Canviar de vida, canviar d'hàbits

En un dels llibres fundacionals sobre el mindfulness o atenció plena, Ellen J. Langer explicava com a la vida fem coses de manera inconscient, repetint patrons que ens poden portar, de forma automàtica, a estar millor o pitjor. Un dels exemples més coneguts és el de les persones majors que estan en institucions i que, com a resultat de l’excés de cura dels professionals, poden veure’s portant una vida cada vegada més dependent i menys gratificant. En un experiment que van fer Ellen Langer i el seu equip, donaven als padrins una planta i miraven l’efecte que tenia sobre la seva vida emocional i sobre la seva salut en general. Els resultats foren espectaculars: només aquest detall augmentava considerablement la sensació de benestar de les persones i la seva salut.

Ellen Langer explica que en els diferents contextos en els que ens movem ens acostumem a comportar-nos de maneres concretes. A vegades, per tal de millorar i estar bé, ens hauríem de plantejar, de forma conscient, si aquests hàbits automatitzats són els que realment ens convenen. L’atenció plena va d’això: de ser conscients del que va passant moment a moment. Aquest fet ens donarà l’oportunitat de veure com s’enllacen els estímuls que rebem i les respostes que anem desplegant, moltes vegades sense adonar-nos-en.

Des d’una altra perspectiva, el divulgador científic Charles Duhigg en el llibre  “The Power of Habit” ens parla també de la importància d’arribar a ser conscients de com funcionem en els diversos contextos en els que ens movem. Aquest autor fa un repàs de les darreres investigacions sobre els hàbits i de com els podem crear o modificar. Explica que un hàbit té una sèrie de components:

• Una clau o estímul concret que pot ser un estat emocional, una situació o un moment del dia.

• Una rutina, és a dir, una sèrie de conductes que s’enllacen formant una seqüència estable.

• Una recompensa, una gratificació que es pot viure com un premi o com l’alliberació d’un malestar.

Podem trobar molts exemples; així, en el cas dels padrins de l’estudi de Langer els avis en llevar-se veien la planta (clau), anaven a cercar aigua i la regaven (rutina) i es sentien bé en veure que es mantenia verda i sana (recompensa).

Duhigg ens explica que per tal de generar un hàbit nou, com per exemple fer esport, hem de definir clarament la clau i la recompensa. En aquest cas, la clau podria ser que en aixecar-nos veiéssim la roba d’esport preparada i la recompensa seria la sensació de benestar pel fet d’haver fet el que ens havíem proposat o la sensació de benestar derivada de la relaxació fruit del cansament. Hi ha, però, un altre element molt important en el que s’anomena el cicle de l’hàbit: el denominat “craving”, que podríem traduir com a ànsia o desig. Els estudis demostren que una vegada que anem repetint un hàbit, quan veiem la clau es genera una anticipació de la recompensa que ens acompanya tot el temps que fem la rutina. Així, una persona que vol aconseguir establir la rutina de fer exercici, a part de la clau (veure la roba quan s'aixeca) i de la recompensa (les endorfines i la sensació del deure fet), podrà facilitar el procés pensant més en els resultats que obtindrà gràcies a la seva conducta, de forma que anirà enfortint l’hàbit gràcies a consolidar el craving. A més, en cas d’aparèixer obstacles o dificultats, el craving ens ajudarà a superar els mals moments.

Els estudis demostren una altra cosa molt interessant: en cas de voler canviar un hàbit, com fumar o menjar massa, s'han de tenir en compte una sèrie de factors:

1. El primer és conèixer el cicle de l’hàbit, identificant la clau, la rutina i la recompensa. 
2. El segon seria tenir en compte que l’èxit és més gran quan mantenim la clau i la recompensa, però canviem la rutina. Per exemple, si estem acostumats a fer una pausa en la feina per anar al cafè, hem d'aprendre a fer la pausa per fer una altra activitat, com seria anar a fer una xerradeta amb una company. 
3. El tercer és que per tal de canviar la rutina hem de creure que el canvi és possible: hi ha d’haver la convicció de que podem comportar-nos d’una altra manera. 
4. El quart element és que els canvis es donen quan hi ha una comunitat que ens acompanya en el camí, encara que aquesta comunitat només estigui formada per nosaltres mateixos i una altra persona.

El benestar és el resultat de fer el que és consistent amb els nostres valors i només serà possible si coneixem els nostres hàbits i fem possible que canviïn quan sigui necessari. Aquesta no és una empresa fàcil. Però és possible. L’atenció plena fa possible que anem identificant les claus i les recompenses. I, així, ens mostra el camí del canvi. El canvi que fa possible una vida amb sentit, entrega i passió.