“El truc amb les emocions negatives és:
expressar-les de manera saludable i acceptable socialment i
expressar-les de manera que s’alinein amb els propis valors.”
Mark Manson
La vida va d’aprendre a conduir la teva màquina.
Aquesta frase l’he dita infinitat de vegades a la consulta.
I l’altra dia, mirant el correu, vaig trobar-me amb un article d’en Mark Manson (@IAmMarkManson) a la revista online Medium (https://medium.com/) on deia, literalment:
“La vida és com conduir un cotxe.”
I després afegia, més o menys: Pots anar a molts llocs. Tothom suposa que el destí que ens marquem determinarà la nostra felicitat. De fet, estam convençuts que passem la nostra vida centrats en conduir cap a la millor destinació possible, de la manera més ràpida possible.
Però els estudis indiquen que cap a on conduïm no és el que té importància pel nostre benestar. El que és important és la sensació de control que tenim sobre la nostra pròpia conducció.
Som una màquina biològica centrada, en els seus pitjors moments, en la supervivència. I en els millors, en la transcendència i l’autorealització. Circular pel món de la millor manera possible, té com a requisit conèixer la nostra màquina fins a on es pugui. En aquest sentit, com sap qualsevol conductor, saber les prestacions del vehicle és molt important a l’hora de prendre decisions. I, sense cap dubte, tenir la millor informació sobre el context, passa a ser crucial si volem estar tranquils de que anem on volem anar. I de que responem al que va passant de la manera que volem, sense perdre el control, actuant d’acord amb els nostres valors.
Manson enumera cinc punts que tindran un paper molt important a l’hora de millorar la nostra sensació de control a l’hora de conduir la nostra màquina:
1.- Assumeix la responsabilitat de la teva vida.
Només acceptant el repte de fer el que depèn de nosaltres podem tenir cert control sobre la nostra vida. No podem saber què ens passarà, no tenim el control sobre les circumstàncies de la vida. Som responsables de les nostres respostes. Sempre.
Això suposa que hem d’aprendre a conduir bé fins i tot en situacions poc propícies (mal temps, poca visibilitat, tràfic intens…). O aturar-nos fins que ho poguem fer en condicions.
Hem de canviar el “Per què m’havia de passar això?” per “Què puc fer davant això?”.
2.- Construeix un hàbit de coratge.
Moltes coses a la vida ens faran por. Tanmateix, com ens recorda Susan David, la valentia és por en moviment (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/et-veig-les-teves-emocions-les-teves.html). Pots treballar aquesta valentia cada vegada que fas un poc més de feina al gimnàs, cada vegada que afrontes una situació que t’incomoda, cada vegada que fas una pregunta que et fa vergonya…
3.- Dona passes petites.
Posa’t metes assolibles. Desfés els teus objectius en passes el més petites possibles.
4.- No basis la teva vida en la validació externa.
La validació externa suposa cercar l’aprovació o la validació de persones o d’aconseguir objectes que no depenen de nosaltres mateixos. Els estoics fa dos mil anys ja ens advertien de la trampa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/10/si-vols-viure-be-fes-te-aquestes-cinc.html). Els psicòlegs parlen dels problemes de la motivació externa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/motivacio-com-potenciar-el-desig.html) i del materialisme com a font d’infelicitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). Sabem què passa quan la nostra vida es basa en la comparació social (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/04/alerta-amb-lego.html)…
La validació interna ve del compliment dels objectius que són consistents amb els nostres valors. I això sí que depèn de nosaltres. I és una font infinita de recursos. És com una motivació interna.
La validació interna és conduir la màquina.
La validació externa és cercar arribar a destinacions de moda.
5.- Cultiva la perspectiva.
Aconseguir veure les coses en perspectiva és una eina que permet tenir una millor visió del context, dels seus elements, i, per tant, prendre millor decisions.
Gràcies a la perspectiva podem aconseguir no confondre la validació externa amb la interna. Gràcies a la perspectiva podem garantir que allò que comprem no és el resultat d’haver estat massa temps mirant mostradors virtuals en un dispositiu que té un algoritme que cerca segrestar la nostra atenció i gastar el nostre temps. Que era una cosa que realment necessitavem. O volíem.
Manson proposa la teràpia psicològica per tal de treballar la perspectiva. Amb els clients, a la perspectiva, l’anomenem “trobar el punt d’observació”, sabem on som, veure’ns com el puntet blau que es mou al Google Maps.
Una altra proposta és la meditació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/11/les-bases-cientifiques-de-com-funciona_19.html). També, escriure (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/10/escriure-per-tal-de-superar-el-dolor.html) i practicar l’agraïment (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/practicar-la-gratitud.html).
Finalment, com a bon budista, Manson proposa deslligar-nos de les possessions materials, procurar no quedar enganxats a les coses i que aquestes siguin una càrrega, com un remolc que no ens deixa maniobrar i condiciona les nostres rutes.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada