Música i creativitat

En Psicologia hi ha una discussió clàssica sobre si l’emoció és anterior o posterior a la cognició, és a dir si pensem o sentim en primer lloc. Normalment es resol amb un compromís que conclou que hi ha una dinàmica contínua entre emoció i pensament. La música sigui tal vegada una de les vies més directes d’entrada al món emocional, sempre que el que l’escolta tingui poc entrenament formal. De fet, hi ha tota una sèrie d’estudis neuropsicològics que ens recorden que els músics professionals “escolten” la música de forma analítica, mentre que els afeccionats ho fem de forma emocional. Així ho explica Oliver Sacks a “Musicofília” i mostra que els músics tenen una mida més gran de l’estructura que comunica els dos hemisferis i constata que tant el cerebel com les zones motora, auditiva i visuoespacial de l’escorça mostren un augment de matèria grisa en els músics comparats amb els no músics.

La música, tal com diu en Sacks, “pot calmar-nos, animar-nos, consolar-nos, entusiasmar-nos, o servir-nos per organitzar-nos i sincronitzar-nos a la feina o en un joc”. I pot esdevenir, per tot això, una peça fonamental de cohesió en la vida social i política.  De fet, en el llibre d’Alex Ross “El ruido eterno” podem veure en acció les interaccions entre els diferents elements que intervenen en la creació musical en una cultura (l’occidental) i en un període de temps determinat (el segle XX).

La creació, sigui musical, literària o de qualsevol altre tipus, depèn d’una sèrie d’elements, i mai d’un sol individu aïllat o d’un petit grup. Per Howard Gardner (“Las cinco mentes del futuro”), el gran estudiós de la ment i de la intel·ligència, i seguint a Mihaly Csikszentmihalyi i els seus estudis sobre l’estat de flux i la creativitat (podeu fruir de l’anàlisi en el seu llibre “Creatividad”), la creativitat és el producte de la interacció de tres elements autònoms: una persona, que ha arribat a dominar una disciplina; un àmbit cultural, amb els seus models, fórmules i proscripcions; i, finalment, un camp social, és a dir, aquells individus i institucions que permeten accedir a experiències educatives rellevants i a oportunitats per a practicar-les. La prova de foc de la creativitat es podria resumir en la pregunta: l’aportació d’aquesta persona, ha modificat de forma significativa el domini que estem estudiant?

Una persona creativa, seguint a Gardner, destaca per la seva insatisfacció en front de l’obra que té al davant, dels criteris dominants, de les preguntes vigents i de les respostes que es donen en l’àmbit. Accepta, al menys inicialment, la seva diferència pel que fa a la resta. Té una actitud diferent davant les anomalies, explorant-les i a vegades convertint-les en una nova veritat.  Una persona creativa vol estendre els límits del saber, canviar els límits d’un gènere, obrir noves i, fins aleshores, imprevistes direccions. Aquesta és la història que ens mostra Ross quan ens il·lustra sobre els camins seguits per Malher,  Strauss,  Stravisnsky,  Shostakovitx, Prokofiev,  Sibelius,  John Cage,  Shoenberg,  Britten i molts altres. Creadors que, després de dominar la disciplina musical, exploren camins intransitats, expandeixen gèneres, converteixen la seva insatisfacció en obres que canvien per sempre l’estat de la música clàssica.

Ross també ens mostra les influències del tercer dels elements presents en la creativitat: el camp social. Gràcies a la seva capacitat sintètica descobrim com les diferents figures creatives, que seguim en el curs de la seva vida,es veuen confrontades o reforçades, perseguides o aclamades, i sempre condicionades,  per les institucions o persones que dirigeixen la vida social, que possibiliten les experiències d’aprenentatge i les oportunitats d’anar presentant les seves obres (per cert, una altra anàlisi sobre la importància de l’element social en la creativitat ho podem trobar també en l’obra de l’excel·lent periodista cultural Malcolm Gladwell “Fueras de serie”).

La música ens “segresta”, indueix estats d’ànim, connecta amb les nostres  emocions bàsiques. Escoltar música és una de les activitats més citades per les persones quan cerquen canviar el seu estat d’ànim. Totes les cultures tenen la seva música, els seus instruments musicals, les seves convencions pel que fa a la composició. En aquest sentit, és una manifestació pròpia de la humanitat com a tal: som una espècie musical. A més, no només implica als nostres sistemes auditius i emocionals, sinó que també als motrius, fins al punt que, com deia Nietzsche, “escoltem la música amb els músculs”, de manera que en seguim el compàs encara que no l’escoltem conscientment.

La música és un regal i, juntament amb moments de silenci, pot ajudar-nos a connectar amb les nostres pròpies emocions.