La meva amiga Marta Sanxo està preparant el seu darrer viatge sola

 

“La saviesa suposa admetre les nostres pròpies limitacions com a humans, cultivar un esperit crític i no deixar mai d’estar oberts als nous aprenentatges (amb una mentalitat de creixement). La saviesa comporta la compassió, la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, la destresa a l’hora de prendre bones decisions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/els-numeros-de-la-vida.html

“Som humans, un reguitzell d’òrgans, músculs i pell, amb un cervell que intenta adaptar-se, dissenyat per aprendre i per sobreviure. Tots som iguals i, al mateix temps, diferents. Iguals en la nostra humanitat, diferents en el caràcter, en les nostres potencialitats. Tots hem de seguir el nostre procés, un procés que se’ns mostra a mesura que el fem. Només podem arribar a la saviesa si seguim en moviment. La saviesa no és un estat estàtic, no és l’estat del qui ja ha arribat, del qui ha guanyat. La saviesa és moviment, és procés, és flexibilitat. La saviesa ve de la presència.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/seguir-el-proces-daprendre-cada-dia.html

“La saviesa és el resultat de saber quines coses s’han de fer i quines no, i inclou la capacitat de judici.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/02/dotze-aportacions-dels-estoics.html

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva amiga Marta Sanxo està preparant el seu darrer viatge sola. Ara, sobre els 75, creu que encara té força per fer-ho. És conscient de que ja serà l’última vegada i, per això, considera que és especial, la cloenda d’una sèrie de vivències que han estat profitoses i enriquidores, anant sola pel món, amb les referències dels seus estimats llibres, revivint rutes i llocs que altres han documentat abans.

En un article recent (vegeu https://www.theneweuropean.co.uk/everyday-philosophy-does-wisdom-always-come-with-old-age/), Nigel Warburton, reflexiona sobre una de les darreres obres del filòsof romà Cícero i ens apropa a la seva visió de l’envelliment. Després d’aclarir la importància de la saviesa i de la reflexió sobre els assumptes de la vida quotidiana en la filosofia grega i romana, Warburton entra en l’obra de Cícero amb la idea que envellir forma part de la vida, el darrer estadi abans de la mort (si tenim sort de tornar vells, afegiria jo!) i assegurar-se que sigui satisfactori suposa cuidar-se durant les fases prèvies de la nostra història. Suposa, segons Cícero, haver viscut de manera sàvia i sense excessos.

Per la seva banda, Anna Freixas en el seu “Yo, vieja. Apuntes de supervivència para seres libres”, també ens parla de la vellesa com a part de la vida i reivindica la plenitud en aquesta etapa. En el seu cas, la reflexió sobre aquesta etapa està farcida d’altres elements pel fet de ser dona. En el cas de Cícero, la vellesa no li restava privilegis, els mateixos privilegis que una dona, jove o vella, no tenia mai a l’abast. Tanmateix, totes les persones ens trobem, a mesura que envellim, amb una sèrie de problemes que abans no teníem: més problemes de salut, problemes d’autonomia personal, pèrdua de poder adquisitiu, pèrdua de visibilitat i, per tant, de capacitat de decisió...

Cícero, a l’igual que Freixas, li lleva importància al fet de creure o no en una vida després de la mort. Sembla com si digués, si n’hi ha, molt bé, en cas contrari, ningú se’n riurà perquè ja no hi serem. De la mateixa manera, els dos pensen que les persones tenim dret a decidir el moment d’anar-nos-en.

El secret d’una bona vellesa és una bona vida. Tenir cura del nostre cos i de la nostra ment. Seguir oberts aprendre coses noves. Seguir oberts a la reflexió, a la connexió amb els altres. Freixas ens presenta una sèrie de llistats que ens poden ajudar a pensar en el que ens anirem trobant a mesura que anem tornant grans: volem viure soles?, volem decidir què fer quan no hi puguem seguir estant?, a què volem dedicar el nostre temps?, com aconseguir sentir-nos part de la societat i de les nostres comunitats?

El secret d’una bona vellesa és el secret d’una bona vida, d’una vida ben viscuda, d’una vida que considerem aspirant a la saviesa. La saviesa, construïda a partir de la reflexió sobre les experiències, de la distància i de l’observació. La saviesa és la capacitat de veure els processos de la vida i no quedar-nos en la superfície dels esdeveniments. La saviesa és la capacitat de prendre decisions intel·ligents, a pesar de les pressions de la vida, a pesar de la nostra capacitat d’autoengany, a pesar dels automatismes de les nostres emocions...

El secret d’una bona vellesa és una vellesa sàvia, aquella que, com explica Caspar Henderson (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html), ve acompanyada de sis destreses: un coneixement pragmàtic de la vida, la regulació de les pròpies emocions, un comportament prosocial, conèixer els nostres punts dèbils i les nostres fortaleses, la capacitat de prendre decisions i l’acceptació de la incertesa.

El secret d’una bona vellesa és no perdre mai la curiositat, la capacitat d’aprendre, la capacitat d’escolta... El secret d’una bona vellesa és, com na Rebecca Solnit, saber explorar com a immigrant el país que estan construint la gent jove, conscients de com cada generació crea el seu propi món. I, gràcies a tot això, seguir conscients, oberts i actius davant la vida.

Per això sé del cert, que el darrer viatge de na Marta serà un gran viatge. I li desitjo que visqui cada moment com si fos el primer i el darrer, com si fos únic. Li desitjo que begui del passat, de les seves lectures, de les persones que han estat abans al lloc que visiti; però, també, que estigui present, a cada segon, connectada amb els seus sentits, oberta al que li estiguin dient les coses que vegi.

Una abraçada