400

Segueixo aquí, una vegada més, per celebrar l’entrada 400. Ho faig amb agraïment i amb la curiositat del primer dia, pensant que les eines del benestar emocional s’aprenen gràcies a tenir els ulls ben oberts, el cor disposat a trasbalsar-se i la compassió enganxada a cada porus del teu cos.

Sembla lluny l’entrada 300, pel juliol del 2017. El meu germà Pere encara era viu, li quedava només força per una setmaneta, però encara va entrenar al seu equip fins al dimarts. Va viure fins al darrer moment. Amb agraïment, amb amor, amb el caliu de la gent que estimava i que l’estimaven.

Trobareu agraïment en aquests paràgrafs: a la vida, a la família, a l’amor, al saber, a les relacions. Si repasséssim aquestes darreres cent entrades hi trobaríem tot això. Podríem fer una passejada pel món de les emocions, trobar maneres d’evitar conflictes amb persones tòxiques, veure les pèrdues com a part de la vida, saber com ajudar a les persones que passen per un dol, recordar els enemics de la felicitat i, sobretot, adonar-nos-en de la força de l’amor i la compassió.

“La base d’un cervell sa és la bondat i es pot entrenar”, diu un dels protagonistes de les meves recerques, Richard Davidson. Fer la vida dels que t’envolten un poc millor no és fàcil si no t’ho proposes. Ser amable, en la societat de la pressa, té la seva dificultat. No descarregar en els altres les nostres frustracions és complicat. A no ser que practiquem la bondat, la compassió, l’agraïment.

Els aliats del benestar emocional els trobarem en la generositat, l’amabilitat, l’autoresponsabilitat, saber confiar, perdonar, aprendre dels errors, practicar la presència i agrair, sobretot, agrair el que tenim, el que ens han donat, el fet d’estar vius, el fet d’estimar, el fet de poder agrair... I, això, ho hem de practicar enmig de la gimcana de la vida, amb les seves pèrdues, amb el seu dolor.

Estimar vol dir respectar, respectar les diferències, respectar les necessitats, respectar l’espai personal. Estimar i com estimar, l’art de tenir unes relacions profundes i sentir-nos connectats, és un dels temes recurrents d’aquest darrer tros de camí. No es pot estimar bé sense compassió.

I, des d’aquest petit focus de curiositat esper poder contribuir a trobar la manera d’estar en el món per tal de col·laborar en que tothom pugui dir el que va dir el meu germà Pere dues setmanes abans de morir: “M’he sentit estimat. I estic agraït, molt agraït. Ha estat curt, però intens”

Moltes gràcies a tots els que seguiu aquí.

Seguirem en contacte.

Una abraçada virtual.