Alerta amb l’ego!!!

 

“Tenim dret a revoltar-nos contra la selecció natural, la que ens ha fet creure que el “jo” i el seu benestar és el més important. Podem deixar ser “esclaus de les nostres passions” i dels nostres impulsos egoistes per tal de viure en un marc experiencial més ampli: el del benestar de les persones.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/la-calma-es-un-superpoder-o-que-ens_30.html

“La humilitat evita humiliacions. No deixar que l’ego, amb les seves actituds defensives i la seva tendència a la comparació social, controli la nostra vida permet superar amb major facilitat les situacions compromeses.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/un-10-mes-felic.html

“L’ego ens dona coherència, ens ajuda a interpretar el món, però si no practiquem coses com o la meditació, es pot convertir en una presó que ens fa repetir patrons que no ens ajuden a viure bé o, inclús, en el cas de persones que han patit determinats traumes, l’ego ens pot martiritzar per la via de fer que repetim accions que ens perjudiquen (tenir relacions tòxiques, menjar sense control, abusar de substàncies, posar-nos en risc a nosaltres mateixos...).” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/11/quan-lego-calla-i-ens-deixa-veure-les.html

“Com més entens, més estimes; com més estimes, més entens. Són dues cares de la mateixa realitat. La ment de l’amor i la ment de la comprensió són les mateixes” Thich Nhat Hanh

 

 

 

 

 

 

 

“Al final -em deia una al·lota l’altra dia-, la vida depèn de la teva capacitat d’estar ben situada, de tenir una bona perspectiva de les coses”. Tanmateix, aquí sorgeix un problema, un problema que té nom i que no ens deixa aixecar el cap per tenir la perspectiva que necessitem: l’excés d’ego.

Per entendre’ns, l’ego és aquella veu que sents a dintre teu i que et diu que està bé i que està malament. En principi, això hauria de ser una avantatge, una manera que té el cervell de prendre decisions ràpides i que ens facilita la supervivència (en principi la física i també la social). Però, en moltes ocasions, l’ego s’hipertrofia, ocupant tot el nostre espai mental amb la seva xerrameca, fent que estem més pendents de la nostra imatge (la de l’ego) que del que realment ens convé (connectar, aprendre, evolucionar). La manifestació d’aquest fenomen la trobem en la comparació social continuada, la por al rebuig, el narcisisme, les inseguretats, la ruminació contínua, la xerrameca exasperant de la nostra veu interior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/11/quan-lego-calla-i-ens-deixa-veure-les.html )...

En una paraula, l’ego fa que ens mirem els peus (o a nosaltres mateixos). I, de retruc, ens impedeix tenir distància, la que necessitem per tal de prendre bones decisions, tal i com em deia l’al·lota del principi. D’això ja ens havien advertit els budistes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/la-calma-es-un-superpoder-o-que-ens_30.html ). L’ego ens manté lligats als nostres impulsos, evitant el que sentim com a negatiu i cercant el que vivim com a positiu. D’això se n’aprofiten les xarxes socials, generant algoritmes que ens mantenen atents als continguts que ens reforcen les nostres fílies i fòbies.

Quan l’ego porta el timó de la nostra vida, deixem que les nostres passions ens dominin. La por, sobretot. La por al rebuig, a la inferioritat, al fracàs. Aquestes pors són al bell mig de la nostra naturalesa. I quan l’ego es dedica de ple a intentar dominar-les ens convertim en els seus esclaus, passant la majoria del nostre temps vigilant que no es converteixin en realitat. Tanmateix, quan la nostra atenció és presonera de les amenaces, perdem la perspectiva, deixem de tenir curiositat, deixem de veure les coses per passar a veure, únicament, les nostres pròpies pors.

Ja hem parlat en altres ocasions de com desactivar l’ego (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/per-si-volguessis-millorar.html), i en tots els casos hi trobem:

·        la meditació (treballant l’autoconsciència, la compassió i el control de l’atenció),

·        la capacitat per agafar distància (mirant les coses des de fora, com si passessin a una altra persona i tenint en compte que el seu impacte passarà amb el temps),

·        l’agraïment (que ens obliga a tenir perspectiva del que passa i del que tenim) i

·        el perdó (la capacitat per entendre la mecànica del que ha passat i veure el procés que ens ha conduit allà on som).

 

Vols deixar que l’ego et domini? Vols viure pendent del que diran, amb la sensació de que no “arribes”? O vols estar més a prop de la realitat, tenint l’oportunitat de decidir quines són les teves respostes? Ja saps, doncs, que l’al·lota del principi tenia raó i que la capacitat de veure el que passa en realitat, de veure quines forces encadenen la teva atenció i el teu temps, de poder mirar i escoltar als altres perquè es sentint vists i escoltats, depèn de treballar els recursos dels que hem parlat.

Bona reflexió!