Salta al contingut principal

Entrades

Parlem amb profunditat?

“ …una vida feliç és més social que solitària i amb converses més profundes que superficials ” Matthias R.Mehl Les persones que dediquen més temps a parlar en profunditat amb els altres són més felices que les que parlen més de coses superficials. Aquesta és la conclusió d’un estudi que, com diu la cita inicial, ens recorda que la gent és més feliç quan es relaciona amb els altres i que si s’estableix una sensació de connexió profunda, gràcies a converses significatives, el benestar és major.   Aquest resultat també concordaria amb els estudis que indiquen que el benestar està relacionat amb una major amplitud emocional , amb una presència més gran d’emocions positives i negatives. I, en el fons, ens recordaria que negar-se a afrontar els sentiments negatius dóna com a resultat més infelicitat a llarg termini . Irvin D. Yalom és un professor emèrit de Psiquiatria de la Universitat de Stanford i, a més, ha exercit durant anys com a terapeuta privat. En un lli...

El meu pare era un estoic

El meu pare era un estoic. Un dels clàssics. Els seus ideals eren la saviesa, el coratge, l’autocontrol i la justícia. Però els darrers mesos de la seva vida, a pesar del dol per la pèrdua d’un fill, del fort patiment que el turmentava, estava bàsicament agraït. Agraït pel fet d’estar viu. Quan has estat a punt de morir tres vegades, la primera als 17, la segona als 25 i la tercera dos anys després, i has vist com els que emmalaltien amb tu morien sense remei, aprens, o no, a donar les gràcies per la teva sort. Al meu pare el van salvar la meva padrina, el mercat negre, la penicil·lina i la seva fortalesa física. I, per la seva sort, estava agraït. Les seves darreres setmanes estaven plenes d’agraïment. Ell, a diferència de molts malalts de tuberculosi de la seva generació, va poder sobreviure, casar-se, fer feina, tenir fills, jubilar-se...Estava agraït d’haver tingut l’oportunitat de viure i d’aprendre de la vida. Estava agraït de veure que els seus fills s’havien con...

Les cinc etapes de la felicitat

“Els éssers humans són treballs en curs que pensen que estan completats” Daniel Gilbert La nostra definició de felicitat va canviant a mesura que va passant el temps i, com explicava Carstersen (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html ), passa a ser un funció del temps que pensem que ens queda per viure. Encara que a cada moment vital creiem que el nostre benestar depèn de coses molt concretes i que serà així al llarg de la nostra vida, la veritat és que aquesta definició és dinàmica i es va adaptant de manera progressiva . Jennifer Aaker és una psicòloga social que s’ha dedicat a estudiar l’evolució de la concepció de la felicitat durant la vida d’un ésser humà. En un vídeo que podeu visionar a https://vimeo.com/137841197 explica que la definició que fem de la felicitat sol passar per cinc etapes sistemàtiques que canvien a mesura que passa el nostre temps de vida. La primera és la de descobriment que es ...

La mentalitat de creixement

"No deixis que l'error sigui un final. Fes que sigui un principi"  " La investigació en Neurociència ha demostrat que les anomenades funcions executives, definides com a flexibilitat cognitiva, memòria de treball i control inhibitori són educables i prediuen millor l’èxit acadèmic que les mesures tradicionals d’intel·ligència ." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html La mentalitat dels estudiants, és a dir com aquets perceben les seves habilitats, juga un paper molt important en la seva motivació i en el seu èxit acadèmic . Aquesta és al tesi de la investigadora Carol Dweck i que ha fet que es dediquessin esforços a provar com canviant la mentalitat es pot aconseguir millorar el rendiment (vegeu l’article http://www.edweek.org/ew/articles/2015/09/23/carol-dweck-revisits-the-growth-mindset.html ) . Gràcies a tota una sèrie d’investigacions, s’ha pogut provar que els estudiants que creuen que la seva ...