Salta al contingut principal

Entrades

El camí de la vintena o Molts d'anys, Júlia!!!

“Les dues ben abraçades: JO: Qui és la meva reina? TU: Jo! JO: Qui t’estima més del món? TU. Tu! JO: Qui t’estimarà sempre, passi el que passi, passi el que passi? TU: Tu!” Benvinguda a la vintena en tot el seu esplendor! Benvinguda a la por de no fer-ho bé, d’arribar massa prest o massa tard a les coses (triar feina, triar parella, triar tenir fills...), de perdre gent que consideraves important i que va desapareixent progressivament de la teva vida, de conèixer gent que no saps quin paper jugaran en el teu món, de no ser prou madura o de ser massa seriosa... Benvinguda al vertigen de veure que ja has de prendre les teves pròpies decisions, a vegades perquè les persones que t’aconsellaven ja no tenen ni idea del que t’han de dir, altres perquè veus que les visions dels altres són això, visions construïdes des de la seva perspectiva... I tu, a partir d’ara, has de ser conscient de la teva. Benvinguda als teus grans fracassos i als teus gra...

Els pares, els vincles i els jardiners...

“ser pares és com fer un jardí. Es tracta de procurar un sòl ric, estable i segur que permeti prosperar a moltes plantes de tipus diferents. Es tracta de generar un ecosistema vigorós i flexible que permeti que els nins creïn molts, variats i imprevisibles tipus de futurs adults. Es tracta també d’afavorir una relació humana específica, un amor compromès i incondicional, entre un progenitor específic i un nin específic” “la moralitat de ser pares consisteix en agafar una criatura que no és autònoma ni pot prendre les seves decisions i convertir-la en una persona que sí pot” “un progenitor és una persona que veu el seu ésser expandit per tal d’incloure els valors i els interessos d’una altra persona, fins i tot quan aquests valors i interessos són diferents als seus. Com equilibrar i coordinar els interessos quan els de l’altra persona són, i no són, els teus propis?” Alison Gopnik “¿Padres jardineros o padres carpinteros?” Record una escena de fa ja uns...

Un camí cap a la saviesa...

“Les persones amb agilitat emocional “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades”.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html “Els enemics de la felicitat tenen noms i cognoms: perseguir metes materials, mirar de ser més que els altres, cercar l’amor com si es tractés d’alguna cosa que ens completarà o curarà, no acceptar la incertesa com a part de la vida, desconfiar dels altres i, finalment, ig...