“La nostra veu interior –el nostre JO, el nostre Portaveu, la nostra Ment, el nostre Dictador-, parla tot el temps. És la dipositària de les nostres pors. Funciona com un mecanisme que es dedica a garantir que tot està controlat, que tot és com sempre. No li agraden els canvis. Intenta ser coherent a una història que ve de molt enrere i que ens diu qui som i què volem.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html
Obre els ulls al desconegut. T’has de permetre a tu mateix mirar amb curiositat el que no entens, el que no saps. No donis res per suposat. Compte amb l’ego, aquest caramull de suposicions sobre com ets i el que vols que, al final, condicionen la teva vida, el teu pensament i les teves emocions. Troba la pau, la serenor, generant un espai que et permeti sentir-la.
Aquestes són les frases que em venen al cap després de llegir el llibre que va escriure Michael Pollan sobre la ment i l’estudi de l’efecte que determinades substàncies tenen sobre ella. Pollan a “Cómo cambiar tu mente” descriu un viatge des del punt de vista d’un escèptic que vol entendre com és la ment humana i perquè ara, en aquests moments, hi ha persones que estudien la consciència humana i les seves variants.
Una de les àrees emergents en el camp de la psicologia està relacionada amb l’estudi de les drogues psicodèliques i com ens poden ajudar, si es fan estudis controlats, a entendre millor com funciona el cervell. La Neurociència, una paraula que si esteu atentes sentireu en moltes ocasions, gràcies a les tècniques de neuroimatge (penseu en els escàners i en els TACs, per exemple) ens dona una visió de les relacions entre el cervell i la ment, entre la part física i les operacions que fem per adaptar-nos a la realitat.
Pollan explora els estudis que ens arriben des de la Neurociència per tal d’entendre què és el que ens fa humans. I descobreix el que ja ens deien els budistes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/la-calma-es-un-superpoder-o-que-ens_30.html): hi ha una estructura, l’ego, que filtra tot el que veiem i el que pensem que coneixem. I quan aconseguim que calli, gràcies a la meditació o a ingerir determinades substàncies, aconseguim veure les coses des d’una distància que ens permet trobar un espai tranquil, per pensar d’una altra manera, veient que tots tenim una sèrie de mecanismes que ens fan ser el que som.
Els científics creuen que han trobat la xarxa que explica com funciona l’ego. Pensen que el podem “localitzar” en el que s’anomena Xarxa de Funcionament per Defecte, la xarxa que s’activa quan badem i quan volem recordar coses que ens han passat o que ens fan sentir d’una determinada manera. Aquesta xarxa connecta zones “noves” del cervell, de la part alta, com parts del còrtex prefrontal (el cervell executiu, per entendre’ns) amb zones “antigues” del cervell, de la part baixa, que es dediquen a la memòria i al processament de les emocions. Aquesta xarxa organitza els nostres records, filtra el que creu que és important per a nosaltres i ens recorda “qui som”. És la seu del nostre ego, del nostre jo, de la nostra 3a veu (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html ).
La meditació i determinades substàncies psicodèliques poden ajudar a “fer callar” aquesta xarxa i, per tant, al nostre ego. Pollan ha descobert, en la seva indagació, que aquest silenci permet que el cervell funcioni d’una altra manera, relacionant coses que normalment no es relacionarien, percebent coses que normalment ens passen desapercebudes. Aquest nou estat, amb menys ego, pot ser una llavor per a la creativitat, per a la pau, per a l’alliberació de determinades pors que ens bloquegen. I, quan tenim una experiència d’aquest tipus, podem tornar-hi per la via de pensar-hi gràcies a la meditació.
L’ego ens dona coherència, ens ajuda a interpretar el món, però si no practiquem coses com l’estoïcisme (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics.html ) o la meditació, es pot convertir en una presó que ens fa repetir patrons que no ens ajuden a viure bé o, inclús, en el cas de persones que han patit determinats traumes, l’ego ens pot martiritzar per la via de fer que repetim accions que ens perjudiquen (tenir relacions tòxiques, menjar sense control, abusar de substàncies, posar-nos en risc a nosaltres mateixos...).
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada