7 coses MÉS sobre el cervell

“El cervell, dintre de la caixa del crani, conté una maquinària perceptual que s’encarrega de generar un mapa que serveixi per navegar pel món, que imagina possibilitats, que es dedica a prendre decisions. Tenim bilions de cèl·lules que es connecten unes amb les altres, generant configuracions específiques que serveixen per “interpretar” el que ens resulta necessari per sobreviure. Cada cervell és únic, en el sentit que les seves connexions són úniques, fruit de la genètica i de l’experiència.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/03/7-coses-sobre-el-cervell.html

 

 

 

 

 

 

En el nostre cervell hi podem trobar una representació del nostre cos i una valoració del que li va passant, explica el neurocientífic Antonio Damasio (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2011/11/motivacio-i-necessitats-basiques.html ). A partir d’aquesta representació, de la creació d’un punt de referència, el cervell també fa un mapa de tot allò amb el que interacciona: el món exterior i les altres persones.

Hi ha mil bilions de connexions en el cervell humà (1.000.000.000.000.000). La creació d’aquesta xarxa està íntimament lligada amb la nostra capacitat per aprendre. I, per, com ens explica Caspar Henderson en el seu llibre “El mapa de las maravillas”, meravellar-nos i experimentar una de les forces que ens fan tan especials, la curiositat.

Henderson ens proposa una reflexió sobre el cervell i, per això, subratlla 7 coses:

 

1.- El cervell interactua, prediu i crea.

El cervell és l’òrgan més actiu del cos i el que gasta més energia. El cervell recluta tota la informació que prové de la resta del cos, de manera que podríem dir que pensem amb tot el cos. La majoria de vegades, un cop adults, no estem pendents del món exterior, sinó de la representació que hem anat creant. Vivim en una espècie de simulació i només l’actualitzem si resulta molt equivocada. En aquest sentit, com diu Henderson, “el cervell crea primer un món: recorda, somnia i imagina abans de veure”.

 

2.- El cervell està format de xarxes neuronals.

Si pensem en el nombre de neurones que trobem al cervell, podríem imaginar un bosc ple d’arbres que ocupés una àrea d’uns 1,2 milions de quilòmetres quadrats. Una neurona típica tindria unes quinze mil branques dendrítiques amb una activitat frenètica, connectant i reconnectant amb les d’altres neurones. Les neurones s’organitzen formant xarxes que, a la vegada, formen part d’estructures que, quan mirem l’arquitectura del cervell, es veuen com a lòbuls. En línies generals, els lòbuls frontals (darrera del front) s’ocupen del raonament i la presa de decisions, de planificar i executar moviments i plans d’acció. Els lòbuls parietals (davall de la coroneta), processen la informació tàctil i somatosensorial del cos. Els lòbuls temporals (sobre les orelles) processen el llenguatge i els sons i tenen un paper important en la memòria i el processament de la informació espacial. Els lòbuls occipitals (a la part del darrera del crani) són els responsables de la percepció visual.

 

3.- El cervell és una qüestió de moviment i de mapes.

El cervell té un objectiu principal: possibilitar la supervivència d’un organisme que es mou. Per tant, la seva meta final és l’acció sobre el medi. Per poder fer això, el cervell va generant mapes del propi cos i de l’exterior. La memòria també és un producte d’aquesta capacitat: l’estructura que orquestra la nostra capacitat per recordar coses, l’hipocamp, encara que en el principi de la nostra evolució tenia la funció de tenir clar “on” estaven les coses de l’exterior, va anar transformant-se per tal de poder recordar esdeveniments importants.

 

4.- El cervell està canviant contínuament.

La plasticitat neuronal és la capacitat de canviar les connexions entre neurones per tal d’adaptar-se a la nova informació. La potència del cervell resideix en la capacitat de donar respostes diferents a estímuls diferents. Les connexions estan vives, no són estàtiques. Les que no serveixen es “poden”. Per tot això, necessitem cuidar el cervell. Coses com fer exercici, moure’ns, tenir relacions socials, aprendre coses noves, ens ajuda a mantenir actiu i flexible el nostre cervell.

 

5.- Els cervells dels altres animals també són admirables.

Molts organismes processen i recorden informació sobre el món. Inclús sense cervell i sense neurones. Les plantes, per exemple, produeixen les mateixes substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors en el nostre cervell. Les plantes detecten canvis, les recorden i inclús les comuniquen a les altres plantes. Les abelles, per altra banda, reconeixen patrons, olors i colors en les flors, recorden on estan i són capaces de comunicar-ho. Els pops, amb un cervell no centralitzat i repartit entre el sistema digestiu i les seves potes, són capaços de donar respostes diferents amb cada una des les seves vuit potes que analitzen informació diferent. Aprenen coses com trobar menjar amagat darrera de portes amb símbols diferents, a trobar sortides quan les volen mantenir en captivitat i reconeixen les persones amb les que entren en contacte. També són fascinants els còrvids que recorden qui les ha enganyat, saben fer veure que amaguen menjar quan no ho estan fent per tal de despistar als observadors i fabriquen eines.

 

6.- La neurociència avança ràpidament i ens permet saber més coses del cervell.

Des del segle XIX, quan van identificar-se les diferents àrees funcionals del cervell, la ciència ha anar avançant cada vegada més ràpidament a l’hora d’estudiar el cervell. Les tècniques relacionades amb les imatges del cervell en acció, aparegudes durant els anys 80 i 90 del segle XX, ens han permès veure’l en acció i relacionar els estímuls presentats amb les àrees implicades en el seu processament. A partir del 2000 va iniciar-se l’estudi del “connectoma”, el mapa de les connexions neuronals i seguim a l’espera de completar-lo per tal de mirar d’entendre i tractar millor malalties com el Pàrkinson i l’Alzheimer. Encara es desconeixen moltes coses, com per exemple, el paper dels neuromoduladors, substàncies químiques que poden fer que els circuits del cervell funcionin de manera diferent.

 

7.- Estem començant a entendre la consciència.

Tots els estímuls sensorials entren al cervell com a corrents d’impulsos elèctrics. Tanmateix, els experimentem com coses tan diferents com la llum del sol, el so de la música, el tacte dels pètals d’una flor o l’olor del fum de la fusta quan es crema. L’enigma de com pot passar això s’anomena “el problema difícil” de la consciència i és objecte de grans discussions. El que sí estem més a prop d’entendre és el “vertader problema” de la consciència, gràcies a l’observació dels circuits que estan més actius quan som conscients de determinades coses. Sembla com si el cervell filtrés certa informació, seleccionant dades d’entre una miríada de processos mentals conscients i inconscients.

 

Bona reflexió!