El cervell emocional

Joseph LeDoux és l’autor d’un llibre sobre emocions i cervell “El cerebro emocional” i es centra especialment en la por i les seves derivacions.  Defineix les emocions com a respostes físiques controlades pel cervell que van permetre sobreviure als organismes i considera que “las emociones son funciones que tienen que ver con la supervivencia; no obstante, dado que diferentes emociones intervienen en diferentes funciones de supervivencia (como la defensa ante el peligro, la búsqueda de alimentos, la selección de pareja, el cuidado de la prole, etc.), cada una de ella podría muy bien pertenecer a sistemas cerebrales diferentes que evolucionaron por motivos distintos” (pàg. 113).

Els mecanismes cerebrals que generen conductes emocionals es conserven quasi intactes a través de la història evolutiva. Com a humans formem part d’aquesta història i som fruit de l’evolució explicada per Charles Darwin. Això implica que en el grup d’animals vertebrats l’organització neurològica de determinats mecanismes de conducta emocional (por, alimentació o sexuals) són molt similars en totes els espècies (inclosa la humana).

La correspondència entre les observacions clíniques en pacients amb lesions cerebrals i els experiments amb animals han aportat proves de la continuïtat darwiniana de l’organització cerebral a través de les espècies. LeDoux considera, d’acord amb MacLean, que per a entendre les emocions hem d’entendre l’evolució del cervell. El cervell és un conjunt de mecanismes o mòduls que tenen funcions diferents per tal de resoldre problemes d’adaptació diferents.

Els cervells de les distintes espècies tenen “un mecanismo para detectar el peligro y reaccionar rápida i apropiadamente. La conducta particular que se genera depende de cada especie (corre, volar, nadar), pero la función cerebral que subyace en la respuesta es la misma: la defensa contra el peligro” (pàg. 118)

LeDoux, repassa les aportacions de Darwin a l’estudi de les emocions. En la Teoria de la Selecció Natural, Darwin afirma que els trets que són útils per a la supervivència d’una espècie en un medi determinat se converteixen a la llarga en trets propis de l’espècie. En el cas de les emocions, Darwin plantejava que són, en la majoria de casos, innates i les hi assigna una funció comunicativa. Autors com Tomkins, Izard o Ekman, segueixen aquesta línia i defensen l’existència d’una sèrie d’emocions bàsiques innates, diferents de les emocions secundàries, que són fruit d’operacions cognitives.

LeDoux revisa el plantejament del Constructivisme Social. Autors com Averill, sostenen que les emocions són el producte de la societat, no de la biologia i presenten llargues llistes de les diferències existents entre les emocions en cultures distintes o en diferents situacions socials. LeDoux, d’acord amb Paul Ekman, no nega l’existència de diferències culturals, però creu que mentre els constructivistes socials es centren en les diferents maneres d’expressió emocional per aprenentatge cultural, els teòrics de les emocions bàsiques es centren en les expressions universals involuntàries que es donen en la musculatura facial quan es produeixen emocions bàsiques innates en totes les cultures.

LeDoux afirma que l’evolució del cervell és fonamentalment conservadora i certs mecanismes, entre ells els emocionals, útils per a la supervivència, han conservat la seva estructura i les seves funcions bàsiques. D’acord amb I. Marks, remarca que una sèrie d’estratègies per a defensar-se dels perills es conserven en tota la línia dels vertebrats: retirada, immobilitat, agressió defensiva o submissió. Les respostes de por presenten una correspondència funcional entre els homes i altres vertebrats. L’ordre es conserva de la següent manera: sobresalt, orientació cap a la font del perill, paralització o fugida i atac quan afronten el perill. També compartim amb altres animals respostes cardiovasculars associades a la conducta de defensa i l’anomenada resposta d’estrès.

Per altra banda, les diferències en la conducta de la por entre individus estan relacionades, en part, amb la varietat genètica. Els gens fan diferents a les persones i ofereixen, en part, una explicació d’una part de la variabilitat amb la que diferents persones actuen davant el perill. Els factors socials i cognitius també són extremadament importants. Tornarem sobre aquest tema en una altra entrada.

En definitiva, LeDoux ens torna a recordar la funció de les emocions com a respostes coordinades davant els problemes que ens presenta l’ambient. Són el resultat de l’adaptació i de l’evolució. Hem d’acceptar la seva contribució i, a partir del reconeixement del seu sentit, aprendre a modular-les i a gestionar el nostre comportament per tal de viure una vida amb sentit, entrega i passió.