Benestar emocional

  “Les pèrdues són estranyes, vaig explicar-li. Penses que saps que l’altra persona ja no hi és, però després veus venir un aniversari o una data especial i el teu cos es posa en guàrdia. Es com si anessis tranquil·lament per un camí, fruint del passeig, però sense avisar aparegués un riu cabalós per travessar. No hi ha pont, només unes roques relliscoses. I has de seguir, posant un peu cada vegada, amb la sensació que a qualsevol moment pots caure a l’aigua fosca i freda del riu. I ho fas. Travesses. I segueix el caminet agradable i segur. Fins que, un dia, una altra vegada, et trobaràs que has de tornar a travessar un altre riu. Però a la llarga, amb el riu hi apareixeran ponts segurs i sòlids. I l’angoixa deixarà de venir. La pena, no. Però ja no serà dolorosa. I les teves cames seran fortes. I sentiràs la potència que han deixat el camí i les travesses difícils en tots els músculs del teu cos.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/04/el-riu-de-la-teva-absencia.html ...

  “Gràcies a totes les persones que he conegut a la consulta. Gràcies per la confiança, pel camí fet, per les coses apreses. Gràcies per recordar-me que mostrar vulnerabilitat és mostrar valentia i ganes de créixer.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/08/ara-que-en-tinc-56.html   “Així, la nostra vida és un poc una ficció que anem construint de manera intuïtiva i que ens porta a, fins i tot, adaptar la realitat a la nostra visió. I, quan volem canviar la nostra visió, encara que sigui per aconseguir fer millor una feina, els coneixements que ens proposen assimilar moltes vegades no són compatibles amb la manera de pensar que tenim integrada des de la nostra infància i adolescència. I, simplement, no les assimilem...” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/la-valentia-daprendre.html           Quan començava a fer feina i em demanaven de què anava tot això de la teràpia, explicava que es tractava d’obrir càmeres d’observ...