Benestar emocional

En Psicologia hi ha una discussió clàssica sobre si l’emoció és anterior o posterior a la cognició, és a dir si pensem o sentim en primer lloc. Normalment es resol amb un compromís que conclou que hi ha una dinàmica contínua entre emoció i pensament . La música sigui tal vegada una de les vies més directes d’entrada al món emocional , sempre que el que l’escolta tingui poc entrenament formal. De fet, hi ha tota una sèrie d’estudis neuropsicològics que ens recorden que els músics professionals “escolten” la música de forma analítica, mentre que els afeccionats ho fem de forma emocional. Així ho explica Oliver Sacks a “ Musicofília ” i mostra que els músics tenen una mida més gran de l’estructura que comunica els dos hemisferis i constata que tant el cerebel com les zones motora, auditiva i visuoespacial de l’escorça mostren un augment de matèria grisa en els músics comparats amb els no músics. La música , tal com diu en Sacks , “ pot calmar-nos, animar-nos, consolar-nos, ent...

Les xarxes a les quals pertanyem (família, amics, companys, grups soci als) configuren la nostra vida i modulen les nostres decisions , en part perquè permeten donar sentit a la realitat, gràcies a un llenguatge compartit. D’aquí la importància de trobar referents comuns que ens possibilitin créixer com a comunitat . Cap a on hem d'anar? Què és el que volem en el futur? Què és el que volem pels nostres fills? Fins a quin punt podem influir en el seu desenvolupament? Quina importància creiem que té l’educació? Quins recursos hi volem invertir? En la col·lecció iniciada per José Antonio Marina (Biblioteca UP) amb el llibre “ La educación del talento ” se’ns proposa compartir una sèrie de teories per tal d’arribar a la síntesi que doni lloc a poder construir un full de ruta amb un objectiu:  aconseguir educar el talent per tal de viure bé . Necessitem construir una comunitat, una gran xarxa que , compartint un llenguatge comú, pugui fer possible la bona tribu que eduqui...

Un dels grans problemes a l’hora d’aconseguir la vida que volem és que els humans tenim una gran tendència a procrastinar , és a dir, a no fer el que hem de fer, generant excuses que ens conhorten en el moment però que no ens deixen satis fets quan hi pensem amb distància. L’arrel del problema, moltes vegades, està en què perdem de vista els objectius, les metes, ja que la pròpia dinàmica de la vida, amb els seus alts i baixos, ens porta a prendre decisions que tenen més a veure amb condicionants del moment que amb els objectius que ens hem marcat . La majoria de vegades, a més, en lloc de centrar-nos en la dinàmica de la presa de decisions i les seves dificultats, el que fem és maleir-nos per la nostra poca força de voluntat . Així, el problema continua, sense haver aconseguit les nostres metes i amb el nostre ego rebregat. La regla general en la vida és que només podrem superar els obstacles si fem una bona definició del problema . I, en aquest cas, només arribar...

Nicholas A. Christakis i James H. Fowler , en el seu llibre “ Conectados ”,  ens parlen de les xarxes socials i de com afecten a la presa de decisions en àmbits tan diferents com la salut, la felicitat, les pràctiques sexuals, el consum de drogues, el bon humor, la recerca de parella o anar a votar . Defineixen una xarxa social com un sistema de connexions entre persones que es trobaria a mig camí entre la individualitat i la societat . La xarxa social té dos tipus d’elements: les persones i les connexions entre elles. D’aquesta manera, la millora d’una persona en qualsevol àmbit que es proposi no depèn només d’ella mateixa, sinó dels intercanvis que manté amb els seus amics. Els amics dels amics dels nostres amics influiran en nosaltres (ens contagiaran ) en coses com el nostre pes, la nostra predisposició a mantenir determinades relacions sexuals, el consum de tabac, la felicitat o la probabilitat de patir una determinada malaltia . Les xarxes socials poden tenir ...