tenir fills? Realment, estem disposats a tenir-ne?

A què estem disposats a renunciar per tal de tenir-los? Quina distribució de tasques volem fer? Com preservar l’espai de la parella una vegada que siguem pares?

15. Es sap cuidar a ella mateixa, l’altra persona?

Cuida la seva salut física, mental i emocional?

Es respecta a ella mateix, als seus límits?

Valora l’automillora i el seu creixement personal?

Té un estil de vida actiu i cuida del seu cos?

“Les bones relacions es construeixen gràcies a la determinació de dues persones que poden el millor d’elles mateixes sobre la taula. S’esforcen per millorar, créixer i evolucionar com a persones i com a parella.” Aquesta actitud s’ha de mantenir, reparar i reforçar contínuament.

Es tracta de veure si cada un dels membres de la parella es comprometen a cuidar-se a un mateix, a la relació i l’altra persona.

 

Bona relació!